La Xina contraataca. El gegant asiàtic ha activat les seves defenses per minimitzar el dany dels aranzels de Donald Trump, que ja assoleixen el 104% als productes del país asiàtic, amb mesures per evitar la caiguda de les seves borses, que se sumen a les estratègies de Pequín per diversificar exportacions, impulsar el consum o ampliar el seu dèficit fiscal per reactivar l'economia.
Aquests últims aranzels tindran un fort impacte sobre la competitivitat del gegant asiàtic, ja que els seus productes seran massa cars per als consumidors i empreses del país nord-americà, forçant una dràstica caiguda en les exportacions xineses a Washington. Entre els sectors més afectats destaquen l'electrònica, la maquinària, el tèxtil o béns de consum com ara els mobles i electrodomèstics.
Aquests nous gravàmens arriben en resposta als aranzels del 34% que la Xina va imposar als béns nord-americans, donant pas a un nou capítol de la guerra comercial entre les dues economies més importants del món. Pequín ha advertit que lluitarà "fins al final", refredant la possibilitat d'una desescalada malgrat les proclames de Trump que el líder xinès, Xi Jinping, desitja un acord "desesperadament". De fet, aquest mateix dimecres el govern xinès ha anunciat que elevarà a partir d'aquest dijous els esmentats aranzels del 34% al 84%, igualant l'última pujada de taxes dels Estats Units (del 50%, que es va afegir a aranzels imposats prèviament, fins a arribar al 104%).
Impuls del consum intern
Altres veus apunten que la Xina podria buscar a mitjà termini debilitar el domini del dòlar per guanyar autonomia al seu comerç exterior, mentre que l'expert Su Yue, de l'Economist Intelligence Unit (EIU), opina que els aranzels serviran perquè el Govern xinès redobli els seus esforços per impulsar el consum intern o assolir l'autosuficiència tecnològica. "La Xina està adoptant mentalitat de no tenir res a perdre, la qual cosa el podria portar a reestructurar la seva economia," argumenta.
Su Yue apunta que, per assolir l'objectiu de creixement d'entorn del 5% que es va imposar per a aquest any i tenint en compte el risc d'una recessió als Estats Units i els efectes col·laterals que això tindria, la Xina necessitarà aquest any un estímul fiscal addicional d'uns 273.000 milions de dòlars. Al març, el país va avançar que elevaria en un punt, fins "al voltant del 4%" el seu dèficit fiscal per reactivar l'economia en un context de pressions a la baixa per una demanda feble, l'alt atur juvenil, la crisi immobiliària o la desconfiança del sector privat.
Pequín busca l'estabilitat borsària
Una altra de les maniobres de Pequín és assegurar l'estabilitat borsària: El Banc Popular de la Xina ha promès liquiditat en cas que sigui necessari, mentre que les plataformes estatals d'inversió han apostat per accions i fons cotitzats (ETF). A més, nombroses empreses cotitzades xineses han anunciat plans per recomprar accions després de les fortes caigudes borsàries d'aquests dies. Entre elles, el fabricant de bateries CATL, la petroliera Sinopec o el grup Xina Merchants, que mobilitzaran milers de milions de dòlars per restablir la confiança dels mercats.