L'exconsellera d'Economia i Hisenda Natàlia Mas Guix ha entrat a formar part del consell d'administració de l'empresa metal·lúrgica La Farga, una de les més grans de Catalunya. L'empresa ha comunicat aquest dijous que es va incorporar el dia 1 i n'ha destacat "la seva àmplia experiència en l’administració, en el sector econòmic, i la seva visió estratègica". 

"És un gran honor incorporar-me al Consell d’Administració de La Farga, una empresa familiar amb 215 anys d’història que ha esdevingut referent mundial en tecnologia de coure. El coure és un material essencial per al desenvolupament econòmic i imprescindible per a impulsar la transició energètica, donat que és infinitament reciclable", ha expressat Mas al seu perfil de LinkedIn.

Llicenciada en ADE i en Comerç Internacional, Mas va començar la seva carrera política l'any 2016, quan es va fer càrrec de la direcció general d'Anàlisi Econòmica. L'any 2018, va ser promocionada a secretària d'Acció Exterior poc després d'afiliar-se a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Després va ser nomenada número 3 del departament d'Economia fins que va ser nomenada secretaria d'Economia l'any 2019. El 2021 va passar a ser directora general d'Indústria i CEO d'Acció i el 2022 va ser nomenada consellera d'Economia i Hisenda pel Govern de Pere Aragonés, càrrec que va tenir fins que Salvador Illa va assumir la presidència en el canvi d'executiu. 

Abans d'entrar a la Generalitat, Mas va treballar durant 10 anys com a economista i experta al Banc Central Europeu (BCE) i durant 4 mesos al departament de recerca del Banc Sabadell. 

"Amb el seu fort compromís amb la innovació i la sostenibilitat, La Farga ha aconseguit situar-se líder al món en tecnologia de reciclatge. Espero poder ajudar a enfortir encara més aquest exitós projecte, en un context global ple de reptes, però també de multitud d’oportunitats", ha afegit.

El Grup La Farga, del qual la família Guixà té un 80% del capital, va triplicar els seus beneficis l'any 2023 (últim exercici sencer disponible) fins als 8,2 milions, tot  i que va reduir la seva facturació un 1,6% amb 1.540 milions procedents de la comercialització de 200.585 tones de metall.