El debat sobre l'energia ve sent una de les qüestions més tractades pel Govern d'Espanya i, per descomptat, pels partits de l'oposició que estan a favor d'aquesta energia. L'Executiu liderat per Pedro Sánchez ha deixat clar que no volen que la nuclear formi part de 'mix' energètic espanyol en un futur. De fet, hi ha un pla de desmantellament pel qual, el 2027 tancarà el primer dels set reactors nuclears que Espanya té actius. La primera central a baixar els ploms serà la d'Almaraz I. Després d'ella, aniran la resta fins al maig de 2035, data en la qual hauria de tancar l'última central, que, segons el calendari, serà la de Trillo.
Sigui com fos, la crisi energètica actual i, sobretot, els elevats preus de l'energia han ubicat la nuclear al radar d'experts, consumidors i polítics. I és que el debat de nuclear, sí o nuclear, no, hi ha tornado cap a la fangosidad de la política, polititzant un tema que, de moment, no experimentarà cap canvi. Teresa Ribera, vicepresidenta tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica, va comentar l'abril de l'any passat que "l'Executiu no té res en especial en contra de la nuclear, però hi ha millors alternatives".
La nuclear pesa sobre el mercat elèctric espanyol
I en aquest àmbit es continua movent Espanya. La transició ecològica és una de les proves d'Espanya, i d'Europa. En aquest punt, hi ha països en els quals la nuclear en pesa massa, per la qual cosa desprendre-se'n seria un problema. A Espanya, cessar les operacions de la nit al dia també suposaria un escull. I és que, la nuclear aporta el 20,2% de tota la generació energètica del país, segons les últimes estadístiques de Xarxa Elèctrica. Una cinquena part de l'electricitat que consumeixen els espanyols prové de la nuclear.
Tal com apunta Francisco Valverde, executiu de l'àrea de desenvolupament de Mento Energía, "fins a l'any passat, la nuclear era la primera tecnologia del sistema elèctric nacional". Davant de tal influència sobre el mercat elèctric espanyol, molts es van emportar les mans al capdavant en veure que l'Executiu continuava amb el pla d'abandonar la nuclear. Hi ha qui diu que, en un context com l'actual, el qual és canviant i complex, tancar els reactors pot ser un problema.
Una energia amb virtuts i defectes
I és que, els punts forts d'aquesta energia són fonamentalment la seva estabilitat i la regularitat. Per al Fòrum Nuclear, aquesta tecnologia és "essencial per a l'estabilitat del sistema elèctric en estar sempre disponibles". La nuclear genera a Espanya entre 55.000 i 60.000 GWh anualment. Té una incidència directa sobre el preu de la llum. "Ja veiem com puja el valor de l'electricitat quan coincideixen dues centrals que realitzen parades per recàrrega", comenta Francisco Valverde.
Com totes les tecnologies, compta amb riscos. I en el cas d'aquesta tecnologia, la nuclear és contaminant, genera residus radioactius que es mantenen per centenars de milers d'anys, els quals cal emmagatzemar i gestionar-los adequadament. Altrament, podria ocórrer una catàstrofe. Per a Javier Colón, gerent de Neuro Energia, "pot ser segur emmagatzemar-lo 50 o 60 anys, i crec que hem d'aprofitar-ho".
Espanya pot prescindir d'aquesta energia?
Ara com ara, no. "Actualment, seria un error tenir els reactors tancats", agrega Valverde. El calat i l''estabilitat' que té aquesta energia sobre els preus de l'electricitat, actualment, és complicada de suplir. Malgrat això, per a l'executiu de Mento Energía "el que se li demanarà a les energies és que siguin flexibles, i en això, la nuclear coixeja una mica". L'expert creu que com a tecnologia "base", la nuclear és "excel·lent". Però "de cara al futur hi haurà molta intermitència i variació en els mix de les fonts, pel que igual la nuclear no està tan bé," explica Francisco Valverde.
Per a Javier Colón, gerent de Neuro Energia, existeix el problema de l'emmagatzemament. "Si hi hagués fonts alternatives fiables des del punt de vista del proveïment, Xarxa Elèctrica no tindria problema en què desaparegués la nuclear amb cert ordre", tal com ha demostrat donant el vistiplau el calendari del Govern. El problema està que "fer a les renovables més fiables des del punt de vista de l'emmagatzemament és complex", comenta Colom.
"Ara mateix, prescindir de les centrals nuclears seria un error", afegeix el gerent de Neuroenergia. Tenint en compte les estadístiques, ara com ara, la generació elèctrica donada per al nuclear és necessària. Parlem d'una tecnologia que dota al sistema elèctric espanyol d'una cinquena part del subministrament d'un any. A més, per la seva regularitat, serveix com a 'estabilitzador' dels preus quan la generació renovable és escassa.
No s'ha d'oblidar la futura sofisticació de les renovables
Malgrat això, i com comenta Francisco Valverde, no hem "de veure el futur amb els ulls del present". I és que, amb el primer tancament d'un reactor a Espanya a cinc anys vista, és probable que s'hagin desenvolupat tecnologies d'emmagatzemament sofisticades, alhora que s'hauran potenciat les renovables al país. Espanya és una de les nacions més focalitzades en fer el salt a l'energia verda. Per a la ministra, "ni el gas ni la nuclear no compleixen els criteris per ser considerats sostenibles". Per això l'actual Govern està tan bolcat en potenciar les renovables.
Francisco Valverde incideix que "les reines seran l'eòlica i la solar". Ja ho estan demostrant. Encara això, el pes del gas i de la nuclear continua sent massa transcendent i, sobretot, complicat de suplir. Javier Colón comenta que, en cas de donar-se una situació sense nuclears, i amb una aportació renovable baixa, "caldria recórrer als cicles combinats, però implicaria més crema de gas, més emissions de CO₂ o dependre d'altres països".
Sigui com fos, el debat està servit, encara que l'Executiu no sembla que vagi a variar el rumb en el seu full de ruta. El temps corre en contra de les centrals nuclears, però també del Govern, el qual té per objectiu trobar una alternativa neta que sigui capaç de cobrir el dèficit que podria arribar a deixar l'energia nuclear.