Aquest text pertany a la newsletter Economia amb pausa, que Serafí del Arco publica cada dimarts a la pàgina de LinkedIn d'ON ECONOMIA i que arriba als subscriptors. Si vols rebre-la, apunta-t'hi aquí.

Bon dia des de la redacció d'ON ECONOMIA, el diari econòmic per a tothom. Com va la setmana? Ja saps que aquest diumenge tenim una altra cita electoral, esperem que passi un temps fins a la següent, que anem a un ritme... Aquest diumenge toca triar el Parlament Europeu, l'única institució multinacional del planeta elegida directament a les urnes. Toca veure quina Europa volem, ja que, al cap i a la fi, l'Eurocambra és la que acaba decidint les propostes i normes que proposa la Comissió Europea, el principal òrgan executiu de la Unió Europea (UE). Està en joc més del que sembla, ja que gairebé sis de cada 10 lleis (el 57%) que s'aproven a Espanya deriven de les receptes de la UE. Fins ara, populars i socialistes han impulsat junts una integració europea més gran, amb les seves diferències, però actuant com una gran coalició. La cita de diumenge, on per primera vegada quatre estats membres (Alemanya, Bèlgica, Àustria i Malta) permetran votar els majors de 16 anys, i Grècia, els de 17, posaran a prova la defensa dels valors europeus davant de l'auge de l'extrema dreta, segons les enquestes. Les grans inquietuds dels joves sobre aspectes com el canvi climàtic, l'ocupació, el cost de la vida o la intel·ligència artificial (IA) exigeixen solucions per sobre dels Estats. En el terreny més econòmic i empresarial, l'Informe Letta marca el camí. L'anàlisi de l'ex primer ministre italià Enrico Letta planteja un full de ruta per al nou cicle polític i institucional europeu 2024-2029 amb l'objectiu d'enfortir l'economia i la competitivitat d'Europa, així com el benestar dels ciutadans. A saber, fer més robust el mercat únic en tres sectors al seu parer estratègics: energia, telecomunicacions i mercats financers. Al final estem parlant d'augmentar el dinamisme empresarial d'una regió, Europa, excessivament lenta i burocratitzada, que es veu tenallada per la creixent bretxa de productivitat amb els Estats Units i per la inundació de contenidors i tecnologia xinesa. El director del servei d'estudis de la Cambra de Barcelona, Joan Ramon Rovira, un dels analistes de capçalera de l'ON ECONOMIA, reflexionava fa uns dies sobre els reptes d'Europa en aquest interessant article.

La meva selecció setmanal.

1. Una de les qüestions sobre les quals s'haurà de pronunciar en els propers mesos Europa, en aquest cas el Banc Central Europeu (BCE), és en relació amb l'opa hostil del BBVA sobre el Sabadell. Ho farà una vegada el Banc d'Espanya n'hagi fet l'informe corresponent, igual que la CNMV i la CNMC. Els tres organismes es mantenen prudents, en contraposició amb els polítics, els empresaris i l'opinió pública en general, que ara per ara s'està mostrant contrària a l'operació, especialment a Catalunya, en entendre que es redueix considerablement la competència. Per aquesta raó, el president del BBVA, Carlos Torres, ha organitzat aquesta setmana una gira per Catalunya amb una agenda plena de reunions, dinars i sopars, amb l'objectiu de convèncer la burgesia de les bondats de l'operació. Mentrestant, els fons d'inversió, molt presents en el capital d'ambdós bancs (els anomenats inversors institucionals), van prenent posicions i els moviments dins del banc català no cessen. Ho explica Xavier Alegret en aquesta informació.

2. El Banc d'Espanya ha advertit a l'última publicació de la seva guia de recomanacions per a clients bancaris que no responguem una trucada amb un "sí?". Podries ser víctima d'una estafa, coneguda com a "vishing", terme resultant de la barreja entre les paraules "phishing", ciberestafes a través de correu, i veu. Els ciberdelinqüents aprofiten aquesta resposta per gravar-la i aprofitar el "sí" enregistrat per autoritzar altres operacions suplantant la identitat de manera fraudulenta.

3. Una informació de consum que també t'ha d'interessar, especialment si estàs planificant les vacances o agafes sovint un avió, és aquesta: Consum ha multat amb 150 milions d'euros quatre aerolínies de baix cost (Ryanair, Vueling, EasyJet i Volotea) per cobrar per l'equipatge de mà, després de les denúncies rebudes per diferents associacions de consumidors. Ara bé, es tracta d'una sanció recurrible tant per via administrativa com per via judicial. Llavors, davant de la qüestió de si a partir d'ara, més enllà del recurs, les aerolínies estan obligades a no cobrar per l'equipatge de mà, fonts del Ministeri de Consum indiquen que les aerolínies "tenen l'obligació de vetllar pel compliment de la llei". Per la seva part, les associacions Facua, OCU i Asufin asseguren que no han de cobrar i que els consumidors tenen dret a reclamar la devolució d'aquests càrrecs extra, segons explica Joel Calero.

4. Més sobre drets. El mes de maig passat, Espanya va complir 5 anys des que es va començar a obligar a registrar l'hora d'entrada i de sortida a la feina. La bona notícia és que aquesta és una pràctica generalitzada que ajuda a controlar els excessos de jornada i la dolenta, que encara hi ha 130 milions d'hores extres cada any que no es paguen, amb xifres del 2023, resultat de multiplicar per les 50 setmanes de l'any la mitjana de 2,5 milions d'hores extres setmanals sense pagar de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del 2023. En aquesta notícia de Germán Aranda, hi trobaràs més informació. Malgrat l'incompliment, no desitjable, l'existència del marc regulador als jutges els està servint per condemnar les empreses a pagar-les.

5. Si tens plaques fotovoltaiques o et planteges instal·lar-les per a autoconsum, potser pateixes per quedar-te desatès davant dels dubtes sobre l'estabilitat d'alguns dels grans actors del sector, com SolarProfit, Holaluz o Umbrella Solar. Per aturar aquestes incerteses, algunes enginyeries i instal·ladors de muntatges fotovoltaics es plantegen obrir o potenciar els seus serveis a clients tercers. És a dir, oferir totes les prestacions de control, supervisió i garantia de les plaques solars i el manteniment dels panells a usuaris d'altres companyies. El pagament pels serveis es mou entre els 12 i els 17 euros mensuals. Maria Teresa Coca n'explica més detalls en aquesta peça.

6. Et sona la constructora Sorigué? Josep Maria Casas la considera el gran paleta de Barcelona. S'encarrega del manteniment des d'aquest 1 de juny de 350 edificis municipals de Barcelona, també de les voreres i espais públics de quatre districtes de la ciutat i d'una infinitat d'espais i obres emblemàtiques, com eixos verds i superilles en l'etapa de l'alcaldessa Ada Colau. A Madrid treballa per al Canal de Isabel II, que és el seu principal client, el Senat o Ifema. També a Andalusia, a Aragó... Aquesta és la història de la família i de l'empresa, que ara lidera Ana Vallés, neboda del fundador, i que es relaciona amb la Casa Reial.

És tot per avui. Si t'agrada aquesta newsletter, anima altres persones perquè s'hi apuntin compartint aquest enllaç. Gràcies pel teu suport i una abraçada!

Serafí del Arco

PD: Llegeix totes les notícies econòmiques a ON ECONOMIA. Si no vols perdre't res, segueix-nos a LinkedIn, Twitter i baixa't la nostra app per a Android i iOS.