Les famílies espanyoles realitzen un gran esforç econòmic per comprar un habitatge que excedeix del limiti recomanat del 30% dels seus ingressos. Una família necessita més de 7 anys de salari brut per comprar un habitatge i destinen a això el primer any una mica més del 36% dels seus ingressos bruts anuals disponibles, un percentatge que registra la seva segona caiguda consecutiva i que, per primera vegada en un any, es manté per sota del 37%.
Segons les últimes dades del Banc d'Espanya, del primer trimestre de l'any, l'esforç dels espanyols se situa en 7,1 anys, el mateix període temporal que s'assolia a tancament de 2023. En termes de percentatge d'esforç, entre gener i març d'aquest any eren necessaris el 36,1% dels ingressos per adquirir un habitatge, la menor xifra des de finals de 2022, quan es va situar en el 34,8%.
Tot això en un context marcat per les successives pujades dels preus d'habitatge, que si bé s'han anat moderant mes a mes, no han deixat d'incrementar-se fins i tot quan es van succeir les pujades dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu (BCE). Al juny es canviar el cicle d'austeritat monetària començant les baixades de tipus, que abarateixen el finançament hipotecari.
L'esforç de les llars
Malgrat haver-se moderat lleugerament, l'esforç que han de fer les llars per adquirir una casa segueix per sobre del que aconsellen nombrosos organismes oficials i experts, que subratllen que la renda anual destinada a l'adquisició d'un habitatge no hauria de superar el 30% dels ingressos. De fet, des del segon trimestre de 2022 aquest percentatge es mou per sobre del 30%, assolint el seu màxim en aquest període (37,8%) el setembre de 2023, coincidint amb les pujades de tipus d'interès per part Banc Central Europeu (BCE) per contenir la inflació.
Per mesurar l'esforç de les llars, el Banc d'Espanya té en compte les quotes a pagar el primer any després de l'adquisició d'un habitatge tipus finançat amb un préstec estàndard pel 80% del valor del pis. D'acord amb la sèrie històrica del Banc d'Espanya, que comená el 1970, l'esforç més gran es va registrar en 1990 i 1991, quan calia més del 72% de la renda anual disponible d'una llar mitjana.
Sense remuntar-nos tant, en el tercer trimestre de 2008, coincidint amb l'esclat de la bombolla immobiliària que va derivar en una forta crisi econòmica, les famílies van arribar a necessitar gairebé el 55% de la seva renda el primer any. Així, entre 2007 i 2008 el percentatge de renda que es destinava superava el 50%.
En els últims anys, des de finals de 2019 a començaments de 2022, aquest percentatge va ser inferior al 30% si bé una dècada abans es movia per sobre. Al contrari, el mínim esforç es va registrar a mitjans de 1999, amb un 25,3%.
Càlcul del nombre d'anys
Actualment, per comprar un habitatge de mida mitjana a Espanya es necessiten 7,1 anys de renda bruta, la mateixa xifra que a tancament de 2023. Des de mitjans de 2020 aquest període està per sobre dels 7 anys.
Entre 2008 i 2011 es necessitaven més de 8 anys i des de finals de 2006 a mitjans de 2008, coincidint amb el boom immobiliari, es requerien més de 9 anys. A finals de 2007 es va marcar un rècord històric amb 9,45 anys de salari brut per adquirir un habitatge.
El mínim, per la seva part, es va donar amb 2,96 anys en els tres primers mesos de 1987, any a partir del qual el Banc d'Espanya té registres d'aquest indicador.
Es pot recordar que en els tres primers mesos 2024, últim període del qual ofereix dades el Banc d'Espanya, el preu de l'habitatge lliure es va encarir un 4,3% fins als 1.865,8 euros/m2, l'import més elevat des de finals de 2009, segons les dades publicades pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana.