Els migrants privilegiats, des del punt de vista econòmic o formatiu, augmenten el seu interès per Espanya i el 2023 van sol·licitar permís de residència (fins al mes de novembre) 71.823 extracomunitaris inversors, emprenedors o professionals d'alta qualificació, una xifra 4,6 vegades superior als 15.349 sol·licitats fa tan sols 8 anys, el 2016. Fins a l'octubre de l'any passat, el govern espanyol havia concedit 52.996 permisos de 67.385 sol·licituds, un 78,65% del total, comptant sempre professionals o inversors i els seus familiars.
La xifra supera també àmpliament, a falta dels números de desembre de 2023, les 54.014 peticions de 2022, segons xifres de la Unitat de Grans Empreses, òrgan dependent del ministeri de Seguretat Social, Inclusió i Migracions a què ON ECONOMIA ha tingut accés a través de documents del ministeri compartits amb advocats d'Estrangeria. El ministeri no ha respost les reiterades peticions d'aquest mitjà d'aquestes xifres actualitzades i detallades.
La Unitat de Grans Empreses va ser creada pel Govern espanyol el 2007 per "donar resposta" a permisos de residència de ciutadans extracomunitaris d'"especials característiques", segons explica la seva pàgina web. Aquesta oficina tramita permisos a migrants privilegiats des del punt de vista econòmic o formatiu: inversors —els polèmics permisos 'golden' a qui compra una casa o inverteix en una empresa—, a professionals altament qualificats, investigadors, treballadors del sector audiovisual i cultural i, des de desembre de 2022, nòmades digitals.
En els primers 10 mesos en vigor del permís de residència per a nòmades digitals, entre gener i octubre de 2023, el Govern espanyol va concedir 7.116 permisos de residència a nòmades digitals, un 66,7% dels 10.668 sol·licitats, tal com va informar també en exclusiva ON ECONOMIA a falta de comunicacions públiques oficials.
Sobre el total de sol·licituds de permís de residència emesos fins a l'octubre, els nòmades digitals representaven un 15% del total, tercera categoria amb més rellevància, malgrat ser de nova creació per darrere dels professionals altament qualificats (molts d'ells expatriats de multinacionals), que van representar el 39% sobre el total i inversors, el permís golden, que va representar el 17% del total. Els investigadors van rebre un 13% dels permisos que va concedir de la Unitat de Grans Empreses, mentre que els treballadors estrangers d'Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars van representar un 8% de les sol·licituds tramitades el 2023. Emprenedors, amb un 4%, treballadors del sector audiovisual, amb un 2%, la targeta blava de professionals altament qualificats per la Unió Europea, amb un 1%, i els empleats de la Copa Amèrica de Vela, que reben un permís excepcional, amb un 1%, tanquen el repartiment de peticions de l'any 2023.
L'interès dels extracomunitaris privilegiats per residir a Espanya es va disparar després de la pandèmia, tot i que ja creixia des de l'any 2016. En aquell any van ser només 15.349 els expedients tramitats pel Ministeri d'Inclusió, mentre que el 2017 van pujar a 21.293, el 2018 a 26.101 i el 2019 a 30.859. La pandèmia va provocar un retrocés fins a les 25.793 sol·licituds, però el nombre es va tornar a disparar fins als 36.931 el 2021. El 2022, es van tramitar a Espanya 54.014 expedients de permisos de residència de professionals altament qualificats i emprenedors (comptant sempre acceptats i rebutjats), un 46% més que l'any anterior. Aquesta xifra ha estat superada amb escreix durant 2023, fins i tot abans de conèixer les dades de l'any complet. És més, n'hi va haver gairebé tants de concedits fins a l'octubre de 2023 com sol·licituds en tot l'any 2022.
Dels 'golden' als nòmades digitals
Entre els permisos de residència que gestiona la Unitat de Grans Empreses hi ha el polèmic permís golden a inversors, que permet tenir residència europea a canvi de comprar un habitatge que costi de mig milió d'euros en amunt. Entre 2013 i 2022, 17.792 inversors i familiars van obtenir aquest tipus de permís, creat el 2008 per atreure inversions i compradors estrangers després de la crisi immobiliària. Xinesos i russos copen la major part d'aquests permisos de residència, qüestionats per la Comissió Europea per facilitar l'entrada de corruptes i possibles fons il·lícits i per ser, a la pràctica, una venda de ciutadania que trenca els principis d'igualtat.
Diferents són els permisos per a professionals altament qualificats o investigadors, amb els quals les empreses poden desplaçar perfils tècnics d'altres delegacions del món (expatriats) o bé regularitzar ràpidament treballadors d'alt perfil que vulguin contractar. Quant als nòmades digitals, es tracta d'una variant que pretén facilitar a aquells treballadors extracomunitaris que facturin en remot per a les seves empreses o com a freelance i aportin imposats a Espanya.