La Unió Europea es mira per ampliar les aliances comercials internacionals amb diverses àrees geogràfiques per contrarestar el pes dels nous aranzels imposats per Donald Trump; això al marge de com es desenvolupin les negociacions entre Europa i els Estats Units. Brussel·les aspira a diversificar més les seves rutes comercials i fer més atenció a altres mercats també afectats per les mesures de Donald Trump i que volen continuar respectant un comerç basat en regles.

En aquest escenari, la regió asiàtica pren especial protagonisme. Països com l'Índia, Corea del Sud o Indonèsia se situen ara en les preferències europees. A més de seguir endavant amb els acords amb la Xina. La presidenta de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, i diferents aliats comercials, en els últims dies i setmanes s'han succeït els contactes cap a nous socis i vells coneguts en buscar d'obrir noves vies o reforçar les que ja existeixen.

Així, Von der Leyen va triar l'Índia com el seu primer viatge fora d'Europa en la seva segona legislatura: juntament amb primer ministre indi, Narendra Modi, va fixar finals d'aquest any com a data clau per arxivar un acord de lliure comerç entre ambdós que es convertiria en el més gran d'aquestes característiques al món, segons informa Efe. Les negociacions, que van començar el 2007, van estar bloquejades durant gairebé una dècada fins a 2022 per desacords en sectors com l'agrícola o l'automobilístic, que encara no s'han resolt.

També Indonèsia, un mercat de 300 milions de persones amb abundants recursos naturals, podria tornar a recuperar l'atenció de Brussel·les, que ja té acords de lliure comerç a la regió amb el Vietnam i Singapur i va celebrar la seva última ronda de negociacions amb Jakarta l'any 2024.

A més d'Indonèsia, Von der Leyen va explicar aquesta setmana en una entrevista amb el Financial Times que el nou panorama mundial també havia impulsat converses amb Malàisia, Tailàndia o les Filipines.

Altre dels països més propers a Europa a Àsia és Corea del Sud, amb qui la Unió Europea ja tenia un acord de lliure comerç a què va afegir fa tot just un mes un pacte de comerç digital, que cobreix àrees com fluxos de dades, seguretat de les dades personals i tecnologies de suport a les empreses.

Brussel·les activa una cimera de la UE i la Xina

Amb objectius similars, a començaments d'aquest any, Von der Leyen suggeria que Europa havia d'esforçar-se per "obtenir beneficis mutus en la nostra conversa amb la Xina", país que des de 2019 la UE considera un soci en la cooperació, un competidor econòmic i un rival sistèmic.

El país asiàtic, amb qui Trump més ha escalat la seva guerra aranzelària, és el tercer soci comercial més important de la UE i els Veintisiete mantenen amb ell una relació encara marcada per la desconfiança després d'anys desenvolupant instruments de defensa comercial contra les pràctiques deslleials de Pequín.

Aquest dijous, el portaveu de Comerç de la UE, Olof Grill, va assegurar que en la segona quinzena de juliol una delegació comunitària liderada per Von der Leyen viatjarà a la Xina per reunir-se amb Xi Jinping.

Aprofundir el lent acord amb Mercosur

D'altra banda, per segona vegada en un lustre, la Unió Europea i el Mercosur -Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai- tancaven a finals de 2024 -poques setmanes després de l'elecció de Trump- les negociacions per a un acord d'associació entre ambdós, amb potencial per convertir-se en el més gran del món si no el frenen les reticències internes a Europa.

França i els Països Baixos, entre altres països, han estat dels més actius en contra de ratificar l'acord en la seva actual forma, però la urgència de consolidar nous socis comercials podria suavitzar la seva actitud i fer més fàcil la ratificació del pacte.

En el que està a la seva mà, la Comissió Europea aspira a concloure la revisió legal del text abans del final del pròxim estiu, el que aplanarà el camí a la ratificació i obligarà els països de la Unió Europea i el Parlament Europeu -on també hi ha veus significatives en contra seu- a pronunciar-se.