La Comissió Europea (CE) i el Banc Central Europeu (BCE) consideren que Espanya haurà de realitzar "esforços addicionals de consolidació" fiscal perquè, a falta de pressupostos per a 2024, la reducció del dèficit es fia a l'estalvi per la retirada dels ajuts per la crisi energètica.

En l'informe semestral de seguiment del rescat a la banca, publicat aquest dijous, les institucions europees tornen a assenyalar que l'impost a les entitats financeres impacta negativament en la rendibilitat del sector.

"L'estalvi pressupostari per la retirada de les mesures energètiques impulsarà l'ajustament fiscal el 2024, en absència de noves mesures polítiques ja que el pressupost no s'ha presentat encara al Parlament", assenyalen des de Brussel·les i Frankfurt, recordant que les seves previsions apunten que el dèficit públic seguirà per sobre del 3% del producte interior brut (PIB) que fixen com a límit les normes europees. "Si bé s'espera que la implementació de les reformes del pla de recuperació contribueixin a la sostenibilitat fiscal amb el temps, esforços addicionals de consolidació són necessaris per aconseguir una sòlida posició pressupostària", adverteixen.

La CE i el BCE esperen que Espanya continuï reduint el dèficit públic, fins al 4,1% el 2023 i el 3,2% el 2024, però a un ritme més lent que en els últims anys tal com s'"alenteix" la recaptació tributària, sobretot per IVA i impost de societats a causa de la baixada de la inflació i uns beneficis empresarials "una mica més febles", malgrat que els ingressos per l'impost de la renda continuaran "sent robustos".

Respecte a la despesa, destaquen l'"impacte" dels paquets de mesures de suport energètic, els últims de maig i juny amb un cost combinat de 2.700 milions d'euros, així com la despesa addicional per la indexació de pensions i sous públics - que sí es va incloure a l'esborrany pressupostari per a a l'any vinent.

Assenyalen que,més enllà de 2024, no està clar com evolucionaran els ingressos una vegada desapareguin mesures temporals, com l'impost a la banca, motiu pel qual assenyalen que "seran necessaris passos de consolidació addicionals pel costat de la despesa".

Salut de la banca

Al capítol centrat en la salut del sector bancari, la CE i el BCE assenyalen que la rendibilitat del sector es va mantenir fort el 2022 i la primera meitat de 2023 per l'augment dels ingressos per interessos, encara que "els bancs que operen sobretot a Espanya van veure impactada adversament la seva rendibilitat" per l'impost temporal que van començar a pagar aquest any.

Les ràtios de capital són "robustes", però segueixen per sota dels d'altres entitats europees i han de ser vigilats pel possible deteriorament de la qualitat dels crèdits en els pròxims trimestres, afegeixen les institucions, després de recordar que l'augment de la inflació i els tipus podrien dificultar la devolució dels préstecs. Amb tot, consideren que el sector s'ha mantingut "resilient", malgrat aquest enduriment de les condicions financeres i les tensions i incertesa geopolítiques.

En les conclusions de l'informe, s'apunta que Espanya manté la capacitat de tornar el deute que va contreure amb el Mecanisme Europeu d'Estabilitat -el fons de rescat europeu-, del qual va rebre 41.333 milions d'euros per sanejar el sector financer. D'aquest import, ja ha reemborsat 24.898 milions.