Després d'analitzar la reforma del subsidi d'atur recentment aprovada pel Govern, els experts de Fedea serien partidaris d'anar un pas més enllà i articular un sistema "més coherent", amb una prestació contributiva més elevada però limitada a 12 mesos, en lloc dels 18 actuals. La prestació s'encadenaria amb un subsidi d'atur per un període màxim de 18 mesos i, en cas de mantenir-se la persona en atur, passar a percebre l'Ingrés Mínim Vital (IMV), actuant les rendes autonòmiques com a complet dels col·lectius amb més necessitats. Entenen que l'opció de simplificar el nombre de prestacions, identificant les funcions específiques de cada una d'elles, podria ser més eficient per aconseguir els objectius buscats amb les modificacions introduïdes pel Govern.

En la reforma s'ha establert que el subsidi, que es passa a rebre quan s'esgota la prestació contributiva, s'elevarà a 570 euros els primers sis mesos i a 540 euros els sis següents, des dels 480 euros vigents fins ara, i que l'ajuda sigui compatible amb la incorporació a una ocupació durant els primers 180 dies. Segons l'opinió dels experts de Fedea, "totes les prestacions haurien de ser compatibles amb una feina, articulant-se com un percentatge addicional al salari que es reduiria progressivament en el temps", han conclòs.

En un article de l'investigador de Fedea Miguel Ángel García publicat aquest dimarts, s'assenyala que en la reforma s'aprecien "avanços" en els incentius a la recerca i acceptació d'ocupació per les persones que perceben aquest subsidi d'atur, perquè prioritza el reforç de la protecció (ampliant els ajuts a menors de 45 anys i treballadors agraris) sense tenir en compte el conjunt de prestacions existents dirigides a les persones en situació d'atur de llarga durada, distribuïdes entre diferents organismes i administracions públiques. La decisió adoptada, calculen els experts, implica que cada 100.000 nous beneficiaris augmenten la despesa en 612 milions d'euros.

En paral·lel, acaba l'article de Miguel Ángel García, resulta imprescindible treballar en la millora de les polítiques actives d'ocupació i dels serveis públics d'ocupació. La millora de l'acompliment en aquest últim àmbit, afegeix, "no requereix canvis normatius, sinó nous plantejaments i una millor organització dels serveis públics d'ocupació".

Entenen a Fedea que la pretensió declarada pel Govern de millorar l'ocupabilitat dels perceptors del subsidi a través de les polítiques actives d'ocupació sembla "lluny de complir-se". Això es deu al desequilibri entre els molt definits drets i les poc concretes obligacions dels perceptors de les prestacions, les severes deficiències en l'acompliment dels serveis públics d'ocupació per orientar i intervenir a causa de la seva escassa relació amb les empreses i el desalineament d'incentius generat per la separació de competències entre el SEPE i els serveis autonòmics.

"L'eficàcia del compromís d'activitat com a instrument per mesurar la intensitat en la recerca d'ocupació decau de forma significativa quan els serveis públics d'ocupació tenen un coneixement molt limitat de les necessitats del teixit productiu i manipulen un nombre molt reduït de les vacants d'ocupació existents perquè no són capaços d'oferir un servei eficaç a les empreses", han apuntat.

A més, han afirmat que mantenir la renda individual com a condició d'accés al subsidi d'atur, encara que es formi part d'una unitat familiar, provoca una pèrdua d'eficiència en l'ús dels diners públics i d'equitat en la seva possible utilització en finalitats alternatives.

També han apuntat que l'ús de la fórmula de Reial decret llei deteriora la qualitat de la norma perquè no compten amb els corresponents informes vinculants i consultius sobre el seu contingut i han assenyalat que l'opció triada és menys comprensible quan la norma entra en vigor el juny de 2024.