La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) ha decidit aquest dimecres baixar els tipus d'interès per tercera vegada des de començament d'any. La rebaixa ha estat en aquesta ocasió de 25 punts bàsics, per la qual cosa els ha deixat en el rang objectiu del 4,25% al 4,50%. Aquesta reducció se succeeix a la decretada el setembre passat de mig punt, quan es va retallar el preu dels diners per primera vegada des de març de 2020, i a la d'un quart de punt de novembre.

El Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les seves sigles en anglès) de l'autoritat monetària americana ha subratllat que els riscos per optimitzar ocupació i inflació estan "més o menys equilibrats" i que roman "atenta" davant de possibles amenaces des d'ambdós fronts. "Els indicadors recents suggereixen que l'activitat econòmica ha continuat creixent a un ritme sòlid. Des de principis d'any, el mercat laboral, en general, ha perdut pistonada, i la taxa d'atur ha pujat, encara que continua sent baixa. La inflació ha continuat avançant cap a l'objectiu del 2% fixat pel Comitè, però continua sent alguna cosa elevada", ha resumit la Fed en un comunicat.

L'institut emissor ha indicat que a l'hora de modificar la taxa de referència estarà atent a l'afectació de les dades que vagi rebent sobre l'entorn macroeconòmic. En aquest sentit, ha assegurat que estarà "preparat" per ajustar els tipus de ser necessari, per al s'analitzaran les lectures del mercat laboral, d'inflació, així com els efectes derivats dels esdeveniments internacionals i financers.

L'autoritat de Jerome Powell

Es pot esmentar que en l'actualitat qui dirigeix la Reserva Federal dels Estats Units és Jerome Powell, un economista que no comptava fa sis anys amb el beneplàcit de Donald Trump, que és el futur president dels Estats Units. No obstant això, en unes recents declaracions, el president electe Donald Trump ha assegurat que no té intenció de buscar un relleu per a Powell. Durant la seva campanya electoral, Trump va defensar que malgrat que no tindria autoritat sobre la Fed, sí que pensava que el president dels EUA tenia potestat per donar a conèixer la seva opinió sobre possibles pujades o baixades dels tipus d'interès.

Aquest dimecres, com ja va passar al setembre, quan Michelle Bowman, pertanyent a l'ala 'hawkish' de la Fed, va votar en contra de retallar la taxa de referència, en aquesta ocasió, ha estat Beth Hammack la que s'ha mostrat oposada a ajustar els tipus. Segons el document publicat, aquesta última era partidària de mantenir-los en el 4,50%-4,75%. D'altra banda, la Fed seguirà amb els seus plans de reducció del balanç, reinvertint els principals del deute que vencin entre bons del Tresor i titulitzacions hipotecàries.

Powell, prudent

Aquest dimecres, Powell, ha anticipat aquest dimecres que l'organisme serà més "prudent" a partir d'ara a l'hora de contemplar noves baixades de tipus. "Amb l'acció d'avui hem reduït la nostra taxa en un punt percentual complet des del seu màxim i la nostra política ara és significativament menys restrictiva. Per tant, podem ser més cautelosos en considerar nous ajustaments", ha dit.

La Fed va assenyalar en un altre informe que per al 2025 es preveuen dues retallades més fins a situar-se en el 3,9% (l'equivalent a un rang del 3,75% al ​​4%). Al setembre s'anticipaven quatre retallades, fins al 3,4% el 2025, però ara aquest és el percentatge que es preveu per al 2026. Aquestes xifres reflecteixen que la majoria dels governadors creuen que hi haurà aquests descensos, encara que no significa forçosament que els vagi a haver-hi. 

"Buscarem més avenços en matèria d'inflació, així com una fortalesa continuada al mercat laboral, i mentre l'economia i el mercat laboral siguin sòlids, podem ser cautelosos en considerar noves retallades", ha sostingut Powell.

PIB, atur i inflació

La decisió de la Fed es produeix en un context favorable per a l'economia de la primera potència mundial, que va experimentar un creixement anual del 2,8% en el PIB del tercer trimestre de 2024, davant el 3% dels tres mesos previs. Quant al mercat laboral nord-americà, es van crear 227.000 llocs de treball no agrícoles durant el novembre, molt per sobre dels 36.000 d'octubre que es van anotar davant de l'impacte dels huracans al sud del país. Tanmateix, l'atur va pujar una dècima al 4,2%.

L'índex de preus de despesa de consum personal, l'estadística preferida per la Fed per monitorar la inflació, es va situar l'octubre en el 2,3%, dues dècimes més. La taxa mensual va registrar un avenç del 0,2%, sense canvis. La variable subjacent va tancar en el 2,8% interanual, una dècima més.