A Espanya hi havia 569.278 funcionaris de l'Estat el 31 de desembre de 2022 (última dada coneguda), que suposen 5.183 més que a finals de l'any 2021, un 0,92% d'increment. Encara que amb l'arribada al govern espanyol del PSOE, el 2018, el número ha crescut un 2%, o, cosa que és el mateix, 11.410 persones més; la incorporació de nova plantilla amb prou feines ha cobert una de cada cinc places de l'Estat que s'han perdut des del 2012, quan l'Executiu popular de Mariano Rajoy va imposar la congelació en la reposició de les jubilacions. Abans de l'arribada del PP, el 2011, treballaven per a l'Estat 626.192 persones, gairebé 60.000 més que el 2022, fet que comporta una pèrdua del 9,1% d'ocupació pública de l'Estat en els últims 10 anys, segons la Intervenció General de l'Administració de l'Estat dependent del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública.

En el període dels governs de Rajoy (2012 a 2017), la plantilla de l'Estat va descendir a 68.325 places, amb un mínim de 557.868 el 2017. Amb el canvi de govern després de la moció de censura presentada pel PSOE, l'ocupació pública al servei de l'Estat va iniciar un increment continuat, encara que lleuger, si s'exclou el 2020 (any de la pandèmia) quan el nombre de funcionaris es va reduir en 1.400, el 0,25% del total. No obstant això, es pot recordar que de les tres administracions públiques, la de l'Estat és la que té menys treballadors, davant el conjunt de les autonomies que el 2022 feien servir a 1,6 milions de persones (una bona part dedicada a la sanitat i a l'ensenyament) i la local, amb una plantilla global de gairebé 600.000 persones.

Forces Armades

A grans trets, l'augment de la plantilla durant l'any passat es deu, gairebé en exclusiva, a la incorporació a les Forces Armades de 5.004 professionals, ja que l'augment de llocs en l'Administració Civil amb prou feines ha compensat el descens de prop de 1.400 treballadors de l'Administració de Justícia i de 150 treballadors de la Seguretat Social. El 2023, ateses les fortes crítiques que ha rebut aquest últim organisme pel deteriorament en el servei, s'han realitzat contractacions de personal temporal. Des del ministeri que dirigeix, en funcions, José Luis Escrivá, es defensen al·legant que amb el mateix personal han hagut d'assumir la càrrega de treball de gestionar l'Ingrés Mínim Vital (IMV).

 

En l'administració civil s'han cobert l'any passat 1.720 noves places, un creixement del 0,5%, que han anat a parar especialment a "altres ens públics". La plantilla dels ministeris (Administració General de l'Estat o AGE) ha pujat en 370 persones, i les Agències Estatals (sense incloure l'Agència Estatal de l'Administració Tributari) en unes altres 560. Per la seva part, els Organismes Autònoms han perdut 256 treballadors. Si ens remuntem una dècada enrere, la major part de l'ocupació de l'Estat perdut s'ha produït en l'Administració Civil, en especial en els ministeris (38.000 llocs de treball menys) i els Organismes Autònoms (15.100 menys). L'administració de justícia ha augmentat en gairebé 600 actius, gràcies a la incorporació de personal a l'Administració de Justícia en els dos últims anys, les forces armades estan per sota de 2011; en concret, 1.300 menys i la Seguretat Social ha prescindit de 5.000 empleats en els últims 10 anys.

Serveis al públic

Del total del personal de l'Estat, el 32% són dones, una proporció molt baixa si es té en compte que el 60% del total dels funcionaris estan relacionats amb les forces de l'ordre i l'Exèrcit, on la dona té un pes molt baix. En concret, les forces de l'ordre (policia nacional i Guàrdia Civil) suposen el volum d'empleats més gran de l'Estat, ja que segons les dades de la Intervenció General, el 2022 el Ministeri de l'Interior tenia 184.804 treballadors, dels que el 17,6% eren dones. A més, la Direcció de Tràfic, dependent d'aquest ministeri, però comptabilitzat com un organisme a part, va comptar amb 12.150 places, el 15% ocupades per dones.

El Ministeri de Defensa, per la seva part, es col·loca en segon lloc, amb 144.185 militars, dels que només l'11,76% són dones, i 14.875 civils, on les dones eleven el seu pes al 45%. El personal relacionat amb la Seguretat Social és el tercer per volum, 53.581 persones, encara que en aquest bloc es comptabilitzen 23.082 treballadors que presten els seus serveis a les Mútues col·laboradores, que tenen independència financera en generar ingressos amb els serveis que presten a les empreses. Dels altres 30.500, la Tresoreria General fa servir a 11.350 i 10.850 l'Institut Nacional de la SS. En aquest sector, les dones són majoritàries, amb un 62% del total.

L'administració de Justícia se situa a continuació, donant ocupació a 25.048 persones, un 67% dones, dels que uns 5.400 són jutges i magistrats. La plantilla de l'Agència Tributària va ser, el 2022, de 26.826, el 53% dones. Ja per darrere, el Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) dona treball a 13.888 persones, la meitat dones i, entre els grans ocupadors de l'Estat, també és el Ministeri de Treball, amb 13.269 assalariats, dels que 8.830 donen servei en el Sepe (65,4% dones) i 3.187 en la Inspecció de Treball (62% dones).

Alts càrrecs

Respecte als alts càrrec, el 2022 hi havia 417 de lligats als diferents ministeris i els seus organismes dependents, als quals s'afegeixen uns altres 104 alts càrrecs de l'Administració de Justícia. En el cas dels primers, s'ha produït un increment de 12 places respecte a 2021. Per ministeris, Presidència compte amb 42 alts càrrecs (38 el 2021), Hisenda i Funció Pública 40 (37 l'any passat), el Ministeri d'Assumptes Econòmics, 37 (34 un any abans); Política Territorial, 28 (33), perquè inclou els delegats del govern espanyol en les diferents autonomies, i Afers Exteriors, 27 (26 el 2021). La resta de ministeris es col·loquen per sota dels 20 alts càrrecs.