"Avui estic orgullós d'anunciar que hem enllestit un acord històric per crear un Corredor Econòmic Índia - Pròxim Orient - Europa", va dir el president dels Estats Units, Joe Biden, a la cimera del G20 —que s'està celebrant aquest cap de setmana a Nova Delhi— acompanyat d'altres líders que han impulsat el projecte. Els Estats Units, la Unió Europea (UE), l'Índia, l'Aràbia Saudita i altres països van anunciar aquest dissabte al G20 un megaprojecte de ferrocarrils, ports i connexions energètiques que pretén ser una alternativa a la Ruta de la Seda de la Xina. La ruta promocionada pels EUA arrencarà a l'Índia, amb direcció a Europa, passant pel Golf Pèrsic
Tot i que el megaprojecte —sense detalls de com es finançarà— no ha estat l'única maniobra del president nord-americà per restar poder geopolític a la segona potencial mundial, la Xina. El president dels EUA també va instar aquest dissabte els líders del G20 a expandir la capacitat de préstecs del Banc Mundial (BM), amb l'objectiu d'oferir a les economies en desenvolupament una alternativa als préstecs de la Xina, segons va informar la Casa Blanca en un comunicat.
En aquesta sessió titulada "Una Família" i que es va desenvolupar a porta tancada, Biden va instar al Grup dels Vint a convertir el BM en una institució "més sòlida, capaç de proporcionar recursos a l'escala i la velocitat necessàries per abordar desafiaments globals i atendre les necessitats urgents dels països més pobres". Segons la Casa Blanca, la proposta de Biden busca demostrar a l'anomenat "Sud Global" que el G20 és capaç de proposar solucions als problemes que afronta. A més de promoure una reforma del BM, Biden també vol modernitzar el Fons Monetari Internacional (FMI) perquè pugui respondre millor a les necessitats dels països emergents, informa Efe.
Megaprojecte
Sobre el megaprojecte d'infraestructura de transports, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el va considerar "històric", mentre que el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salmán, el va qualificar d'"important" i el primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, va afirmar que "no té precedents". Cadascun dels líders va rebre l'aplaudiment dels presents, visiblement contents per fer realitat un projecte que feia mesos que negociaven en secret i que aquest dissabte s'ha fet realitat amb la signatura d'un memoràndum d'entesa per establir el "Corredor Econòmic Índia - Pròxim Orient - Europa".
El document l'han ratificat els Estats Units, l'Índia, l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units (EAU), Alemanya, França, Itàlia i la Unió Europea (UE) i, segons va informar l'assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, també participaran en el projecte Jordània i Israel, aquest últim sense relacions diplomàtiques amb l'Aràbia Saudita. El projecte, va argumentar Sullivan, contribuirà a aconseguir una integració "més gran al Pròxim Orient" en un moment en què els Estats Units estan intentant que Israel i l'Aràbia Saudita normalitzin relacions, fet que podria obrir la porta a alguna mena de solució al conflicte palestinoisraelià i revolucionaria el tauler de joc a la regió.
La idea del megaprojecte és establir ferrocarrils i rutes marítimes que connectin l'Índia amb Europa a través dels Emirats Àrabs Units, l'Aràbia Saudita, Jordània i Israel, va detallar Sullivan. D'aquesta manera, el nou corredor busca reconfigurar el comerç entre els països d'Europa, el Golf Pèrsic i el sud d'Àsia i reduir significativament el temps necessari per transportar mercaderies entre aquests estats. A més, pretén incrementar la cooperació energètica entre els països signants i millorar-ne les connexions a internet.
Amb aquest fi, es crearà una canonada perquè hi circuli hidrogen verd, es construiran infraestructures que permetin connectar xarxes elèctriques de diferents nacions i s'instal·laran cables submarins i terrestres que facilitin el ràpid intercanvi de dades, va detallar Sullivan.
Com es finançarà?
Tot i tractar-se d'un projecte tan ambiciós, el memoràndum d'entesa es limita a delinear els objectius del projecte, però no estableix com es finançarà. El següent pas serà que els països signants creïn grups de treball en 60 dies perquè puguin identificar-se les àrees en què cal inversió i establir un cronograma realista per a la seva execució, va explicar a la premsa Amos Hochstein, assessor principal de Biden per a infraestructures.
Tant l'Aràbia Saudita, principal exportador mundial de petroli, com els Emirats Àrabs Units, centre financer del Pròxim Orient, fa anys que busquen protegir-se de qualsevol interrupció a les rutes comercials i energètiques. Tanmateix, l'experiència mostra que els grans projectes d'infraestructures al Pròxim Orient solen ser lents. Un exemple és el projecte ferroviari de més de 2.100 quilòmetres que busca connectar els sis membres del Consell de Cooperació del Golf (l'Aràbia Saudita, Bahrain, Kuwait, Oman, els Emirats Àrabs Units i Qatar) i que, una dècada després del seu llançament, només s'ha pogut construir parcialment.
Tot i que queda camí per recórrer, l'anunci del Corredor Econòmic Índia - Pròxim Orient - Europa té un gran significat polític i suposa una demostració de força del Govern de Biden, que s'ha marcat com a objectiu contrarestar la influència de la Ruta de la Seda de la Xina. Fa deu anys, el president xinès, Xi Jinping, va llançar aquesta iniciativa, el llegat de la qual ja inclou projectes d'infraestructura multimilionaris, préstecs a països en desenvolupament i l'expansió del poder geopolític i econòmic de la Xina pels cinc continents.
L'anunci es produeix en un moment en què la Xina ha augmentat la seva influència no només a l'Àsia-Pacífic, sinó també al Pròxim Orient durant els últims anys. Va actuar, per exemple, com a mitjancer a l'acord que van subscriure el març l'Aràbia Saudita i l'Iran per restablir relacions diplomàtiques. El president Xinès, Xi Jinping, té previst rebre a Pequín a l'octubre líders de tot el món, inclòs el seu homòleg rus, Vladímir Putin, per a un fòrum sobre la Ruta de la Seda.