Les sol·licituds per connectar nous consums a la xarxa elèctrica per a plantes de producció d'hidrogen, centres de processament de dades o instal·lacions d'emmagatzemament s'estan disparant, i s'apropa la possibilitat que el govern espanyol convoqui concursos i s'apliquin mesurades per evitar l'acaparament de permisos amb finalitats especulatives.
El desembre passat, el govern de Pedro Sánchez, dins del reial decret llei 8/2023, de mesures per afrontar les conseqüències dels conflictes a Ucraïna i el Pròxim Orient, va alertar que, igual com va passar amb els permisos d'accés a la xarxa per connectar instal·lacions de generació renovable, ara hi hauria qui els estigues acaparant per a la demanda, encara que no tinguessin intenció de dur a terme projectes que requerissin aquest consum.
L'executiu va introduir al seu dia mesures per posar límit a aquestes pràctiques d'acaparar permisos d'accés a la xarxa per a projectes de generació renovable, encara que després no hi hagués avanços per fer les instal·lacions, ja que la finalitat d'aquests sol·licitants era poder revendre els permisos obtinguts a altres que els necessitessin.
Entre altres mesures, va obligar a dipositar garanties econòmiques i va posar terminis per a l'obtenció d'altres autoritzacions i per a la posada en marxa de les instal·lacions, que, d'incomplir-se, portaven a perdre el permís. El desembre passat, el govern espanyol va alertar que una cosa semblant podia estar passant ara amb les connexions sol·licitades per a consum.
En l'esmentat reial decret llei, s'assenyalava que, segons les dades facilitades pels gestors de les xarxes de transport i distribució, al llarg dels últims mesos estaven observant un fort augment de les peticions d'accés a les xarxes per connectar nous consums. Afegia que els principals sol·licitants de permisos eren plantes de producció d'hidrogen, centres de processament de dades i instal·lacions d'emmagatzemament.
"Igual com ja va succeir amb la generació en el període 2018 a 2020, s'observa un creixement extraordinàriament ràpid i que, en alguns casos, els projectes comencen a desenvolupar-se ràpidament, però en d'altres no", explicava l'executiu en el reial decret llei.
Evitar l'acaparament especulatiu
Segons l'executiu, "aquest eventual acaparament de permisos d'accés a la xarxa per a grans consums", unit al fet que aquests permisos no tenen una caducitat clarament definida, aconsellaven prendre mesures per evitar "l'acaparament especulatiu per projectes que no tenen una clara visibilitat per al seu desenvolupament".
El text establia que, en els casos en què hi hagi competència per l'accés per a demanda (consum) en un determinat nus de la xarxa de transport, l'adjudicació es faci mitjançant un procediment de concurs, que es tindrien en compte criteris de maduresa dels projectes, volum d'inversions associades i contribució a la descarbonització de la demanda energètica, entre d'altres.
La norma va introduir el pagament de garanties per als projectes que es connectin a xarxes de tensió igual o superior a 36 quilovolts (kV), és a dir, els grans projectes de consum. Així mateix, establia que els permisos d'accés i connexió caducarien si en cinc anys no es feia un contracte tècnic d'accés per una potència equivalent almenys al 50% de la capacitat d'accés del permís. En el cas dels permisos ja atorgats, s'establia un període transitori per constituir les garanties necessàries i el termini de caducitat començaria a computar des de l'entrada en vigor del real decret-llei.
Concursos en nusos amb gran demanda
El desenvolupament de concursos de capacitat d'accés als nusos de la xarxa amb gran demanda està pendent encara de desenvolupament normatiu. A l'últim llistat de sol·licituds d'accés de demanda en nusos de la xarxa de transport de l'operador del sistema elèctric, Red Eléctrica, a 12 de setembre sumaven 28,25 GW de capacitat d'accés demanada.
Segons la informació de Red Eléctrica, hi ha 17 nusos en els quals es presenten les circumstàncies per convocar un concurs. Andalusia i Aragó, amb sis i cinc nusos, són les que més en tenen en aquesta situació, seguides de Castella-La Mancha, amb dos. També figuren en la relació la Comunitat de Madrid, Castella i Lleó, la Comunitat Valenciana i Catalunya amb un nus cada una.
En aquests moments, les principals energètiques tenen plantejats grans projectes per a la producció d'hidrogen renovable i gegants tecnològics com Google, Amazon o Microsoft han anunciat inversions en projectes relacionats amb centres de dades a Espanya, fet que incrementa les sol·licituds d'accés.
Les dificultats per a l'accés a la xarxa estan, segons explica a EFE el director executiu de Spain DC -l'associació espanyola de centres de dades-, Manuel Giménez, en la distribució, és a dir, per portar l'energia d'on es genera on es necessita, i no en la producció, doncs el país produeix tres vegades més electricitat de la que consumeix. Considera que un dels problemes és que el Pla de Transport d'Energia Elèctrica 2021-2026, aprovat el 2022, es va confeccionar amb dades de 2018, quan les necessitats d'infraestructures elèctriques no tenien res a veure amb les actuals.
A més, diu que la posterior proposta de modificació puntual del Pla de Transport d'Energia Elèctrica "va deixar fora totes les propostes de centres de dades que no estiguessin ja incloses" i demana al govern central que "rectifiqui i redacti un nou pla que s'ajusti a les necessitats reals".
Giménez assenyala que hi ha moltes inversions en joc, si no s'assegura la potència necessària, i diu que només a Madrid, on es concentra més del 60% dels centres de dades a Espanya, la construcció de xarxes elèctriques està condicionant l'arribada de 38.000 milions d'euros.
Respecte a possibles pràctiques especulatives, explica que hi ha una demanda real per l'augment de la digitalització i, davant de les dificultats de seguir els procediments de l'administració pública, es presenten intermediaris o promotors. Giménez distingeix dins d'aquests entre aquells que impulsen els projectes perquè arribin a bon terme i els que "tenen interès en especular" aprofitant els colls d'ampolla i l'opacitat.
De cara als futurs concursos, adverteix que l'actual incertesa sobre els criteris que s'establiran activa "el risc de comportaments arbitraris, o si més no intervencionistes" per part de l'Administració, i afegeix que la incertesa sobre els temps provoca "especulació i pèrdua d'inversió".