El lehendakari, Imanol Pradales, ha defensat aquest dimarts que, si els gravàmens al sector energètic i financer, aprovats després de l'increment dels preus derivat de la Guerra d'Ucraïna, es fan impostos permanents, "exigirem que s'incloguin en el concert basc". Pradales ha fet la petició a Madrid, en concret en les jornades "L'Agenda del Metafutur", organitzades per Atresmedia i que convoquen a líders i experts en assumptes que suposen un desafiament per al futur, com la intel·ligència artificial (IA) o l'emergència climàtica, migratòria i energètica.

Pradales ha anunciat la seva intenció de prendre decisions normatives sobre aquests impostos tenint en compte que graven sectors que generen molta ocupació a Euskadi. Encara que el Partit Nacionalista Basc (PNB) i el Govern basc han mantingut prudència amb aquesta possible cessió, la formació política va acordar amb el president del Govern, Pedro Sánchez, el traspàs d'ambdós impostos. I en el cas de la taxa a les empreses energètiques Sánchez es va comprometre que no seria impediment perquè les empreses poguessin abordar les inversions que es precisen per a la transformació cap a una energia més neta.

Nombroses empreses lligades al País Basc han mostrat la seva voluntat de parar inversions per la inseguretat jurídica que suposa la decisió de transformar en definitiu ambdós impostos, quan el Govern els va aprovar amb un període temporal de dos anys que finalitza aquest 31 de desembre. Una de les més combatives ha estat Repsol que ha anunciat que, entre altres inversions, perillen els seus plans per a Tarragona per valor de 1.100 milions d'euros. El que ha causat una forta preocupació a Catalunya. Iberdrola és l'altra energètica molt arrelada al País Basc.

Contundència en el PNB

La petició dels impostos llançada pel Palau d'Ajuria Enea ha vingut reforçada amb una amenaça velada. Aquest mateix dimarts, el president del PNB (Euzkadi Buru Batzar-BBB), Andoni Ortuzar, ha dit que "ull amb matar la gallina dels ous d'or", en al·lusió als vots del seu partit en el Congrés, imprescindibles per a Sánchez. Fonts oficials del PNB han remarcat On Economia que "el Grup Basc va arribar a un acord el desembre de 2023 per integrar els gravàmens a la banca i a les energètiques en el sistema tributari i que siguin concertats o convingut, segons correspongui, amb capacitat normativa, prèvia modificació del Concert i Conveni en vigor, respectivament, en la comunitat autònoma Basca i en la Comunitat Foral de Navarra".

Una capacitat normativa que obrirà la porta a exempcions fiscals a les empreses energètiques al País Basc, una cosa que, encara que no s'ha dit oficialment des del partit basc o la Lehendakaritza, sí que s'ha reiterat de forma oficiosa. El que sí que s'ha dit des d'Euskadi, és que els dos impostos mai no han estat del seu grat.

Control de les Hisendes basques

Pradales ha defensat aquest dimarts que aquests impostos han de quedar sota el control de les Hisendes basques si es converteixen en permanents. El concert no li dona competències sobre taxes temporals al Govern basc, però sí sobre els impostos permanents. "A mi em sembla que gravar les vendes i no els dividends de les companyies no és el millor model. Però si es consolidessin aquests gravàmens com a impostos permanents, exigim que es puguin concertar, perquè tenim capacitats fiscals pròpies."

El lehendakari ha fet al·lusió a les taxes que el Govern de coalició va aprovar el 2022 sobre banca i energètiques. Es tracta de gravàmens temporals sobre els beneficis rècord aconseguits per les entitats financeres, les elèctriques o les petrolieres gràcies a la crisi d'inflació. L'executiu de Sánchez ha anunciat la seva intenció de fer permanents aquestes taxes i recentment l'ha reiterat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo.

Sumar

No obstant això, des de Sumar han mostrat en aquests dies la seva preocupació per la reticència de la facció socialista del Govern de coalició i han dit públicament que en les negociacions que s'estan mantenint sobre els Pressupostos Generals, la transformació dels dos gravàmens en impostos permanents "és una línia vermella". Fins i tot aquest dimarts, el portaveu d'Economia de Sumar en el Congrés, i responsable per part de l'organització en les negociacions sobre els comptes de l'any vinent, Carlos Martín ha assenyalat que, després que Repsol hagi optat per desviar una inversió de 15 milions d'euros a Portugal, l'Estat podria realitzar una "presa de control" de la petroliera similar a la de Telefónica, on el Govern d'Espanya ha fet un 15%.