El mes d'abril passat, el Parlament Europeu va donar el vistiplau a la Llei Europea de Xips, que mobilitzarà 43.000 milions d'euros d'inversió per doblar el pes de la Unió Europea (UE) a la producció mundial d'aquests elements. L'objectiu: controlar el 20% de la fabricació mundial el 2030. Per aconseguir aquesta fita, Europa ha de fomentar la instal·lació de nous centres de producció de semiconductors. El projecte està en marxa en diversos estats europeus, i la logística es converteix en un element crucial per garantir un proveïment adequat d'aquests components electrònics. Vegeu que el fabricant nord-americà de xips Broadcom obrirà una fàbrica a Espanya, amb una inversió d'uns 1.000 milions de dòlars (al voltant de 920 milions d'euros). A Catalunya, el Govern ha plantejat ubicar en Cerdanyola del Vallès (Barcelona) una planta de xips que ocuparia uns 2.000 metres quadrats i donaria ocupació a 200 persones, a partir de 2026. I que, a Alemanya, fa pocs dies, es va anunciar que el gegant taiwanès dels xips TSMC destinarà 3.499 milions d'euros per obrir la seva primera fàbrica europea de semiconductors, a Dresden, en col·laboració amb els grups Bosch, Infineon i NXP. Però totes aquestes infraestructures fabrils requeriran un important i eficient estratègia logística, per la qual cosa, d'aquí a set anys, els fabricants ocuparan més de 10,8 milions de metres quadrats de magatzem, segons l'últim informe de la consultora immobiliària Savills.
Aquests espais hauran de construir-se o partir de rehabilitacions ja existents, per la qual cosa el sector logístic té unes favorables perspectives de futur. La logística vinculada al sector industrial, a l'automoció, al sector químic, a l'alimentació, llar i per descomptat la distribució, són els sectors predominants, sense obviar aquells que tenen una vinculació directa amb l'e-commerce, encara que aquests últims ja van viure el seu boom particular durant els anys de la pandèmia i, encara que continua creixent la demanda, ho fa a un ritme més assossegat.
Segons Savills, si la UE augmenta amb èxit la seva quota de producció de semiconductors es crearan 1,6 milions de llocs de treball addicionals en ocupació directa i indirecta, generant 4,2 milions de metres quadrats de demanda d'espai logístic a causa de l'increment de la despesa dels consumidors. Països com Espanya, Irlanda, Alemanya, Itàlia i Polònia i podrien sortir beneficiats. No obstant això, Europa s'enfronta a la dura competència de mercats més consolidats. Dades comunicades per la immobiliària determinen que la Xina ha crescut fins a convertir-se en el mercat de semiconductors més gran per ingressos globals, passant del 24% el 2015 al 32% el 2022. En contrast, els EUA han vist caure la seva quota de producció mundial del 37% el 1990 al 12% el 2021.
Des d'una perspectiva immobiliària, a mesura que augmenti la demanda a llarg termini d'aquest producte, per les exigències de noves activitats econòmiques com la intel·ligència artificial, els vehicles elèctrics, la computació al núvol i l'automatització, els llogaters ampliaran la seva empremta física per augmentar la seva capacitat de producció i logística. El 2021, els ingressos europeus per fabricació van superar els cinc bilions d'euros i els ingressos per semiconductors van assolir 53.000 milions d'euros, l'1% del total. Savills suggereix que, si la indústria de semiconductors manté aquest ritme de creixement i la facturació europea assoleix els 241.560 milions d'euros necessaris per complir els objectius de la UE, aquest percentatge podria augmentar fins al 4,2% dels ingressos per fabricació el 2030. Aquest creixement representa un augment addicional dels ingressos de fabricació del 2,9% durant el mateix període, la qual cosa impulsarà l'evolució del sector logístic europeu.