Nou descens en l'IPC de l'eurozona. El Vell Continent acomiada el 2022 amb una caiguda de la inflació el mes de desembre fins al 9,2%, nou dècimes menys de les cotes màximes marcades en el mes de novembre passat, i prop d'un punt i mig menys del màxim aconseguit a l'octubre. Malgrat que, en els compassos finals del passat exercici, tot semblava indicar que la inflació no donaria un respir, finalment l'IPC ha cedit i ja s'acosta al llindar del 9%. Després de diversos mesos d'ajustos monetaris, els preus continuen caient per segon mes consecutiu.

Una altra de les apreciacions que deixa la dada d'avui és que Espanya torna a registrar les dades d'inflació més baixa de l'eurozona. Al desembre, l'IPC del país ibèric es va situar sobre el 5,5%, una dècima menys respecte a la dada preliminar. D'aquesta manera, repeteix per segon mes consecutiu com el país del Vell Continent amb la taxa d'inflació més baixa, tal com figura en les dades publicades aquest matí per Eurostat.

L'energia baixa, però sent el catalitzador de l'IPC

Per components, l'energia va romandre sent el principal vector de la pujada de preus, amb una taxa que va arribar al 25,5%, encara que va baixar gairebé set punts des del 34,9% registrat al novembre. Després de l'energia, es van situar els aliments, l'alcohol i el tabac, que registren un augment del 0,2% respecte a l'anterior mes, quan els preo se situaven sobre el 13,6%.

Per part seva, els preus dels béns industrials no energètic van avançar un 6,4% al desembre, enfront del 6,1% de novembre, mentre que els serveis van pujar un 4,4% en l'últim mes de l'any, enfront del 4,2% del mes anterior.

Quant a la inflació subjacent de l'eurozona, els preus que exclouen l'energia i els aliments frescos van créixer al desembre fins al 5,2%, des del 5% registrat al novembre.

L'IPC de l'eurozona està lluny de l'objectiu

Malgrat que la cota de l'IPC ha tornat a cedir, encara dista de l'objectiu marcat pel Banc Central Europeu, que vol veure l'índex de preus de l'eurozona sobre el 2%. Per a això, la institució monetària ha assegurat que duran a terme les pujades de tipus d'interès necessàries per a portar l'IPC al 2%. Diversos oradors del BCE han corroborat el que tant Christine Lagarde, presidenta de l'organisme bancari, com Luis de Guindos, vicepresident del banc central de l'eurozona, han dit al llarg d'aquests dos últims mesos.

Fa una mica més d'una setmana, Isabel Schnabel, executiva del Banc Central Europeu, va al·legar que creia convenient que la institució bancària continués elevant els tipus d'interès de manera “significant”, ja que “la inflació no baixarà sola”. Al seu torn, Gita Gopinath, subdirectora de l'FMI, va explicar que Europa trigaria més que els Estats Units a moderar els ajustos monetaris, ja que el Vell Continent va començar més tard que els States a elevar els tipus d'interès.

El BCE continuarà elevant els tipus d'interès

Sigui com sigui, tots els missatges emesos per personalitats del BCE, o per executius d'organitzacions monetàries, miren cap al mateix: noves pujades de tipus en els primers compassos del nou curs. Atesa l'evolució de l'IPC de l'eurozona, sembla que els canvis monetaris comencen a fer efecte. Després que la inflació creixés a l'octubre fins al màxim anual, aquesta continua cedint després que al novembre caigués fins al 10,1% després de 17 mesos d'alces consecutives.

La nova rebaixa de la inflació dona una mica més de marge a l'organisme presidit per Lagarde. Tot apunta al fet que, com l'última variació monetària, el BCE elevarà els tipus en 50 punts bàsics. François Villeroy de Galhau, governador del Banc de França i membre del Consell de Govern de l'organisme bancari central, va reduir les expectatives que el BCE pujarà els tipus en 25 punts bàsics.

En una entrevista amb Bloomberg TV a Davos, el governador del Banc de França va dir que eren vàlids els comentaris de la presidenta, Christine Lagarde, de desembre, els quals van apuntar al fet que les noves pujades serien de 50 punts bàsics.

Ara com ara, els tipus d'interès de l'eurozona se situen sobre el 2,50%, el nivell més elevat des de desembre de 2008. Durant el passat exercici, el Banc Central Europeu va dur a terme fins a quatre alces consecutives, sent dues d'elles de 75 punts bàsics. L'última pujada de 50 punts bàsics duta a terme per la institució va trencar amb la dinàmica de les alces del 0,75%.

Espanya torna a registrar l'IPC més baix d'Europa 

Entre els Vint-i-set, 16 economies van registrar taxes d'inflació interanual de doble dígit, incloent nou de la zona euro i Croàcia. Els majors increments de preus els marquen Hongria (25%), Letònia (20,7%), Lituània (20%) i Estònia (17,5%). Al contrari, les nacions que han tancat 2022 amb les taxes d'inflació més reduïdes són Espanya (5,5%), Luxemburg (6,2%) i França (6,7%).

L'anunci de la dada que Espanya compta amb la inflació més baixa de l'eurozona arriba un dia després que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, defensés en la seva intervenció en el Fòrum Mundial Econòmic de Davos les mesures que l'Executiu nacional ha posat en marxa per a reduir la inflació del país.