L'Euríbor, l'índex al que es referencien la majoria de les hipoteques a Espanya, podria reduir-se mig punt d'aquí a finals d'aquest any, fins a situar-se en l'entorn del 3,2%. Així ho posa en relleu un estudi realitzat per Tecnotramit, en el que es preveu també que "el bon múscul" del mercat laboral i la fortalesa de l'economia, amb reajustaments a l'alça en la projecció de les seves taxes de creixement, provoquin un auge del mercat hipotecari d'Espanya i una batalla comercial entre les entitats financeres.

"Després d'un 2023 certament ensopit en les transaccions immobiliàries finançades, ja s'ha pogut comprovar en el primer semestre d'aquest 2024 un cert efecte rebot, assolint-se ja xifres a nivells dels anys 2021 i 2022. Aquesta sembla que continuarà sent la tendència fins a finals d'aquest exercici", ha recalcat Carles Solé, coordinador de Formalització Hipotecària de Tecnotramit.

Amb aquesta projecció, la firma estima que aquest any tornaran a superar-se les 400.000 hipoteques anuals sobre habitatge, xifra molt per sobre de l'exercici anterior. Vaig solar explica que, encara que el 2023 el tipus variable o mixt va recuperar terreny, els interessos fixos estan sent aquest any més atractius, la qual cosa els fa prevaler en el finançament hipotecari.

A més, tenint en compte el benefici de la contractació de productes bancaris vinculats que actuen com a bonificadores i rebaixen l'interès de la hipoteca, Tecnotramit conclou que el tipus fix serà el més elegit, com a mínim, fins a final d'any.

El tipus fixat pel Banc Central Europeu (BCE) va trencar el mes de juny passat l'escalada contínua que es va iniciar el setembre de 2022, reduint-se un quart de punt per primera vegada en gairebé dos anys, fins al 4,25%.

Després dels màxims de setembre de 2023 es va iniciar una baixada gradual dels tipus durant el primer semestre d'aquest any. Com a resultat, en aquests moments ja s'ofereixen, de mitjana, interessos fixos per sota del 3,3%.

En aquest context, Tecnotramit ha destacat que les esmentades mesures "han assortit l'efecte desitjat" i, encara que no s'ha assolit la xifra paradigmàtica d'inflació al 2% que persegueix el BCE, sí que s'ha estabilitzat i reduït, fins i tot la subjacent, que generava més dubtes.