La ràpida i forta pujada de l'euríbor porta a les famílies a desfer-se dels seus préstecs a tipus variable a gran velocitat, en concret, s'han reduït en gairebé 37.000 milions d'euros en tot just dotze mesos, segons posa en relleu el Banc d'Espanya. Entre juliol de l'any passat i fins al juliol de 2023, els tipus d'interès van pujar nou vegades i l'euríbor va passar del 0,99% al 4,1%, la qual cosa ha provocat que els esmentats préstecs (que s'encareixen si puja aquest índex) s'hagin disparat, sobretot les hipoteques. I això ha portat les llars a passar-se al tipus fix o a amortitzar deute per no haver de pagar més.

Encara que no només les famílies han decidit reduir la seva exposició al tipus variable, els bancs, les caixes d'estalvis, les cooperatives de crèdit i els Establiments Financers de Crèdit (EFC) també han optat des d'estiu de 2022, quan van començar a pujar els tipus, per concedir més hipoteques i crèdits a tipus fix i continuar reduint la seva cartera a tipus variable per evitar impagaments i que pugi la morositat, que encara continua molt controlada en el 3,5%.

Així, a tancament de juliol, hi havia en circulació gairebé 1,2 bilions d'euros de crèdits i préstecs en el balanç de les entitats financeres espanyoles i 613.604 milions eren a tipus variable, el 51% del total. La xifra, tot i que encara és elevada, s'ha reduït mes a mes i de manera accelerada des que es van iniciar les pujades de tipus. L'estiu passat, la cartera variable suposava el 53% del total, el 2021 ascendia al 55% i el 2020, gairebé el 60%.

El Banc d'Espanya ja va posar en relleu l'any passat que amb prou feines el 22% dels crèdits que havia concedit la banca a les famílies i les llars van ser a tipus variable, davant el 30% de 2021 i el 40% dels anys 2015-2019. Els crèdits a tipus fix han suposat el gruix de les noves operacions l'últim any (encara que seguim per sota de l'àrea de l'euro) tanmateix, com a Espanya ha predominat històricament la concessió de préstecs a tipus variable, encara a tancament de l'exercici les hipoteques a tipus variable o mixt representaven alguna cosa més del 70% de l'estoc el desembre de 2022.

Per aquesta raó, el Govern espanyol, la banca i les patronals, van decidir posar en marxa al gener una sèrie de mesures perquè les famílies més vulnerables o de classe mitjana que tinguessin dificultats amb el pagament de les seves hipoteques variables poguessin acollir-s'hi i així, passar-se a tipus fix o allargar la devolució del préstec sense cost. Les esmentades mesures, recollides en el Codi de Bones Pràctiques, seran vigents fins al desembre de 2024.

Fa temps que les entitats no comuniquen quantes sol·licituds s'han registrat per part de les llars per acollir-se a aquest Codi. La vicepresidenta del Govern, Nadia Calviño, va indicar el juny que en els primers sis mesos de l'any els bancs n'havien rebut unes 30.000, una xifra que queda molt allunyada de les estimacions, ja que es preveia que ajudessin a almenys un milió de llars en els dos anys. Per això, la també ministra d'Economia ha avançat que si finalment aconsegueix formar govern el PSOE, realitzarà alguns ajustaments i llançarà més ajuts perquè puguin beneficiar-se més famílies.

El que sí que ha reconegut la banca és que els clients estan amortitzant els seus préstecs o part d'ells per reduir el seu deute en aquest context de tipus d'interès a l'alça. Ja sigui per reduir la quota que paguen mes a mes o per reduir el termini, és a dir, el temps que els falta per pagar. Santander, per exemple, va revelar en la presentació de resultats del primer semestre que els seus clients s'estaven traient uns 150 milions d'euros al mes d'hipoteques, més del doble que el 2022. Mentre que BBVA va confirmar que els seus clients havien disparat les amortitzacions un 50% respecte a l'any passat.