Fedea, el think-tank d'economistes, ha sol·licitat aquest dilluns que es modifiqui la llei per assegurar una transparència més gran a l'aportació del País Basc i de la Comunitat Foral de Navarra a les despeses de l'Estat i la solidaritat interterritorial durant la presentació d'un document, amb propostes, que serveixi al debat de la reforma del finançament autonòmic. Ángel de la Fuente, director de Fedea i autor de la proposta, ha acusat de falta de transparència la quota navarresa i basca, ja que es publica "mitja pàgina al BOE", comunicant l'aportació d'ambdues comunitats a l'Estat; tanmateix, ha criticat que no s'especifica com es fan els càlculs, especialment quan la llei sí que marca què s'ha de comptabilitzar.

Fedea no posa en dubte l'actual model foral d'aquests dos territoris, sinó la seva escassa aportació a les despeses comunes de l'Estat i als fons de solidaritat interterritorial. De la Fuente ha matisat que tot i que són dos dels territoris més rics d'Espanya, la seva aportació està molt per sota de la Comunitat de Madrid o de Catalunya, amb nivells de renda similars. En aquest sentit, el director del think-tank assenyala que, sense pressa, cal obrir un debat sobre les quotes basca i navarresa en el marc de la reforma de finançament autonòmic que s'ha d'abordar al llarg d'aquesta legislatura.

A més, l'informe recomana que fins que es reformi l'actual sistema de finançament econòmic, l'Estat aporti un fons de 3.300 milions anuals d'euros per compensar les quatre comunitats que es consideren infrafinançades. Així, d'aquest "fons complementari d'anivellament" Andalusia rebria una aportació extra de 1.409 milions d'euros, la Comunitat Valenciana de 1.148 milions, la Regió de Múrcia uns altres 405 milions i Castella-la Manxa, 315 milions. Un finançament afegit que permetria als quatre territoris col·locar-se a la mitjana espanyola de finançament efectiu per habitants ajustat, una mesura que s'inclou en la proposta de Fedea com a part del debat sobre la reforma del finançament autonòmic, previst per a aquesta legislatura. El fons es mantindria fins que es completés la reforma del model de finançament autonòmic, integrant-se llavors els seus recursos en el sistema general".

Ángel de la Fuente, director de Fedea i autor de la proposta, ha insistit que el model s'ha de sostenir sobre una responsabilitat fiscal més gran de les comunitats autònomes, la qual cosa suposaria que en comptes de transferir fons, com fins ara, el nou sistema hauria de canviar el paradigma i transferir les eines fiscals; és a dir, una participació més important de les comunitats, però també als grans ajuntaments, dels impostos estatals. "Existeix un dèficit d'autonomia d'ingrés i, sobretot, de responsabilitat fiscal que limita innecessàriament la capacitat d'actuació a les comunitats autònomes i tendeix a generar un excés de despesa".

En aquest sentit, De la Fuente ha reiterat, durant la presentació de l'informe aquest dilluns, que aquells governs que vulguin augmentar la despesa assumeixin el cost polític i electoral d'augmentar els seus ingressos gravant amb més impostos els seus votants. Cosa que hauria de ser coneguda per tots els ciutadans que, actualment, tenen un gran desconeixement d'on obtenen els governs autonòmics els ingressos. A Fedea són contraris a la tendència de molts executius territorials de gastar més del que poden amb el convenciment que el govern central acabarà pagant les factures.

Per aquesta raó, De la Fuente s'ha mostrat contrari a la condonació de part del deute de Catalunya, després de l'acord assolit entre PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez, per entendre que alimenta la teoria que finalment l'Estat es farà càrrec de l'excés de despesa autonòmica. Una condonació que es farà extensible a la resta de les 14 comunitats del règim general (totes tret del País Basc i Navarra, que tenen un sistema foral propi), segons va comunicar la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en l'última reunió del Consell de Política Fiscal i Financera.

Fedea també rebutja una negociació a la carta per a cada comunitat autònoma, com ha sol·licitat Junts, encara que De la Fuente considera que hi ha marge de maniobra amb les diferents comunitats, però amb un límit que no posi en risc la cohesió social i territorial. "El que no seria admissible és un sistema de finançament a la carta, negociat de forma bilateral amb algunes comunitats, que limiti artificialment la contribució d'aquestes a la redistribució regional i al finançament de les despeses comunes de l'Estat. Això privaria l'Estat dels recursos necessaris per exercir amb efectivitat les seves funcions essencials, incloent-hi la de garantir la cohesió social i territorial".

Tanmateix, s'ha mostrat favorable que es publiquin les balances fiscals per part del govern espanyol com un acte de transparència, encara que ha deixat clar que no es pot barrejar els dèficits o superàvit fiscals de les comunitats autònomes amb el finançament autonòmic. "Les comunitats més riques, com Catalunya o Madrid, sempre tindran balances negatives, perquè hauran d'aportar al sistema de solidaritat interterritorial.

Gran pacte

Fedea considera que la reforma del sistema de finançament autonòmic passa per un gran acord dels dos grans partits, PSOE i PP, ja que pretendre negociar-lo amb les 15 comunitats autònomes seria molt complicat. Posteriorment, caldrà buscar l'adhesió a aquest acord de les comunitats autònomes i de la resta de forces polítiques, ha matisat.

L'informe de Fedea assenyala que respecte a competències homogènies el 2021, la mitjana de finançament efectiu per habitant ajustat és de 2.963 euros anuals per als residents dels 15 territoris del règim comú. Les quatre comunitats que participarien en el fons complementari d'anivellament estan per sota d'aquesta mitjana, amb la Regió de Múrcia, a la cua, amb un finançament per habitant de 2.691 euros; la Comunitat Valenciana, amb 2.730 euros; Andalusia, 2.793 i Castella-la Manxa, 2.814. Amb l'aportació extra de 3.300 milions, les quatre assolirien un finançament per habitant de 2.963 euros, encara que De la Fuente reconeix que aquesta mitjana està condicionada per les xifres d'aquests 4 territoris, per la qual cosa es quedarien per sota dels altres 11 territoris. De fet, assolirien un índex de 97,8 punts, i 100 seria la nova mitjana. El finançament més gran l'obté Cantàbria, amb 3.417 euros —826 euros més que Múrcia—. Catalunya es col·loca en novena posició, amb un finançament efectiu per habitant de 3.015 euros l'any, a continuació de la Comunitat de Madrid, amb 3.024 euros.