La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) calcula que l'efecte de no haver ajustat la tarifa de l'IRPF a la inflació dels últims anys costa a una família mitjana -dos adults i dos fills, amb uns ingressos anuals de 50.000 euros- uns 736 euros a l'any. El think tank ha publicat aquest dilluns el seu article 'Seguiment de les reformes del Pla de Recuperació i altres mesures estructurals', en el qual repassa les reformes implementades en els últims anys, així com aquelles que s'havien planificat, però no van arribar a aprovar-se.

Entre elles figuren les reformes tributàries i al·ludeix en concret a les conseqüències de no haver adaptat l'escala de l'IRPF a l'evolució de la inflació, que "ha suposat un augment important de la càrrega de l'impost per una via poc transparent per al contribuent", recull EFE.

Fedea explica que quan la inflació augmenta, com ha passat en els últims anys, els salaris pugen i la renda monetària dels contribuents creix, pel que aquests passen a trams superiors de l'IPRF i paguen tipus més alts, encara que el seu poder adquisitiu no hagi variat.

A tall d'exemple, Fedea analitza el cas d'una família mitjana de quatre membres -dos adults i dos menors- i uns ingressos bruts conjunts de 50.000 euros el 2024, que paguen una quota total d'IRPF de 3.170,75 euros.

En cas que la tarifa de l'IRPF s'actualitzés a la inflació acumulada des de 2015 -tant els llindars que marquen el salt de tram com els mínims personals i familiars-, la quota seria de 2.434,36 euros, és a dir, que la no-deflactació suposa un sobrecost per a aquesta família del 30,25 %, 736,39 euros més.

Més enllà de l'àmbit tributari, Fedea destaca la dificultat del govern central per tirar endavant algunes de les reformes previstes, entre elles dues que "gairebé ningú no discuteix", la reforma de la llei del terra i la creació d'una Agència de Salut Pública, per la qual cosa insta a "reflexionar" els dos grans partits.

Reforma de la llei del terra i agència de salut pública

Al seu informe, Fedea també ha analitzat la falta d'aprovació de la reforma de la llei del terra per evitar retards innecessaris en la construcció d'habitatge i de la creació d'una Agència de Salut Pública considerada essencial per millorar la resposta a possibles futures pandèmies.

Per a la Fundació, el "fracàs" d'ambdós projectes posa de manifest la incapacitat dels representants polítics, i en particular dels dos grans partits centrals, PSOE i PP, per arribar a acords fins i tot en qüestions d'interès general en les quals no hi ha diferències substantives entre ells. "Pel bé del país, ambdós haurien de reflexionar", han instat els experts.

D'una banda, Fedea considera que la reforma de la llei del terra, o més aviat les raons que la fan necessària per escurçar els llargs terminis de construcció d'habitatge, es deu en part a la freqüent paralització de l'activitat urbanística i immobiliària en barris o fins i tot ciutats senceres davant de l'anul·lació del corresponent pla urbanístic.

L'origen del problema, segons la Fundació, té a veure amb l'estatus legal dels instruments d'ordenació territorial i urbanística, que a Espanya es consideren normes legals amb rang de reglament en lloc de mers actes administratius. Com a tals, estan subjectes a control judicial per la jurisdicció del contenciós administratiu, amb un rígid règim legal que acaba generant una notable inseguretat jurídica en l'àmbit immobiliari.

Un altre projecte preocupant, segons Fedea, és la transposició d'una directiva europea sobre les obligacions d'informació de les empreses en matèria de "sostenibilitat." Aquest concepte s'interpreta en la directiva en un sentit extraordinàriament ampli que, a més de qüestions mediambientals, inclou temes socials, de personal i de governança, així com la lluita pels drets humans i contra la corrupció i el suborn.

Per a cada una d'aquestes qüestions, el text exigeix a totes les empreses d'una mida no massa elevada (de més de 250 empleats, en el millor dels casos) que presentin un detallat informe que reculli, d'una banda, com afecten al seu negoci les qüestions de "sostenibilitat" i, per altre, l'impacte de les activitats de la pròpia empresa i de la seva cadena de valor sobre la sostenibilitat i altres objectius socials, incloent els seus plans detallats per contribuir a assolir-los.

Per a Fedea, la norma imposa a una part molt important de les empreses l'obligació de dur a terme un "complex i costós" exercici que va molt més enllà de la provisió d'informació objectiva sobre la seva activitat, sense que quedi clar què s'espera aconseguir a canvi, i els atribueix una responsabilitat de contribuir activament a la lluita contra xacres socials que va més enllà del raonable.