El Comitè Europeu de Drets Socials ha resolt contra Espanya, per 13 vots a 1, per la seva regulació de la indemnització per acomiadament improcedent en considerar que "viola" l'article 24 de la Carta Social Europea. La resolució del Comitè, avançada per UGT fa uns dies i el contingut íntegre de la qual s'ha conegut aquest dilluns, estableix que la indemnització per acomiadament improcedent ha de ser dissuasiva perquè l'empresari no incompleixi la llei, i ser indemnitzatòria per al treballador acomiadat.

A Espanya, el límit màxim de la indemnització en cas d'acomiadament improcedent no pot excedir de 33 dies de salari per any de servei, amb un límit màxim de 24 mensualitats. En cas d'acomiadament per causes objectives i acomiadament col·lectiu per causes econòmiques, organitzatives, tècniques o productives, el límit màxim no pot superar els 20 dies de salari per any treballat, amb un límit màxim de 12 mensualitats.

Reforma negociada

La vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha afirmat aquest dilluns que abordarà la reforma de l'acomiadament en el diàleg social quan culmini la negociació amb sindicats i empresaris sobre la reducció de la jornada laboral. "Tot el que deriva del Comitè es converteix en font de Dret a Espanya", ha deixat clar la ministra, que ha insistit que el Govern complirà les normes europees i, per tant, "donarà seguretat a les empreses i als treballadors".

"Nosaltres sabem el que cal fer. Hi ha una alarma perquè tocarem l'acomiadament (...) Portem moltes reformes laborals, singularment la del 10 i la del 12, que han tocat l'acomiadament i ho han fet per malament. No només no han complert els mandats del Dret europeu, sinó que han perjudicat els treballadors Què farem? Substanciar una reforma de l'acomiadament i ho farem al si del diàleg social", ha explicat Díaz.

No obstant això, la posició del Ministeri de Treball no és unànime al si del Govern. Així, en la resolució, el Govern espanyol defensa davant del Comitè que un dels objectius d'establir en la legislació límits màxims de remuneració és el de proporcionar una seguretat jurídica més gran a ambdues parts del contracte de treball, mentre que l'organisme europeu assenyala que "no pot excloure's que la indemnització predeterminada pugui servir més aviat com un incentiu perquè el patró acomiadi els treballadors de manera injusta".

"De fet, en certs casos, els límits màxims d'indemnització podrien induir als patrons a realitzar una estimació pragmàtica de la càrrega financera d'un acomiadament improcedent sobre la base d'una anàlisi de costos i beneficis. En algunes situacions, això podria fomentar acomiadaments improcedents", recalca el Comitè.

Alhora, la resolució de l'organisme, que dona la raó a UGT en la seva denúncia contra el Govern espanyol, afirma que els límits màxims fixats per la legislació espanyola "no són prou elevats per reparar el dany patit per la víctima en tots els casos i per dissuadir l'ocupador".

"És possible que no es tingui degudament en compte el perjudici real patit pel treballador afectat en relació amb les característiques específiques del cas, entre altres coses perquè la possibilitat d'una indemnització addicional és molt limitada", apunta el Comitè.

Per tant, l'organisme europeu considera que el dret a una indemnització adequada o una altra reparació apropiada en el sentit que estableix l'article 24.b de la Carta Social Europea "no està prou garantit". "Per tant, el Comitè considera que s'ha violat l'article 24.b de la Carta", conclou.

Així mateix, el Comitè adverteix que el límit superior de l'escala indemnitzatòria "no permet concedir una indemnització més elevada en funció de la situació personal i individual del treballador", ja que els tribunals només poden ordenar una indemnització per acomiadament improcedent dins dels límits de l'escala.

"D'acord amb la legislació espanyola, els tribunals consideren que les normes laborals són especials en comparació amb les normes civils i, en general, rebutgen les sol·licituds d'indemnització addicional presentades de conformitat amb el Codi Civil", exposa el Comitè.

Sí als salaris de tramitació

Tant les resolucions del Comitè sobre l'acomiadament a Finlàndia, Itàlia i França, com la d'Espanya ara, estableixen que la indemnització per acomiadament no pot ser coneguda prèviament per l'empresari; ha de cobrir els danys causats a la víctima i pagar-se els salaris de tramitació, els que es corresponen amb la data que va des de l'acomiadament fins que es coneix la sentència del tribunal, que anaven a càrrec de l'empresa i suposen un element de dissuasió.

Una vegada coneguda la decisió íntegra de l'organisme, UGT ha instat en un comunicat a Govern, sindicats i patronal a asseure's a analitzar una adaptació a la legislació espanyola d'aquesta resolució que permeti donar compliment a aquesta, ja que "és de caràcter vinculant".

UGT va presentar una demanda davant del Comitè pel cost de l'acomiadament improcedent a Espanya a causa que la reforma laboral de 2021 no va revertir totes les mesures introduïdes el 2012 pel Govern de Mariano Rajoy. En aquell moment es va reduir de 45 a 33 dies per any la indemnització per acomiadament improcedent i es van eliminar els salaris de tramitació.