Amb tan sols un carrer de diferència, l'Eixample pot crear desigualtats en l'accés a l'habitatge molt grans. L'exemple més clar el trobem en el carrer Consell de Cent, una de les vies principals d'aquest barri que ha quedat totalment pacificada i per on no passa cap vehicle. Les aspiracions per viure aquí són molt més altes que les del seu carrer veí, València. De fet, segons ha pogut analitzar ON ECONOMIA a través de l'estudi de les dades actuals publicades a finals de setembre al portal Idealista, la conclusió és clara: el preu del lloguer al carrer Consell de Cent pràcticament es duplica i la compra d'un habitatge és un 14% més cara. Si anem a les xifres absolutes, encara són més fortes: un pis al carrer València costa prop dels 401.208 euros, mentre que un a Consell de Cent es dispara en els 460.000 euros. Aquesta comparativa es fa a través d'habitatges similars, en aquest cas amb dues habitacions i un bany i amb superfícies que se situen entorn els 85 metres quadrats.
En el cas del lloguer, el 50% de diferència es tradueix en uns 2.000 euros més de mitjana: pisos de 63 metres quadrats que poden arribar als 4.250 euros o, fins i tot, als 6.080 en un que hem trobat de 69 metres quadrats al carrer Consell de Cent; fins a la baixada en picat de 1.800 euros per un de 62 metres quadrats o la tendència general dels 2.415 euros per un de 60 metres quadrats al carrer València, segons dades consultades a través del portal Idealista. Segons dades del mercat, les superilles de Consell de Cent, Rocafort, Comte Borrell i Girona han fet que els propietaris d'habitatges ja apugessin els preus dels pisos de venda i lloguer fins a prop d'un 11% quan van començar les obres.
Canvien els perfils
Una altra diferència és la que es dona en pisos del pacificat carrer Girona pel seu homòleg paral·lel, el carrer Bailèn. Malgrat tot, la situació d'aquests dos, més situats a la dreta i no tan cèntrics, i amb una pacificació feta abans del mateix carrer Consell de Cent ha fet que es detecti una major estabilitat que els preus d'escàndol que es donen al carrer Consell de Cent. Els locals també s'han disparat en aquesta via i podem trobar de 1.900 euros mensuals per un espai de 80 metres quadrats o de 1.500 per un de 88 metres quadrats. Malgrat tot, aquí el que serà interessant és veure la reconversió dels establiments actuals que es pugui donar a partir d'ara. Un exemple que els perfils de negoci també seran més alts és la acabada d'inaugurar Machaka Burger, propietat de Tapioca Healthy Food i vinculada a l'empresari brasiler Paulo Pusset, que va obrir el seu segon restaurant el mes de juny a Consell de Cent en un local amb prop de 200 metres quadrats i una inversió propera als 350.000 euros.
Les immobiliàries també es freguen les mans. El departament de Retail i Inversió Busquets Gálvez s'ha centrat en el tram anomenat prime de Consell de Cent, que es limita entre Rambla Catalunya i Pau Claris. La previsió, segons ells, és que durant el present exercici i el que ve es tanquin moltes més operacions prèmium, amb tiquets que van del milió d'euros als 3 milions d'euros. "Les nostres previsions per als mesos vinents indiquen que aquest és el moment per invertir en un carrer com a Consell de Cent, ja que el preu dels seus actius anirà incrementant a curt i mitjà termini. Tant és així que els preus d'habitatge i locals comercials ja han vist com les seves rendes es disparaven des de començament d'any". La pacificació i el suposat medi ambient xoquen amb la realitat econòmica i les seves desigualtats amb la cara més negativa d'aquesta gran transformació que és l'augment desmesurat dels preus a l'habitatge i lloguer.
Operacions que es dupliquen des del 2022
Aquest 2023, el preu de la compravenda a la Dreta de l'Eixample ha pujat un 11,3% segons un estudi d'Idealista, arribant el març del 2023 a un valor de 6.636 euros els metre quadrats. Segons dades de Busquets Gálvez, el preu aproximat pel que fa a la venda és de 5.000 euros el metre quadrat, encara que en algunes ocasions oscil·la des dels 3.700 euros fins als 6.000 euros. El preu mitjà de la compravenda el 2023 és de 475.000 euros. Tot i que la tendència sempre ha estat a l'alça en aquest districte de la capital catalana, a partir del mes d'agost del 2022 l'auge es va disparar desmesuradament, passant d'un 5,8% al 8%. Unes xifres que van assolir el pic màxim anual els mesos d'agost i setembre.
La consultora d'inversions en immobles CBRE va més enllà i assegura que amb un any de diferència, del 2022 a aquest 2023, les operacions de compra o lloguer al carrer Consell de Cent s'han arribat a disparar fins a un 110%. I el problema no només està en la pujada de preus, sinó en la baixada de la seva oferta: l'aposta per lloguers de curta durada és la tendència actual i també despersonalitza el carrer d'entitat pròpia, ja que, amb aquesta mena de negocis es pot estrènyer molt més al client final.
Les alertes sobre aquest problema ja es van posar damunt la taula durant la passada campanya electoral a les municipals de Barcelona. El primer a posar l'alerta va ser el candidat de Junts, Xavier Trias, i l'actual alcalde Jaume Collboni, des del PSC, mai han negat la major amb problemes que, quan ja estaven dins el consistori de l'exalcaldessa Ada Colau, radicaven de base en el cost d'aquestes infraestructures que demanaven estudiar més a fons les seves conseqüències. Aquest debat topa amb el mediambiental i queda en un segon pla. En la recent sentència d'una jutgessa que dona la raó a Foment del Treball i Barcelona Oberta sobre que s’ha de desfer l’obra de Consell de Cent, Colau ha avisat: "Nosaltres no ho permetrem. Exigim que l’actual govern municipal que recorri contra la sentència absurda i defensi als veïns i veïnes d’aquesta ciutat que volen una Barcelona més verda i saludable”. L’exbatllessa ha afegit que davant les onades de calor i el canvi climàtic es necessiten “més superilles, més espais verds i menys contaminació” i ha fet una crida a aturar el negacionisme climàtic. Però la realitat és tossuda. Precisament, en els darrers congressos celebrats a Barcelona, la idea que rau de fons és que la sostenibilitat ha de ser doble: ambiental, però també econòmica perquè si no, a llarg termini, els objectius cauen de banda i banda i s'ha de tornar a començar de nou.