Sindicats i Ministeri de Treball han tancat un preacord sobre l'Estatut del Becari (Estatut de les persones en Formació Pràctica no laboral en l'àmbit de l'empresa) segons avançava aquest divendres El País i confirmen a ON ECONOMIA fonts sindicals. Aquestes mateixes fonts apunten que encara falten alguns detalls per tancar, per la qual cosa de moment es tracta d'un preacord, encara que consideren que l'acord serà imminent. Com ja va avançar aquest diari, la CEOE es queda fora de l'acord, en considerar que la negociació havia fet un gir amb l'últim text remès pel Ministeri de Treball, el 31 de març passat.
El Ministeri de Treball i Economia Social ha confirmat aquest divendres que està ultimant un acord sobre el denominat Estatut del Becari que respon als objectius plantejats a l'inici de la negociació en la Taula de Diàleg Social que abordava aquesta matèria, "com era la definició dels límits de les pràctiques, sense equívoc per a evitar nínxols de frau laboral. També es limiten de manera severa les pràctiques extracurriculars, i quins tipus d'ensenyaments reglats podran oferir aquestes pràctiques laborals". El document també preveu establir un règim sancionador que garantirà el compliment de la norma, segons aquestes fonts.
Davant dels intents d'acostament dels últims dies per part del Govern per poder tancar un text abans que es formi un nou govern, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, va anunciar que no aprovaria cap norma amb les Corts dissoltes pel procés electoral. Font d'UGT han assenyalat que el text recollirà gran part de les demandes sindicals com són la definició clara de les pràctiques per evitar fraus, la compensació de despeses o l'establiment d'un règim sancionador efectivament dissuasiu.
El text, que sempre es va plantejar com un Reial Decret Llei i no com a projecte de llei, s'ha d'aprovar en el Consell de Ministres primer, per ser després tramitat en la Diputació Permanent del Congrés, per estar les Corts dissoltes. En aquesta situació, només es poden tramitar Reial Decret Lleis que donen aprova o rebutja en el seu conjunt el text presentat pel Govern. Encara que fonts del Congrés afirmen que legalment seria possible que la Diputació Permanent aprovés que el text s'aprovés posteriorment com a projecte de llei és una cosa altament improbable que no s'ha produït mai, perquè s'hauria d'aprovar abans que es configuressin les noves Corts. El text s'ha d'acabar de negociar amb els socis del Govern, en concret ERC i PNB, que s'han mostrat molt durs amb les propostes del Govern. A més, el procés electoral dificultarà obtenir suports en la Diputació Permanent.
En principi, no s'aprovarà aquest dimarts
Les fonts consultades consideren que el text no és encara madur com per anar al Consell de Ministres aquest dimarts vinent. A més, el Ministeri de Treball vol treure partit del qual pot ser l'últim acord en aquesta Legislatura, encara que sigui només amb els sindicats, per la qual cosa és previsible que es produeixi un acte protocol·lari de la firma, una cosa que succeiria en un parell de setmanes.
Entre les modificacions incorporades en l'últim text, que bàsicament és el que s'aprovarà amb alguns retocs, s'estableix que "la suma total de pràctiques curriculars i extracurriculars vinculades als títols propis de les Universitats no podran superar el 25% de les hores que es concretin els crèdits ECTS de la titulació". Igualment, s'incorpora un prolix nombre de sancions per a les empreses o les institucions públiques que tinguin estudiants en pràctiques no laborals.
Un altre aspecte que regula el text, encara que es porta remenant des dels primers esborranys, és l'obligació de les empreses o les institucions públiques que acullin els estudiants en processos formatius de compensar-los pels costos en què puguin incórrer. Aquests costos es determinaran en l'acord subscrit entre l'empresa i el centre formatiu a què pertanyi l'estudiant en pràctiques no laborals, "per una quantia mínima suficient per compensar tots aquells en què la persona en formació incorri, tals com despeses de desplaçament, allotjament i manutenció."
No obstant això, el Govern obre la porta a establir algun tipus d'ajuts. Així, l'esborrany del 31 de març estableix que les empreses no estaran obligades a abonar les esmentades despeses si existeixen altres "beques o ajuts que els cobreixin". A més, la compensació s'entendrà rescabalada per la posta a disposició de l'estudiant de tots els serveis necessaris o, en el supòsit que la formació pràctica comporti una assignació econòmica (de caràcter voluntari per part de l'empresa), "quan aquesta per si mateixa o unida en el seu cas a altres beques o ajuts, sigui suficient per a la seva cobertura total".
Els rectors de les Universitats s'han mostrat contraris a la compensació de les despeses als estudiants, ja que entén que suposarà un cost difícil d'assumir per les administracions públiques, majoritàries en les pràctiques d'estudiants universitaris. En una carta, a què ha tingut accés ON ECONOMIA, advertien als negociadors que de dur-se a terme l'obligació es posarien en perill el 60% de les pràctiques dels estudiants universitaris, siguin curriculars o extracurriculars.