A finals d'agost, en plena operació tornada, el litre de gasolina es va pagar a 1,731 euros de mitjana a les estacions de servei d'Espanya i el dièsel, el majoritari, a 1,622 euros, la qual cosa suposa un increment del 8,3% per al primer i un 12,6% per al segon des de l'arrencada de l'estiu, en la setmana del 26 de juny. En conjunt, l'alça dels carburants d'automoció a Espanya en els mesos de juliol i agost va rondar el 10%, pujades que previsiblement continuaran fins a final d'any, encara que amb increments més moderats. Malgrat les fortes pujades -que no n'han cedit ni un sol setmana-, tant el dièsel com la gasolina s'han encarit a Espanya per sota de la mitjana de la Unió Europea, segons les dades de la Unió Europea fetes públiques aquest dijous.
Així, la gasolina de 95 octans es va pagar de mitjana a la UE a finals d'agost a 1,898 euros, un 10,1% més que a finals de juny, el que suposa un increment 2 punts percentuals (pp) superior al registrat en Espanya. El gasoil, per la seva part, va costar a la UE 1,779 euros, un increment del 13,2%, 0,6 pp major que a Espanya. Aquesta menor pujada en comparació amb la mitjana de la UE s'explica principalment pels menors impostos que es paguen a Espanya, encara que també actuen altres factors com una major o menor competència, amb més o menys gasolineres en una mateixa zona. L'evolució del consum no ha estat determinant si es té en compte que la compra de carburants va descendir un 1,1% en el conjunt de la UE el mes de juliol i, tanmateix, a Espanya es van vendre més litres que al juny, en concret un 0,2% d'augment.
La forta pujada tant del dièsel com de la gasolina en l'àmbit mundial, l'expliquen els analistes pel ral·li alcista del petroli durant el juliol i l'agost a causa de la decisió de l'OPEP, en especial de l'Aràbia Saudita i de Rússia, de retallar la seva producció. De mitjana, el barril de Brent, el que s'utilitza a Europa, va tenir un cost mitjà de 74,8 euros al juny; al juliol va ascendir 80,11 euros; l'agost a 86,15% i en la primera setmana de setembre puja a 90,84 euros, pressionat per la decisió de l'Aràbia Saudita i Rússia de prorrogar la retallada d'oferta fins i tot final d'any. El país àrab deixarà de treure al mercat 1 milió de barrils al dia i Rússia 300.000.
Alça més moderades
Això fa que els experts vaticinin que el petroli continuï pujant en els últims mesos de 2023 i, per tant, també els carburants d'automoció. Ana Maria Jaller-Makerewicz, analista de l'Institute for Energy Economics and Financial Analysis, a Londres, considera que la decisió de l'Aràbia Saudita i Rússia (els dos principals exportadors de cru del món) va estar molt ben planejada, fent coincidir el seu anunci amb la recuperació de l'activitat econòmica a Europa després del descens estival. "Si la demanda augmenta i es continua restringint el subministrament, el preu podria continuar pujant", declara. Segons l'opinió de la consultora, "la pregunta clau és si arribarà a 100 dòlars el barril, però això depèn de si continuen les restriccions en el subministrament". Encara que, també, "de si la demanda no s'assegui afectada per l'alt preu", matisa. I assenyala la similitud del mercat del petroli amb el del gas, on la possibilitat de reduir el subministrament de GNL d'Austràlia per vagues a dues de les plantes principals, ha augmentat la volatilitat.
Tanmateix, les previsions són una mica més prudents i descarten arribar als 100 dòlars, encara que la notificació de la retallada de producció fa uns dies va provocar que el Brent superés els 90 dòlars per primera vegada el 2023. L'analista del banc UBS Solita Marcell considera que el preu podria col·locar-se en 95 dòlars a finals d'any, encara que Daan Struyven, analista de Goldman Sachs, és una mica més optimista i es queda en els 93 dòlars. No obstant això, no es descarten pics superiors en funció de com evolucioni la demanda. En principi, s'aposta per un menor consum, amb la Xina i Alemanya debilitades, i caigudes al comerç mundial i, per tant, en els nolis de vaixells i altres sistemes de transport. El que hauria de contenir el consum i, en conseqüència, moderar l'evolució del preu del Brent, que des de juny s'ha encarit 16 dòlars, un 21,4%. Si es queda en els 95 dòlars, la pujada serà de 5 dòlars, alguna cosa més d'un 5,6%. Ara bé, els experts també recorden que la gasolina i el dièsel ja estan en preus propers als registrats en els pitjors mesos de 2022 per la invasió d'Ucraïna.
Aquests experts assenyalen l'efecte econòmic que tindrien preus del petroli propers als 100 dòlars. La inflació, encara molt alta en la majoria dels països, podria patir tensions que obligarien els bancs centrals a continuar pujant els tipus d'interès.
Pujades del carburant a la UE
De moment, la gasolina ha superat els 2 euros en països com els Països Baixos, Finlàndia i Dinamarca i s'apropa a França, Grècia i Itàlia. Al dièsel, sobrepassa els 2 euros a Suècia i Finlàndia i frega els 1,9 a Bèlgica, França, Itàlia i els Països Baixos. A la UE, les pujades més grans s'han donat aquest estiu als Països Baixos (15,3%), Xipre (13,9%) i Portugal (12%) en la gasolina i al dièsel, als Països Baixos (20,9%), Letònia (17,5%) i Xipre (16,8%).