El País Basc podria rebre en dos anys uns 400 milions d'euros per la seva participació en els gravàmens temporals a les energètiques i a les entitats financeres aprovats la setmana passada al Senat. Així ho ha avançat el conseller basc d'Economia i Hisenda, Pedro Azpiazu, després de la reunió telemàtica que ha mantingut la Comissió Mixta de Concert Econòmic que, a més d'aprovar la participació basca en aquestes noves taxes, ha donat llum verda a la concertació de l'Impost a les grans fortunes.
Les previsions del Govern espanyol és que a través dels gravàmens temporals a les energètiques i als bancs l'Estat recapti uns 6.500 milions d'euros, segons ha explicat la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, a la delegació basca participant en la reunió. Segons l'acord firmat aquest dimarts, el País Basc rebrà el 6,24% del volum total generat per aquestes figures els dos pròxims exercicis i es compensarà la quantitat en els terminis del pagament de la Quota a l'Estat.
Conseqüència de la guerra
Aquesta quantitat es destinarà a fer front a les "excepcionals conseqüències econòmiques i socials" causades per la Guerra a Ucraïna i pels problemes d'oferta i de subministraments derivats de la pandèmia. Les institucions basques assumiran íntegrament la definició i gestió d'aquells ajuts de l'Estat que es financin exclusivament amb la recaptació d'aquests dos gravàmens.
Per la seva part, l'Impost Temporal de Solidaritat de les Grans fortunes, complementari al de Patrimoni que s'aplica a Euskadi, s'inclourà al Concert Econòmic com a tribut concertat de normativa autònoma, amb la mateixa vigència que la llei estatal que el crea que, en teoria igual com els dos gravàmens anteriors, s'aplicarà durant dos anys.
Destí final dels diners
Azpiazu ha recordat que el destí final dels diners aconseguits a través del gravamen energètic està "taxat" i és "més concret d'acord amb la normativa" europea. "Les institucions basques ens ajustarem als requisits europeus; fonamentalment són mesures encaminades a reduir el consum energètic, potenciar el consum d'energies renovables i suport a empreses i sectors de consum intensiu," ha recordat. El segon gravamen, a les entitats de crèdit i establiments financers, no té mesures tan taxades i les institucions basques valoraran "les que siguin necessàries a Euskadi".
Impost als "rics"
Euskadi té el seu propi Impost de Patrimoni que s'aplica des de les tres diputacions forals de Guipúscoa, Biscaia i Àlaba. Encara que l'essència de l'impost és essencialment el mateix que s'aplica en la resta de les comunitats de règim comú (Navarra també té el seu propi impost), manté uns tipus de gravàmens inferiors als quals s'apliquen en la norma estatal i que serviran per al nou impost de Solidaritat.
En concret, el nou impost d'"els rics" aplicarà un 1,7% per a patrimonis entre tres i 5,34 milions; un 2,1% de 5,34 milions fins a 10,69 milions d'euros i un 3,5% a partir d'aquesta xifra de patrimoni. En el cas de la Diputació Foral de Bizcaia els tipus que s'apliquen actualment a l'impost de patrimoni són més baixos, un 1,5% per a patrimonis entre 3,2 i 6,4 milions d'euros; un 1,75% de 6,4 milions a 12,8 milions i el 2% per sobre d'aquests 12,8 milions. Per a les Diputacions de Gipuzkoa i Araba, els tipus que s'apliquen en patrimoni són iguals, l'1,7% de patrimonis entre 3,2 i 6,4 milions d'euros; un 2,1% entre 6,4 i 12,8 milions i un 2,5% per a patrimonis superiors als 12,8% milions d'euros.
Per tant, depenent de com s'estableixi el nou impost de Solidaritat com a tribut concertat de normativa autònoma, els contribuents d'Euskadi que superin els tres milions de patrimoni es podrien veure obligats a tributar, d'una banda, en l'impost de patrimoni actual i un plus pel nou impost de solidaritat de les grans fortunes, una cosa que no agradava ni al Partit Nacionalista Basc, ni al Partit Socialista d'Euskadi (PSE) socis de govern en l'executiu basc. Però això no ha transcendit de la reunió mantinguda aquest dimarts entre els responsables de les hisendes basques i la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.