Els espanyols van ser, juntament amb portuguesos, els ciutadans europeus amb més dificultats per mantenir les seves llars calentes durant l'hivern de 2023, segons dades de l'Informe de l'Estat de l'Energia 2024 publicat aquest dimecres per la Comissió Europea. En concret, un 20,8% d'habitants d'Espanya i Portugal no va poder escalfar el seu habitatge a una temperatura adequada, la qual cosa suposa el percentatge més gran de llars afectades per la pobresa energètica a la UE, seguides de Bulgària (20,7%) i Lituània (20,0%).

Al contrari, Luxemburg (2,1%), Finlàndia (2,6%), Eslovènia (3,6%) i Àustria (3,9%) van registrar els percentatges més baixos. En l'àmbit comunitari, el 10,6% de la població de la UE va declarar tenir dificultats per mantenir la seva llar adequadament calenta el 2023, un 1,3% més que a l'hivern de 2022.

Culpa de la geopolítica

L'informe de la Comissió atribueix aquest increment al context de crisi energètica i inflació derivat de la guerra d'Ucraïna o les tensions geopolítiques al Pròxim Orient. Tanmateix, Brussel·les confia que la nova legislació sobre el mercat energètic "protegirà millor de la desconnexió a les llars vulnerables i als afectats per la pobresa energètica", ja que, en cas de crisi dels preus del gas natural, les mesures d'emergència en l'àmbit de la UE poden establir un escut per als consumidors mitjançant intervencions sobre els preus màxims a la menuda.

Així mateix, recorda que els estats membres també poden actuar per garantir l'accés als serveis essencials i protegir els consumidors vulnerables dels costos excessius per abordar de forma directa la pobresa energètica.

Fons per al Clima

Per reduir de la pobresa energètica a la UE, l'Executiu comunitari ha creat el Fons Social per al Clima, que ha començat a aplicar-se aquest any 2024, i mobilitzarà almenys 86.700 milions d'euros dels ingressos del règim de comerç de drets d'emissió per al període 2026-2032, inclòs un 25% de cofinançament dels Estats membre, per contribuir a una transició socialment justa cap a la neutralitat climàtica.

El Fons finançarà mesures i inversions que els Estats membre hauran de recopilar en els seus Plans Socials Climàtics abans de juny de 2025 amb l'objectiu d'ajudar a compensar l'augment previst de les factures d'energia a causa de la introducció de la tarifació del carboni per a la calefacció i el transport.

La Comissió ha creat un grup en el qual els seus experts i representants de les capitals comparteixin bones pràctiques i intercanvien opinions sobre la preparació del Fons. Des de juny de 2024, la Comissió dona suport a una desena d'Estats membre per a la preparació dels seus Plans Socials Climàtics a través de l'Instrument de Suport Tècnic.