Els ministres d'Economia i Finances de l'eurozona (Eurogrup) s'han compromès aquest dilluns a delimitar els ajuts durant 2023 a les llars més vulnerables i empreses temporalment exposades a la crisi energètica, mentre s'han instat a estudiar mesures com, per exemple, un model de fixació de preus de l'energia a dos nivells i altres règims que assoleixin objectius similars, tenint en compte les característiques nacionals, segons informa Europa Press. L'Eurogrup ha mostrat el seu acord amb l'avaluació de la Comissió Europea (CE) que tots els estats membres han de retirar progressivament les accions generalitzades i indiscriminades a mesura que disminueixin les pressions sobre els preus de l'energia per la qual cosa que moltes de les actuacions de suport actualment en vigor expiraran a començaments de l'any vinent.
En aquest sentit, ajuts com la bonificació de 20 cèntims al combustible implantada pel Govern espanyol, que expira el pròxim 31 de desembre, podrien veure's delimitats i passar a beneficiar únicament la població més vulnerable per deixar d'aplicar-se de manera generalitzada com ocorre en l'actualitat. De fet, la vicepresidenta primera del Govern i Ministra d'Economia, Nadia Calviño, ja va avançar abans de reunir-se amb la resta dels ministres d'Economia de l'eurozona a Brussel·les, la intenció del Govern d'Espanya de limitar certes mesures per contenir la inflació, com és el cas de l'ajuda als carburants, per avançar d'una primera fase de xoc generalitzada cap a una de més específica dirigida als sectors més vulnerables, en línia amb l'acordat pels dinou estats membres que comparteixen l'euro com a moneda. Tanmateix, es prorrogarà l'ajuda al transport públic.
Fixació de preus de l'energia
Entre les noves mesures que els ministres estudiaran destaca un model de fixació de preus de l'energia de dos nivells al qual podran optar les empreses i les llars més afectades i que inclou un paquet de serveis energètics subvencionat que, una vegada se superi, aplicarà preus de mercat. Segons han afirmat els responsables dels estats de l'eurozona, les mesures hauran de donar suport a una reducció més gran de la dependència energètica de Rússia i accelerar la descarbonització de l'economia, que requereix preservar el senyal de preus per reduir el consum d'energia i incentivar les inversions en eficiència energètica i infraestructures energètiques preparades per al futur, incloses les interconnexions, emmagatzemament i tecnologies renovables innovadores. El que podria reduir la resistència que ha vingut mantenint França per augmentar les connexions elèctriques o de gas a través del Pirineu.
Així mateix, els ministres d'Economia de l'Ecofin s'han compromès a continuar coordinant la seva resposta de política fiscal en relació amb el suport a l'energia a la zona de l'euro i a continuar debatent en pròximes reunions un enfocament comú per a les llars, inclosa la reflexió sobre les maneres adequades de reduir el suport, basant-se en les aportacions de la Comissió Europea i en l'experiència dels membres de la zona de l'euro.
Baixar la demanda de combustibles
Aquesta és una proposta que ve plantejant no només des de les autoritats comunitàries, sinó des dels estats membres per entendre que suposa un impacte molt alt sobre els comptes públics, però a més, que la seva eficàcia està posada en dubte. En el cas de l'ajuda de 20 cèntims per litre sobre el dièsel i la gasolina, la tesi que es manté en aquests moments és la necessitat de reduir el consum d'aquests combustibles i no només mitigar l'impacte de la inflació en els ciutadans. Baixant la demanda es contribueix, a més, a moderar els preus. Però a més, la nova estratègia emanada de Brussel·les entén que no es pot tractar de la mateixa manera a tots els conductors sense tenir en compte el seu poder adquisitiu. No té sentit, segons les autoritats comunitàries, ajudar a omplir el dipòsit al propietari d'un cotxe prèmium d'alta cilindrada, el consum del qual a més és molt elevat, que al propietari d'un utilitari.
Calviño estudiarà mesura a mesura
Abans de la reunió, la vicepresidenta espanyola d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, va assegurar que el Govern central provarà d'"enfocar" els ajuts energètics cap als col·lectius més vulnerables i als sectors més afectats per la guerra a Ucraïna, en línia amb la petició d'institucions comunitàries com la Comissió Europea i el Banc Central Europeu (BCE). "A poc a poc anem tractant d'enfocar-les en aquells sectors més afectats, en aquells col·lectius més vulnerables o també les classes mitjanes", va declarar. Calviño va assenyalar, en aquesta línia, que aquests ajustos mantindran també els "incentius necessaris" per avançar en l'electrificació de l'economia espanyola, la lluita contra la inflació, l'eficiència energètica i la reducció del consum, segons informa Efe.
"Aquests principis ens han guiat i ens guiaran també per definir quines són les mesures que adoptem per a l'any vinent", va afegir la vicepresidenta econòmica del Govern espanyol, abans d'explicar que Espanya no és "una excepció" i que tots els països van adoptar en una primera fase "mesures de xoc" que "tenen un impacte generalitzat". En aquest sentit, va recordar que el Govern d'Espanya està avaluant el conjunt de mesures "en marxa" per determinar quines poden ser prorrogades més enllà del 31 de desembre, quins n'han "de finalitzar" i quins poden "limitar-se a un col·lectiu o l'altre".
Transport públic gratuït
Així, va apuntar que "l'única" que ara per ara l'Executiu ha decidit estendre i dotar d'un "caràcter més estructural" és el transport públic gratuït, una "mesurada estrella" que "no només arriba al conjunt de la població" sinó que a més representa un "ús molt eficient dels recursos públics" i ajuda a "contenir" la inflació. Espanya, va reivindicar, compte amb "força experiència" respecte de l'impacte de les mesures energètiques, ja que les porta adoptant des del segon semestre de 2021, i va dir que, "de moment, la política econòmica del nostre país està demostrant ser la necessària".
"Estem evitant els escenaris més negatius, progressivament es va contenint la inflació, continuem tenint un ritme de creixement fort (...) veiem bona marxa del mercat de treball que es manté fins i tot en un mes tan complicat com novembre. Tot això avala que la política econòmica del nostre Govern és l'adequada i l'any que ve seguirem la mateixa senda", va anticipar.