La Comissió Europea va assegurar aquest dimarts que treballarà "sense parar" per "construir un consens" sobre la reforma de les regles fiscals, que les institucions de la Unió Europea volen aprovar abans que acabi l'any i la proposta presentada del qual fa dues setmanes explica amb l'oposició d'Alemanya.
"Esperem ara iniciar les converses amb el Parlament Europeu i els estats membres i treballarem sense parar per construir un consens i apropar les diferents opinions", va dir el vicepresident de l'Executiu comunitari, Maros Sefcovic, davant del ple de l'Eurocambra en substitució del comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, qui no va poder acudir per estar malalt.
Segons el parer de Sefcovic, aprovar el nou marc fiscal europeu "va en l'interès de tots" perquè donarà certesa als inversors i "claredat" als governs, que hauran de complir de nou amb el Pacte d'Estabilitat i Creixement -reformat o no- a partir de 2024, quan es tornin a activar les regles que limiten el deute i el dèficit al 60% i 3% del PIB, respectivament.
"El temps és or (...) espero que puguem aconseguir-ho (acordar les noves regles abans que acabi l'any) si tots estem a l'altura del repte", va expressar davant dels eurodiputats el vicepresident Sefcovic. L'eslovac va subratllar que el Pacte d'Estabilitat i Creixement actual ha servit durant 25 anys com a base per al desenvolupament de polítiques pressupostàries nacionals i també ha estat "essencial" per assentar l'arquitectura de la unió econòmica i monetària, encara que "les seves deficiències s'han convertit en bastant evidents" i els reptes actuals "són molt llunyans als dels anys 90".
Sancions als països que es desviïn de la senda fiscal pactada
"Estem convençuts que les propostes donaran suport a l'estabilitat i el creixement de la UE en els propers anys. Representen un enfocament equilibrat que farà que les regles siguin més efectives", va remarcar el vicepresident de l'Executiu comunitari. La proposta de la Comissió Europea planteja, en concret, que els països pactin sengles fiscals a quatre anys amb Brussel·les, basades en una trajectòria de despesa pública, que garanteixin una reducció del deute quan aquesta superi el 60% del PIB, així com que aquells estats amb més d'un 3% de dèficit hagin de reduir-lo en un 0,5% anualment.
La proposta ha estat criticada per Alemanya, que demanava d'introduir objectius fixos de reducció de deute (de l'1% anual) per assegurar el seu descens, però també per altres països com França per haver incorporat justament una meta de retallada del dèficit uniforme malgrat que la idea era tenir sengles d'ajustament diferenciades per país.
El plantejament de Brussel·les també inclou l'opció d'imposar sancions a aquells països que es desviïn de la senda d'ajustament fiscal pactat amb les autoritats comunitàries. Les multes serien menors que les que estipula el marc actual però també més automàtiques, per facilitar la seva aplicació.