Els espanyols seran més mesurats amb la despesa aquest any i el pròxim perquè s'han menjat gran part de l'estalvi que van generar durant 2020 i 2021 quan el confinament va reduir bruscament el consum, afavorint la generació d'un matalàs financer a les llars. Tanmateix, en comptes de guardar aquests estalvis, la forta inflació dels anys 2021 i, sobretot, 2022 ha obligat moltes famílies a estirar aquests diners per mantenir els nivells de despesa compensant l'encariment de la vida. Raymond Torres, director del departament d'Anàlisi de Funcas, va comentar aquest dilluns que "el 2023 s'ha esgotat el matalàs d'estalvi generat amb la pandèmia, la qual cosa reduirà la taxa d'estalvi aquest any i el proper any". Però, també, la capacitat de consum dels espanyols per a aquests dos anys.
A l'informe de les previsions econòmiques per a Espanya 2023-2024, Funcas ressenya que la taxa d'estalvi mitjana en el període 2008-2013 (crisi financera) va ser del 8,8% de la Renda Disponible Bruta (RDB) per descendir en el període de recuperació (2014-2019) el 6,7% a la RDB. Tanmateix, el 2020 el confinament va impedir que els espanyols gastessin com en anys anteriors el que va elevar la taxa d'estalvi a un inèdit 17,6%, gràcies que mesurades com els Ertes van permetre el manteniment de l'ocupaciói, per tant, els ingressos de la gran majoria de la població. Una taxa que va continuar elevada, un 13,7%, durant 2021 quan es van mantenir moltes mesures restrictives de l'economia.
Encara que el 2022 la inflació va fer efecte en el poder adquisitiu de les famílies que es van veure obligades a tirar estalvis per no minvar el seu consum, l'estalvi va mantenir un dinamisme per sobre de la mitjana d'anys anteriors (6,7% de la RDB) gràcies que el quatre trimestre, davant del temor d'una crisi aguda, les famílies continguessin el seu consum, la qual cosa va permetre que la taxa d'estalvi despuntés a un 7,2% per al conjunt de l'any. Però la previsió de Funcas per a aquest i l'any vinent és tornar a xifres prepandèmia: un 6,7% de la Renda Disponible el 2023 i alguna cosa menys, un 6,5%, per a 2024.
El que arrossegarà al consum. Malgrat que Funcas ha revisat a l'alça la previsió de l'augment del PIB (de l'1% a l'1,5%) per a aquest any, preveu una composició del creixement molt diferent de la que sostenia a començaments d'any: la demanda interna es redueix per la caiguda en el creixement del consum de les famílies des de l'1,2% previst fa un trimestre al 0,7%. Tot i així, el seu pronòstic és que creixi a l'1,3% (1,5% al gener) per l'empenta de la inversió empresarial i la despesa pública. A més, es preveu que les economies comunitàries millorin el que permetrà que el saldo exterior aporti dues dècimes al creixement de l'economia d'aquest any.
Funcas explica el menor dinamisme del consum de les llars per la pèrdua del poder adquisitiu, ja que preveu una inflació mitjana del 4,3%, però la remuneració del treball s'elevarà un punt menys, 3,4%. Però també, per "la minva del matalàs-estalvi heretat de la pandèmia".
Encara queda matalàs, segons BBVA Research
BBVA Research dibuixa un panorama molt similar al de Funcas, amb un descens del consum privat i un cert repunt de la demanda externa. Juan Ramón García López declara a ON ECONOMIA que preveuen un augment del consum de l'1% aquest any (encara que revisaran la dada a l'alcen en els propers dies) i un 2,8% per a 2024. Això portarà al PIB a un increment en el primer trimestre d'aquest any del 0,6% en termes trimestrals, una mica per sobre de Funcas. Tanmateix, l'investigador del departament d'anàlisi del banc matisa la minva del matalàs de l'estalvi de les famílies: "és cert que ha disminuït significativament el 2022, però no s'ha esgotat en la seva totalitat", afirma.
"La riquesa financera neta de les famílies descomptada la inflació va créixer entre 2020 i 2021 en 185.000 milions d'euros", la qual cosa suposa un sobre estalvi respecte al que es podria haver guardat si no s'hagués produït la pandèmia: "Tanmateix, l'any passat la riquesa financera neta va descendir en 93.000 milions d'euros", per la qual cosa encara queda un matalàs. García López matisa que no es pot induir que quedin cent mil milions de reserves, com es podria pensar de les xifres, ja que la bossa d'estalvi és una "previsió contrafactual", que mesura la diferència sobre quant es podria haver estalviat en cas de no produir-se la pandèmia. En aquest sentit matisa que no se sap amb certesa quant és el matalàs actual del romanent de la pandèmia, encara que defensa que encara queden diners en els comptes de les llars.
També explica que els diners generats entre 2020 i 2021 no s'han dedicat en la seva totalitat al consum. Una part s'ha dedicat a la inversió, especialment immobiliària (el patrimoni en habitatge ha crescut en 10.000 milions l'any passat) com ha quedat patenti per les compres dels últims anys; una altra part s'ha ocupat en amortitzar el deute de les famílies que s'ha reduït en 1.500 milions l'any passat; i també s'ha deixat part per a a l'estalvi davant de la incertesa actual. "És el que coneixem com a estalvi precautori". Però també se n'ha anat part a l'estalvi: "el consum privat va créixer l'any passat un 4,4%, mentre que la renda real va caure un 3,6% (per efecte de la inflació)", diu. El que significa que una part d'aquest consum es va costejar amb la guardiola de la pandèmia.
La guardiola està pràcticament esgotada
Javier Santacruz, investigador de macroeconomia i consultor estratègic, assenyala a aquest diari que si bé les rendes familiars continuaven creixent l'any passat, el ritme de despesa ha estat molt superior i, per tant, una bona part del seu creixement ha hagut de ser finançat amb càrrec a l'estalvi acumulat durant la pandèmia. "Les últimes dades de l'INE apunten que l'excés d'estalvi generat entre 2020 i 2021 s'ha pràcticament esgotat ja respecte a la tendència que tenia l'estalvi net familiar abans de la pandèmia".
Segons l'anàlisi de Santacruz, en poc més d'un any i mig s'han gastat 66.821 milions d'euros de l'excés d'estalvi generat durant la pandèmia, majoritàriament en forma de despesa (d'un excés d'estalvi "pic" de 81.105 milions d'euros en el primer trimestre de 2021 fins a 14.224 milions en el segon trimestre de 2022). Això, unit a una perspectiva menor de creixement i a la pujada dels tipus d'interès, apunta una moderació o fins i tot estancament del consum privat en els pròxims trimestres, segons l'investigador. "I un estancament de la demanda porta a empitjorar les perspectives de negoci i rendibilitat del sector empresarial a Espanya", assenyala.