Igual que va passar amb França, Itàlia i Finlàndia, ara Europa també marca el camí dels acomiadaments improcedents a Espanya. En concret, el Comitè Europeu de Drets Socials dona la raó al sindicat UGT i considera que la regulació de les indemnitzacions per acomiadament improcedent a Espanya no compleix amb la Carta Social Europea. La demanda, per part del sindicat, es va posar en forma de reclamació col·lectiva el març del 2024 i, ara, amb la resposta de la Unió Europea motiva que el govern espanyol acabi eliminant el límit màxim de 24 mensualitats i fixi un mínim de sis. Un canvi sense precedents que suposaria una revolució en les relacions laborals. Així doncs, aquesta sentència ja definitiva tanca la polèmica oberta des de l'any 2022 i dona esperança a la ministra de Treball, Yolanda Díaz, per aplicar un nou marc normatiu que havia quedat en suspens per la pressió de la banda socialista del govern de coalició.
Una sentència no vinculant
Així doncs, el que marca el Comitè és que posar topalls incompleix la Carta Social Europea. Actualment, la indemnització per acomiadament improcedent a Espanya està fixat en 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats. I aquesta norma podria quedar en paper mullat eliminant, d'entrada, el límit de dos anys i elevar la indemnització a un mínim més alt. A la pràctica, el canvi es tradueix amb un increment dels costos d'indemnització per part de l'empresa. Malgrat tot, cal tenir en compte que el que marca el Comitè, en aquest cas, no és vinculant.
Quant costa indemnitzar un acomiadament improcedent?
A expenses del que puguin dir les patronals i, especialment, la veu de la CEOE i el seu president, Antonio Garamendi, sí han sortit amb una roda de premsa llampec el sindicat UGT amb el seu secretari general, Pepe Álvarez, i el vicesecretari de política general, Fernando Luján: "Les indemnitzacions mitjanes a Espanya per un acomiadament injust està prop dels 9.000 euros. Acomiadar a Espanya de forma arbitrària és massa econòmic, és una propina. I es trasllada a les administracions públiques un resultat injust". Per part del secretari Pepe Álvarez ha afegit: "Des de fa quatre mesos, quan es va reunir el Comitè, el govern d'Espanya no s'ha mogut. Per tant, no és cap sorpresa el que avui arriba des d'Europa tenint en compte els precedents. Estem davant un gran canvi a la concepció que es té a Espanya sobre l'acomiadament improcedent".
Cal recordar que en tota la legislació espanyola, en el cas d'aquesta mena d'acomiadaments, l'empresari prèviament la resolució considera que no és possible. Així doncs, els empresaris que vulguin acomiadar a un treballador sense causes objectives, no ha de saber quin és el cost que tindrà per a ells ja que, segons Europa, la indemnització perd valor efectiu. Aquest concepte és nou pel que fa referència a la legislació espanyola sobre drets de treballadors i treballadores. La UGT ha tret pit que ha estat la primera organització que ha presentat una demanda a Europa després d'acordar la reforma laboral anterior amb el PP de Mariano Rajoy, "però sent conscients que no s'havien tingut en compte tots els detalls", subratlla Álvarez. I conclou: "No es el mateix una indemnització de 45 dies que una de 33, la que preveu ara mateix la legislació espanyola".
Incrementen els costos als empresaris
D'altra banda, Europa també considera que s'han de cobrir els "danys causats a la víctima i s'han de pagar els salaris de tramitació", aquells que es corresponen des de la data de l'acomiadament fins a la data de la reforma. Tot plegat, busca que a l'empresari li resulti difícil i més costós fer fora un treballador. I, per això, haurà de tenir en compte diferents aspectes de caràcter personal per part del treballador, segons el que estableix Europa, i que farien pujar la xifra de la indemnització, tal com persegueix la UGT: per entorn geogràfic on viu, per edat, per la pròpia formació, si té persones al seu càrrec o no, si està de lloguer o ha de pagar una hipoteca, la situació econòmica del mateix treballador, riscos de vulnerabilitat amb col·lectius concrets que tinguin a veure amb la discapacitat o la violència de gènere. Per tot plegat, el sindicat té pressa i demana que el govern de Pedro Sánchez, patronals i sindicats es reuneixin aquest mateix estiu per donar compliment a una resolució de Drets Socials d'Europa. Ara, el dubte que s'obre és si aquest canvi pot tornar a afavorir la contractació temporal.