Les famílies destinen de mitjana un terç dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca. L'encariment dels costos d'habitatge suposa un esforç cada vegada més gran per a les famílies espanyoles, en un context econòmic d'elevada inflació que afecta principalment les despeses en energia i alimentació. De fet, la meitat dels espanyols assegura que ha empitjorat la seva situació econòmica per culpa de la inflació.

La dificultat per accedir a finançament i els lloguers cada vegada més inflats fan que cada vegada sigui més gran l'esforç per pagar per un habitatge. Així es desprèn de l'últim estudi realitzat pel portal immobiliari Idealista, que xifra en gairebé el 30% de mitjana la despesa per llar destinada a pagar el lloguer o la hipoteca d'un habitatge que compti amb dues habitacions. No obstant això, segons el Banc d'Espanya, l'esforç per a l'adquisició d'habitatge és molt més gran. Les últimes dades de l'organisme xifren en vuit anys de salari brut la quantitat necessària d'una família espanyola per comprar un habitatge.

En aquest sentit, l'entitat central aconsella que les despeses per comprar una casa no superin el 35% de les rendes anuals. El portal immobiliari ha realitzat l'estudi amb dades de l'últim trimestre de 2022 dels preus de lloguer i venda recollits de la seva pròpia base de dades, així com amb les últimes xifres de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) A causa dels recents increments dels tipus d'interès, també ha actualitzat el càlcul tenint en compte l'última dada publicada pel Banc Central Europeu.

Per calcular la taxa d'esforç econòmic de les llars, ha tingut en compte la quota anual d'ingressos nets mitjans de la llar que es destina al pagament del lloguer o al pagament d'una hipoteca "típica", amb característiques mitjanes en termes de durada i tipus d'interès. D'aquesta manera, les dades publicades destaquen que la despesa econòmica que han de realitzar les famílies que necessiten llogar un habitatge és més gran (el 29%) que en el cas de la compra (26%). Si bé és cert que es pot assenyalar que per al segon cas és necessari aportar al voltant d'un 20% del preu de l'habitatge adquirit com a entrada.

On gasten més les famílies?

Quant a territoris, encara que la mitjana se situa en el 30%, algunes capitals tenen un percentatge més elevat d'ingressos a destinar per al pagament de l'habitatge. En el cas d'hipoteques, les famílies que van comprar un habitatge a Palma van haver de destinar el 55% dels seus ingressos al pagament d'aquest tipus de préstec. Completen el rànquing Sant Sebastià, amb un 48%, Barcelona, amb un 40%, Màlaga, amb un 36% i Madrid, amb un 34%.

Per darrere se situen Las Palmas de Gran Canària (32%), Bilbao (31%), Pamplona (31%), Alacant i Sevilla (30% en ambdues ciutats). Per la seva part, les capitals on s'exigeix un menor esforç per a la despesa en hipoteca segons Idealista són Lleida i Jaén, amb el 13% dels ingressos familiars, mentre que Terol (14%), Ciudad Real, Càceres, Huelva i Múrcia (16%) també compten amb una taxa bastant inferior a la mitjana.

Quant a províncies, la situació és molt similar, amb el 55% d'esforç requerit a les Balears i el 50% a Màlaga. Per sobre del 30% se situen també Santa Cruz de Tenerife (36%), Alacant (32%) i Las Palmas (30%). Per sota d'aquestes xifres estan Madrid (29%), Guipúscoa (28%), Barcelona (28%), Girona, Navarra, Àlaba i Cadis, amb el 26% en els 4 casos.

Respecte al lloguer, són set les capitals en les quals l'esforç per llogar un habitatge de dues habitacions supera el 30% dels ingressos. Barcelona és la que més percentatge dels ingressos de la llar exigeix (39%), seguida per Palma (35%) i Màlaga (33%). Per sota del 33% es troben Madrid (31%), València (31%), Alacant (31%) i Sant Sebastià (30%).

Les capitals on cal destinar menys d'un terç dels ingressos per al lloguer són Bilbao (29%), Sevilla (28%), Santa Cruz de Tenerife (28%), Las Palmas de Gran Canària (26%) i Vitòria (26%). Al contrari, Ciudad Real (14%), Terol (16%), Jaén, Palència, Càceres i Conca (17% a les 4 ciutats) lideren la taula per la part baixa.

Per províncies, Màlaga és la que exigeix un esforç més gran (assoleix el 45%), seguida per les Balears (39%), Barcelona (35%), Alacant (31%), Las Palmas, Madrid i Navarra (30% en els 3 casos). Per sota del 30% se situen Santa Cruz de Tenerife (29%), Sevilla (29%), València (28%) i Guipúscoa (28%). Terol, amb el 14% d'esforç, és la província amb la taxa més baixa, seguida per Palència (17%), Ciudad Real, Jaén i Osca (18% a les 3 províncies). A continuació estan Sòria, Lleó, Zamora i A Coruña, amb un 19%.

En un total de 30 capitals de província, l'esforç requerit per a la compra és superior al del lloguer. En aquestes capitals requereix un menor esforç viure de lloguer que comprar l'habitatge. Palma és on aquest fenomen és més notable, amb 20 punts percentuals de diferència entre el 55% de compra i el 35% de lloguer. El segueixen Sant Sebastià (17 punts percentuals de diferència), Granada (8 punts percentuals), A Coruña i Pontevedra (7 punts percentuals en ambdós casos). En l'extrem oposat trobem Huelva i Lleida, on comprar suposa 7 punts percentuals de menys esforç per llogar.