La Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) ha cobrat entre 2022 i 2023 un total de 156,4 milions d'euros pels interessos dels préstecs concedits a 28 empreses per fer front a la caiguda d'activitat que va suposar la pandèmia, que van sumar 2.681 milions d'euros.

Fonts del hòlding industrial públic han explicat a EFE que el 2022 van rebre 53,5 milions d'euros en concepte d'interessos per aquests préstecs i el 2023 van ingressar uns altres 102,9 milions.

A més, el 2022 es van amortitzar de forma anticipada 323 milions d'euros i uns altres 19 milions que estaven previstos en aquest exercici; i el 2023 es van abonar 110 milions abans del termini i 59 milions més en la seva data.

En el que va de 2024 s'han cancel·lat abans del seu venciment entorn de 175 milions d'euros.

La SEPI té establert un calendari de venciments fins a 2029 en el qual la fita principal serà el 2026, quan les empreses beneficiàries del Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques (Fasee) han d'abonar gairebé 873 milions d'euros, dels quals més de la meitat corresponen a Air Europa (475 milions).

El 2028 finalitza el termini de pagament per a alguna cosa més de 600 milions d'euros, quantitat en la qual hi ha inclosos 149 milions del préstec d'Hotusa, encara que aquesta hotelera ha tornat de forma anticipada 108 milions d'euros, d'un préstec total de 241 milions.

L'últim any de vigència del fons (2029) les companyies han de tornar 282 milions, dels quals 200 són de Volotea, que esgotarà terminis fins al final.

El calendari de venciments establert pel fons pot canviar, ja que les empreses podrien haver amortitzat totalment o parcialment abans del previst (en aquest cas hi ha cinc companyies) o fins i tot haver renegociat els terminis de pagament, com en el cas de Duro Felguera.

Aquesta mateixa setmana el grup de serveis turístics Wamos va tancar l'amortització del seu préstec de 85 milions d'euros amb un últim pagament de 67,4 milions, després d'haver cancel·lat 8 milions el 2023 i uns altres 9,6 milions el juliol passat.

Amb la liquidació del deute de Wamos, la suma total de les devolucions anticipades al Fasee fins ara ascendeix a 608 milions, un 22,7 % dels 2.681 milions totals.

25 empreses segueixen en el FASEE

Ara són 25 les empreses que compten amb finançament públic, perquè ja van tornar la totalitat del préstec el grup Ávoris (320 milions) i Eurodivises-Global Exchange (45 milions), a més de Wamos.

El crèdit de més quantia, i el primer que es va concedir (el 3 de novembre de 2020), va ser el d'Air Europa, per 475 milions d'euros, que l'aerolínia de Globalia ha de tornar íntegrament el 2026, tant la part del préstec participatiu (240 milions) com l'ordinari (235 milions).

Li segueix per volum Técnicas Reunidas, per a la que el febrer de 2022 el Govern va aprovar 340 milions; haurà de tornar 49,5 milions en 2025 i uns altres 257,5 el 2026, després d'haver abonat els 33 milions que el vencien el 2023.

La tercera companyia que més fons públics va rebre, i el qual préstecs segueix viu, va ser Hotusa, l'hotelera d'Amancio López, amb 241 milions d'euros, que ha anticipat el seu calendari de pagaments i ja ha reemborsat 108 milions.

L'aerolínia de baix cost Volotea deu al fons 200 milions, la quarta quantia més elevada, que s'ha compromès a pagar el 2029.

En el cas de Duro Felguera -per a la qual es van aprovar 120 milions el març de 2021- la companyia va renegociar els seus terminis: havia d'abonar l'import íntegre entre aquest any i el pròxim, però finalitzarà el 2029, amb un pagament de 49 milions.

Tubos Reunidos va obtenir 112,8 milions, que tornarà el 2028, i Air Nostrum va aconseguir 111 milions, que abonarà entre 2026 i 2028.

Per darrere se situen la gestora hotelera Hesperia, amb 55 milions, i l'aerolínia Plus Ultra (53 milions), un 'rescat' que va ser polèmic i va acabar en els tribunals encara que finalment la causa va quedar arxivada.

En xifres ja inferiors a 50 milions apareixen companyies com Vivanta, Isastur, Juliá, Losán, Imasa, Ferroatlántica, Airtificial, Grup Sehrs, Vicinay, Meeting Point, Soho, Abba, Abats, Mediterrània de Càtering, Reinosa Forging & Càstings i Rugui Steel.

Les dues societats en les quals finalment no va entrar el Fasee van ser Celsa que, després d'haver sol·licitat 550 milions d'euros el juny de 2022, va optar, en el marc del seu pla de reestructuració, per altres vies de finançament; i l'hotelera Blue Sea, que va renunciar al préstec de 25 milions perquè disposava de prou liquiditat.

El Fasee es va crear el juliol de 2020 per donar suport a empreses estratègiques afectades per l'aturada d'activitat que va suposar la pandèmia i estava dotat amb 10.000 milions d'euros.

Inicialment es van presentar 73 sol·licituds per 5.393 milions d'euros; el Govern en va aprovar 30, per 3.255 milions, encara que al final se'n van formalitzar 28 (2.681 milions), de les quals la meitat pertanyen al sector turístic (hoteleres, aerolínies, agències de viatges i restauració).