La demanda estrangera d'habitatge a Espanya continua mantenint un paper destacat al mercat residencial espanyol, consolidant-se com un pilar essencial d'activitat, que ja està en nivells rècord amb el 21% del total de les operacions en la primera meitat de l'any. Encara que el nombre de compravendes d'estrangers es va reduir un 7,5% en el semestre fins a les 67.983 operacions, aquesta caiguda ha estat més notable en el cas d'espanyols, en un context marcat per les successives pujades dels tipus d'interès que han provocat un encariment del finançament. En conseqüència, el pes dels estrangers no només no s'ha vist ressentit, sinó que ha augmentat.
A més del rècord que constaten els notaris en el seu pes dins del mercat de compravendes en la primera meitat de l'any, els registradors indiquen que, basant-se en les dades que manegen, en el tercer trimestre la compra d'habitatge per part d'estrangers va representar el 15,4% de les operacions, el seu segon millor trimestre des que hi ha registres, al caliu dels mesos amb més afluència turística.
I és que, segons la informació que processa el Col·legi de Registradors, la compra d'habitatge a Espanya per part d'estrangers no assolia un percentatge tan alt en un trimestre des de 2022, quan entre juliol i setembre va fregar el 16% (15,92%).
Segons recull l'Agència EFE, els britànics van continuar liderant les compres d'habitatge en la primera meitat de 2023 amb el 9,6% del total (6.498). A continuació es van situar els alemanys (8,1%) i els marroquins (7,3%). Després d'ells, entre els estrangers que més habitatges van comprar a Espanya destaquen també els francesos, els italians, els romanesos i els ciutadans dels Països Baixos.
El grup de nacionalitats que engloba la resta d'estrangers de fora de la UE va suposar el 12,8%, segons els notaris. Entre gener i juny els augments més grans els van registrar els russos (50,2%) i ucraïnesos (41,6%), coincidint amb la guerra, i els nord-americans (13,6%).
Quines zones prefereixen?
Els britànics, els més destacats a Espanya, es decanten per Andalusia, Comunitat Valenciana i, en menor mesura, Múrcia, segons els registradors; Els alemanys, per la seva part, prefereixen Catalunya, les Balears, les Canàries, Comunitat Valenciana i Andalusia. Els francesos es dirigeixen, principalment, cap a Catalunya, i després d'ella a la Comunitat Valenciana i Andalusia.
Els marroquins tenen a Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia entre les seves primeres opcions, mentre que els italians opten per Catalunya i Comunitat Valenciana, i els belgues elegeixen fonamentalment aquesta última i després d'ella Andalusia.
Les comunitats autònomes amb un pes de compra més gran per part d'estrangers en el tercer trimestre van ser les Balears (31,7%), Comunitat Valenciana (29,4%), Canàries (28,2%), Múrcia (24,8%), Catalunya (16,3%) i Andalusia (16%), d'acord amb la informació que manegen els registradors.
A nivell provincial, els percentatges més grans es van donar a Alacant (43,7%), Santa Cruz de Tenerife (36,6%), Màlaga (35,3%), les Balears (31,7%), Girona (30,8%), Múrcia (24,8%) i Las Palmas (20,8%).
Al contrari, les comunitats menys demandades pels estrangers per aconseguir un habitatge van ser Extremadura, Galícia i Castella i Lleó, on no van assolir ni el 2 %.
Els suecs, els que més paguen per la seva casa a Espanya
El preu mitjà pagat pel conjunt d'estrangers es va situar en el semestre en 2.094 euros/m2, un 1,3% més que un any abans. Els preus mitjans més grans per metre quadrat van ser abonats per suecs (3.036 euros/m2); danesos (2.930 euros/m2); nord-americans (2.921 euros/m2); suïssos (2.812 euros/m2); alemanys (2.724 euros/m2) i noruecs (2.584 euros/m2).
També van superar el preu mitjà pagat pel conjunt d'estrangers els compradors de Rússia, França, Itàlia, els Països Baixos, Bèlgica i Irlanda.
Per la seva part, els menors preus van ser pagats per marroquins (689 euros/m2), romanesos (1.086 euros/m2) i equatorians (1.335 euros/m2).