Els ministres de Comerç de la Unió Europea tractaran aquest dilluns de fixar les "directrius polítiques" de la represàlia que dissenya l'Executiu comunitari d'Ursula von der Leyen a la guerra aranzelària llançada pel president dels Estats Units, Donald Trump; una resposta que és competència de Brussel·les, però davant de la qual els 27 volen mostrar unitat, malgrat les seves divergències internes respecte als temps i l'abast de les contramesures possibles.
Els ministres es donaran cita a Luxemburg, recull Europa Press. En un encontre prevista inicialment el mes de maig per abordar de manera més general les dificultats en les relacions amb la nova Administració Trump i les tensions comercials amb la Xina, però que finalment es va decidir avançar amb caràcter extraordinari davant del consens que la UE no podia esperar més a abordar la situació, abans fins i tot que es deslligués el pugna aranzelari.
La resposta més immediata serà la llista de productes gravats per la UE després de la primera tanda d'aranzels americans, un catàleg que el comissari de Comerç, Maros Sefcovic, espera presentar als tècnics dels 27 aquest dimecres, per a la seva adopció a temps que entrin en vigor el 15 d'abril. Brussel·les té la competència en matèria comercial, pel que els governs només podran frenar aquesta llista si formen una majoria de bloqueig d'almenys 15 delegacions que representin més del 65% de la població.
Es busca "colpejar on fa més mal" els americans
Si es compleix aquest calendari, el primer bloc de contramesures amb un impacte de 8.000 milions d'euros --basat en la llista utilitzada en la crisi de 2018-- es començarà a recaptar des del mateix 15 d'abril. La segona tanda, amb una recaptació potencial de fins a 18.000 milions, no es podrà activar fins al 15 de maig, d'acord als terminis que marquen els processos de l'Organització Mundial del Comerç (OMC).
La primera onada de contramesures europees busca "colpejar on més dol" els americans, van explicar funcionaris comunitaris, i per això estan dirigides a marques emblemàtiques com Harley-Davidson o Levi's o produccions instal·lades en estats de majoria republicana per als quals la UE podrà trobar fàcilment alternatives en altres llocs "minimitzant" el seu impacte en les economies europees.
"Ens encanta la soja nord-americana, però podrem comprar també al Brasil", apunten, enfonsant així en altra de les claus de les conseqüències a llarg termini d'aquesta crisi, que és impulsar l'estratègia de "diversificació" en les relacions comercials dels 27 amb altres regions i socis "fiables", per exemple accelerant la ratificació de l'acord amb Mercosur o el repte de tancar un acord de lliure comerç amb l'Índia abans que acabi l'any.
En tot cas, els europeus busquen l'equilibri entre la "fermesa" d'una resposta "forta i proporcionada" a la primera ronda d'aranzels dels Estats Units ja en vigor d'un 25% sobre l'acer i l'alumini, i la voluntat de mantenir com a prioritat el "diàleg" amb Washington per evitar una escalada i frenar l'altre 20% indiscriminat a totes les importacions procedents de la UE (a partir del 9 d'abril) i del 25% a l'automòbil i components (des del 3 d'abril). Trump, a més, ha avisat que estudien més taxes sectorials que podrien afectar en pròximes dates al sector farmacèutic o de semiconductors.
L'abast d'aquest últim cop --anunciat per Trump fa pocs dies com a part dels aranzels als quals diu "recíprocs" a produccions de tot el globus malgrat no correspondre's amb mesures equivalents de l'altre costat-- està sent encara analitzat en detall a Brussel·les per avaluar el seu mal i "calibrar" la represàlia, per la qual cosa no s'esperen decisions fermes immediates, segons adverteixen diferents fonts europees.
D'acord als primers càlculs de Brussel·les, els gravàmens nord-americans afectaran a un 70% de les exportacions europees als Estats Units, és a dir a un volum d'intercanvis de 370.000 milions d'euros, el que permetria a la hisenda nord-americana recaptar fins a 81.000 milions d'euros en aranzels a la UE cada any, davant els al voltant de 7.000 milions d'ara. Tanmateix, els experts comunitaris adverteixen que aquestes xifres es basen en els nombres actuals d'exportacions que difícilment es mantindran amb les barreres comercials en vigor.
"Ningú no treballa amb un escenari en el qual (Trump) suspengui els aranzels"
En tot cas, encara que la Unió Europea insisteix a buscar la negociació amb Washington per evitar una guerra comercial, també assumeix que no hi haurà una sortida immediata a la crisi i a Brussel·les concedeixen que la posada en marxa de represàlies contundents serà un procés de "mesos", encara que insisteixen en la fermesa de la UE i que "totes les opcions són sobre la taula".
"Ningú no treballa amb un escenari en el qual (Trump) suspengui els aranzels", va dir una alta diplomàtica europea en les primeres hores després de l'últim anunci de la Casa Blanca, descartant així que la UE tingui opcions d'obtenir un acord similar al del Canadà o Mèxic. Alhora, fonts comunitàries van subratllar que la UE no recorre a les represàlies com un "càstig", perquè "no és un finalitat en si mateix", expliquen, sinó un "mitjà per evitar l'escalada" i poder "negociar".
Així les coses, i a falta que Brussel·les exposi formalment les opcions, una de les bases que s'exploren és el mecanisme anticoerció que preveu sancions contra països tercers que recorren a la pressió econòmica per perjudicar els interessos europeus o forçar canvis regulatoris, com sembla que intenta Washington en assenyalar en declaracions públiques l'IVA als països europeus o els alts estàndards fitosanitaris, mediambientals i noves regles per als serveis digitals a la UE, per exemple.
Es tracta probablement de la mesura més potent, però mai no s'ha utilitzat fins ara i a més preveu un procés de diverses fases per la qual cosa les seves conseqüències no són immediates, per la qual cosa la seva activació segueix baix estudi i genera diferents reaccions a les capitals, entre els qui demanen cautela i insistir en la negociació i qui, com França, apunta ja a gravar els serveis digitals nord-americans, incloses les cinc grans plataformes, les "GAFAM" --Google (Alphabet), Apple, Facebook, Amazon, Microsoft-.
La gamma d'accions de defensa previstes en aquest mecanisme --que el propi reglament estableix que han de ser l'"últim recurs" si fracassa el diàleg per buscar acords que cessin la coerció-- van des de la imposició de restriccions a les importacions i exportacions de béns i serveis fins a limitacions en els drets de propietat intel·lectual i en l'accés d'inversió estrangera directa.
També podrien els 27 decidir tancar el mercat comunitari a sectors concrets, per exemple, impedint empreses estrangeres accedir a la contractació pública a la UE o introduir restriccions el comerç de determinats productes d'acord amb normes químiques i sanitàries.