Aquest dijous, els sindicats UGT i CC. OO. es concentraran davant de la seu madrilenya de CEOE, Cepyme i Ceim (al mateix edifici), encapçalats pels seus secretaris generals, Pepe Álvarez i Unai Sordo, respectivament. I adverteixen que a aquesta mobilització continuaran més en altres capitals espanyoles si els "empresaris segueixen amb una postura de bloc" a la taula de diàleg que aborda la reducció de la jornada laboral. I fonts sindicals assenyalen a ON ECONOMIA que la negociació encara dista d'estar prop d'un acord. Des de la CEOE, encara que no fan declaracions quan les negociacions estan obertes, van matisar aquest dimarts les declaracions del secretari d'Estat d'Ocupació, Joaquín Pérez Rey, que va apuntar que "veia un acostament de la CEOE". La patronal va reiterar que no donaran suport a una reducció legal de la jornada laboral.
Però el conflicte del Ministeri de Treball no és únicament amb els empresaris. Fonts coneixedores de la negociació assenyalen que el Ministeri d'Economia està elaborant un "anàlisi sobre l'impacte econòmic" de la reducció de jornada. Una cosa que també passa amb una presumpta reforma de la indemnització per acomiadament improcedent.
Un dels punts més conflictius és el registre i control del temps de treball, essencial per eliminar, o almenys reduir, les hores extres que no paguen els empresaris i que l'INE quantifica en 135 milions cada any. Fonts de CC. OO. expliquen que aquestes hores impagades comporten un cost de 2.378 milions d'euros en salaris impagats; de 878 milions en cotitzacions socials que deixa de recaptar cada any la Seguretat Social i uns altres 333 milions per a Hisenda, que no ingressa l'IRPF d'aquestes hores treballades, si es té en compte que el tipus efectiu mitjà és del 14%. En total, a l'Estat li costen 1.200 milions d'euros, més uns altres 2.380 als assalariats que, com ressalten en els sindicats, "regalen a les seves empreses".
Hores extra
Tant Lujan com Mari Cruz Vicente, secretària d'Acció Sindical de CC. OO., coincideixen que l'objectiu és un registre horari "més eficient, rigorosos i no manipulable", que passa per eines digitals. Però que, encara que s'ha parlat, s'ha d'avançar més per poder concretar alguna proposta. El que sí que recull l'últim esborrany del Ministeri de Treball del mes de juliol, és un encariment de les multes per a les empreses que incompleixin amb el registre. Actualment, la sanció va de 626 a 6.250 euros per empresa, però Treball ha proposat que la sanció no sigui per empresa, sinó per cada treballador amb irregularitats en el seu horari. El que suposaria, de facto, una multiplicació de l'actual quantia. A més, la quantia màxima, per a les infraccions greus, s'eleva a 10.000 euros.
El que ha quedat fora de la taula és una pujada del preu a què s'ha de pagar l'hora extraordinària. L'Estatut dels Treballadors (ET) estableix que almenys, com una hora ordinària, i deixa a la negociació col·lectiva possibles augments. Tanmateix, la Carta Social Europea i diversos convenis de l'OIT consideren que ha de ser per sobre de l'hora ordinària, una cosa freqüent en molts països de la Unió Europea. Luján, que ha presentat en nom d'UGT una demanda davant del Comitè Europeu de Drets Socials demanant un canvi en l'ET per elevar la quantia abonada per hora extra, aclareix que va plantejar aquest debat, però que el Govern el va rebutjar des del primer moment. Com també va quedar fora la proposta de CEOE d'ampliar de 80 a 150 el límit d'hores extraordinàries que pot fer cada treballador. La sindicalista de CC. OO. confirma que totes propostes es van posar sobre la taula, però que mai no han estat en la negociació.
Subvencions a les pimes
Les fonts consultades expliquen que després de la reunió d'aquest dimarts, les converses estan centrades en el pla d'acompanyament a les pimes (Pla Pime 375), proposat pel govern espanyol per fer econòmicament més suportable la reducció de jornada legal a les empreses més petites. L'objectiu és donar subvencions en les cotitzacions a les empreses de menys de 10 treballadors que contractin de forma indefinida nous empleats necessaris per a la reducció de la jornada a la seva plantilla. Fernando Luján, vicesecretari general d'UGT, declara que s'ha parlat d'exoneracions que van del 80% al 100%, com ha avançat aquest dimecres El País, però que no s'ha produït una proposta formal per part de Treball. Igualment, s'ha abordat la possibilitat de permetre jornades irregulars i un pla amb fons del SEPE, per a programes formatius als ocupadors sobre com gestionar el temps de treball.
Tanmateix, les fonts consultades assenyalen que el gran escull és l'essència mateixa de la reducció legal de la jornada de 40 a 37,5 hores, ja que la patronal manté la seva total oposició. Una cosa que ha mostrat tant fora com dins de la taula, segons les fonts sindicals. Tampoc no hi ha possibilitat de deixar fora de la mesura les empreses més petites, per l'oposició dels sindicats i el Ministeri que dirigeix Yolanda Díaz. El tercer punt a debat és la millora de la desconnexió digital fora de l'horari laboral.
Augmentar les vacances
Jesus Lahera, catedràtic de Dret laboral de la Universitat Complutense de Madrid, aclareix a ON ECONOMIA que, encara que col·loquialment s'està parlant de jornada setmanal, a la taula es discuteix sobre jornada anual, per ser la norma generalitzada al mercat laboral espanyol i en la negociació col·lectiva. En hores anuals, es tracta de rebaixar de 1.826 hores anuals (40 de setmanals) a 1.712 (37,5 de setmanals).
Una cosa molt important, perquè en fer-se un còmput anual, la negociació col·lectiva, però també les empreses, té la potestat per organitzar la gestió de la seva producció, i, per tant, del temps de treball, la qual cosa significa que aquelles que estiguin per sota de les 40 hores, podrien optar per mantenir la jornada actual i compensar amb més dies lliures —augmentant les vacances— als seus treballadors.
Lahera aclareix que el límit de les 80 hores actuals es limita a hores pagades, però no existeix cap límit, per a hores compensades amb descans. No obstant això, suposa un problema d'organització i les empreses més properes a les 40 hores, hauran d'acabar adaptant la seva jornada. En qualsevol cas, l'expert en el mercat laboral considera que, el veritablement important és controlar millor les hores extraordinàries.