El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimecres la revisió del pla TEN-T per completar projectes transeuropeus de transport, com carreteres, ferrocarrils, ponts i túnels transfronterers, per al 2030. Un pla que afecta tota la línia de corredors, incloent-hi el mediterrani. Les noves normes sobre les orientacions per al desenvolupament de la xarxa transeuropea de transport han tirat endavant amb 565 vots a favor, 37 vots en contra i 29 abstencions. Precisament, el Partit Popular hi ha votat en contra, igual que ja ho va fer l'any 2012. Un cop aprovades pel Consell Europeu, entraran en vigor vint dies després de publicar-se al Diari Oficial d'aquest organisme.
D'aquesta manera, per eliminar els colls d'ampolla i abordar connexions pendents, els eurodiputats han donat suport a una actualització del pla de la UE per construir una xarxa de ferrocarrils, carreteres, vies navegables interiors i rutes de transport marítim de curta distància connectades a través de ports i terminals a tota la UE. Els projectes actuals de la RTE-T inclouen, entre d'altres, la línia ferroviària d'alta velocitat Lisboa-Madrid, el ferrocarril bàltic, que connecta Hèlsinki i Varsòvia, i el túnel base de Brenner, entre Àustria i Itàlia.
A partir d'aquí, els principals projectes de la xarxa bàsica de la RTE-T han d'estar enllestits abans no acabi el 2030, per tal de disposar d'un desplegament d'infraestructura ampli per a finals del 2050. Per accelerar-ne els terminis, s'introdueix una data objectiu intermèdia, el 2040.
Trens més ràpids
Els deures per a corredors, encara pràcticament inexistents, com el mediterrani, són majúsculs. Els eurodiputats van garantir que els ferrocarrils de la xarxa bàsica de la RTE-T estiguin electrificats, circulin a 100 km/h en el cas del transport de mercaderies i travessin les fronteres interiors de la UE en menys de 25 minuts de mitjana a finals del 2030. Pel que fa als trens de passatgers, una velocitat mínima de 160 km/h s'hauria de convertir en la norma a partir de finals del 2040.
Així mateix, els principals aeroports europeus (aquells amb més de dotze milions de passatgers anuals) estaran connectats a la xarxa ferroviària transeuropea. Per garantir millors condicions de descans als camioners, les principals carreteres de la Unió hauran de tenir llocs d'estacionament segurs i protegits com a mínim cada 150 km.
El retard del corredor mediterrani
Aquesta revisió del pla TEN-T obliga el govern espanyol, però també el francès, a accelerar les infraestructures pendents per tenir el corredor mediterrani, per complir els objectius de descarbonització i reducció de la contaminació mitjançant xarxes de ferrocarrils que complementin les altres vies de distribució actuals.
Aquest eix ferroviari de viatgers i de mercaderies, que connectarà Algesires amb Ucraïna (en color verd), i que té una longitud de 4.045 km a la part espanyola (8.611 el total del corredor), té una velocitat mínima de 160 km/h per a viatgers.
Actualment i, a tall d'exemple, totes les línies de la Xarxa Bàsica dels corredors TEN-T han de tenir —abans del 2030— ample estàndard (directament o mitjançant ample mixt), electrificació a 25 kV CA, ERTMS i GSM-R, i les de mercaderies, a més: 22,5 tones per eix, apartadors per a trens de 740 metres, velocitat mínima de 100 km/h i altres característiques compatibles amb el tràfic de mercaderies. I a tal efecte no serveixen les línies d'alta velocitat (LAV) Madrid-València i Albacete-Alacant, ja que són exclusives per a passatgers. Però també cal actualitzar els trams que connecten aquest corredor amb França, i des del govern d'Emmanuel Macron tampoc no han marcat terminis per acabar els requisits mínims per entrar en funcionament.