La producció d'habitatges nous es manté per sota de les necessitats d'un mercat com l'espanyol. En el primer semestre de l'any s'han visat un total de 50.729 unitats, un 5% menys que un any abans, segons les dades del Col·legi d'Arquitectes d'Espanya (Cscae). En termes absoluts, aquest descens representa 2.651 habitatges nous menys.

Les estimacions apunten que difícilment assolirem els cent mil visats per a aquest any. D'aquesta manera, la producció d'obra nova se situarà per sota dels dos últims exercicis, quan els visats es van situar per sobre dels 105.000 en ambdós anys.

"Hi ha un consens bastant gran en el fet que les necessitats d'habitatge nou al mercat espanyol se situen entre les 150.000 i 200.000 unitats anuals", explica Ferran Font, director d'estudis del portal immobiliari Pisos.com.

 

A Catalunya, el dèficit també és urgent, ja que en els primers sis mesos de l'any s'han visat 7.433 habitatges nous, també un 5% menys que en el primer semestre de l'any passat. Malgrat això, en l'àrea metropolitana de Barcelona s'han visat 4.614 unitats, un 6% més que en el primer semestre de l'any passat.

La producció d'habitatge nou a Catalunya amb prou feines suposa el 14,5% del total del mercat espanyol, segons el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, un percentatge per sota del seu pes poblacional.

"L'oferta continua sent molt limitada i insuficient per cobrir les necessitats d'habitatge tenint en compte l'evolució demogràfica", assenyalava recentment un informe de CaixaBank Research elaborat per l'economista Judit Montoriol. L'estudi calcula que la creació neta de llars en l'Estat espanyol des de març de 2022 fins al març d'aquest any ha estat de 241.000, és a dir, molt per sobre de la producció d'habitatges.

 

Un dèficit, no obstant això, cronificat que no deixa d'augmentar any rere any. CaixaBank Research estima que aquest any es visaran 90.000 habitatges, una xifra que augmentarà fins a les 105.000 unitats el 2024.

Preus a l'alça

"El dèficit és especialment acusat a mercats com Madrid, Barcelona, Màlaga o Alacant, la qual cosa incideix en preus de l'habitatge més alts", assenyala Font, que subratlla la necessitat d'accelerar la posada al mercat de sòl finalista i també agilitar els tràmits administratius per augmentar els visats. És a dir, posar més sòl per a habitatges al mercat perquè les promotores puguin construir més ràpidament quan detectin un augment de la demanda.

Una oferta d'habitatges més gran al mercat ajudaria a contenir els preus, que en els últims quatre anys no han deixat d'incrementar-se. Segons les dades de Tinsa, des de 2019 i a tancament de 2022, els preus de l'obra nova i utilitzada al mercat espanyol s'han incrementat un 12,5%. Especialment intens ha estat l'augment de preus l'últim any, que s'ha elevat al 8,1%.

 

En el primer semestre de l'any, el retrocés a l'obra nova residencial ha estat especialment acusat a Extremadura, on s'ha donat un retrocés de la superfície visada del 31,8%; seguit de descensos també importants a Galícia (30,8%), Comunitat Valenciana (25,1%), Castella-La Mancha (20,8%), País Basc (15,3%) i Catalunya (13%). En canvi, ha crescut a Múrcia (63%), Cantàbria (54%), les Canàries (32%), Andalusia (10%), Aragó (10%) i Madrid (4,25%).

Josep Ramon Fontana, cap del departament de Mercats de l'Institut de la Tecnologia de la Construcció (Itec), considera que el mercat espanyol pot suportar una producció de 250.000 habitatges nous anuals. "Les cent mil residències que més o menys hem anat produint en l'últim lustre es dirigeixen al comprador mitjà i alt; hi ha altres franges del mercat que no són ateses", assenyala.

La xifra de 250.000 habitatges també la comparteix Gonzalo Bernardos, director del màster en Assessoria, Gestió i Promoció Immobiliària de la Universitat de Barcelona. "El mercat espanyol podria absorbir en aquests moments una producció de 250.000 habitatges nous a l'any", assenyala el docent, per a qui "l'aversió i el control del risc per part de les promotores és el que porta que se n'iniciïn tan poques en els últims anys", afegeix.