El think-tank Fedea s'oposa que s'augmentin les bases màximes de cotització (topades el 2023 a 53.940 euros) per incrementar els ingressos de la Seguretat Social, el que suposaria que empreses i treballadors amb més ingressos es veurien obligats a pagar més cotitzacions socials. Per evitar l'augment de costos laborals per al teixit empresarial, Fedea planteja que se substitueixi l'elevació de les bases màximes per un recàrrec proporcional sobre la quota de l'IRPF, que la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada denomina "de solidaritat", amb la finalitat de contribuir al finançament del sistema de la Seguretat Social. L'informe, firmat per l'investigador Ángel de la Fuente i director de Fedea, qüestiona així el plantejament del ministre d'Inclusió, José Luis Escrivá, de fer una pujada gradual de les bases màximes de cotització a la Seguretat Social entre 2025 i 2050, acompanyada d'una revisió de la quantia de les pensions màximes, encara que en una proporció molt inferior.
Per a l'autor, la proposta d'Escrivá resulta insuficient per compensar l'increment de la despesa en pensions prevista per als propers 25 anys ja que, una vegada implementada per complet el 2050, "aquesta mesura incrementaria la recaptació, a tot estirar, en un 0,15% del PIB,", però suposaria un augment de l'entorn de 3,5 punts de PIB. "Si el destopall es porta fins a l'extrem, sotmetent a cotització totes les rendes brutes del treball, l'increment de recaptació podria apropar-se a un punt del PIB, encara clarament insuficient per eliminar el dèficit previst del sistema," afegeix. Aquest mateix dilluns, Escrivá ha tornat a reunió als agents socials per continuar negociant la segona part de la reforma de les pensions.
"Impost ocult"
Per al director de Fedea la proposta d'Escrivá "suposa potenciar un impost ocult i molt distorsionante que no hauria de formar part de l'esquema de finançament de la Seguretat Social". I davant d'això, proposa d'eliminar-lo, suprimint les cotitzacions per sobre de determinats llindars -que el Govern ha fixat en 73.940 euros en un termini de 25 anys- i reemplaçar-lo per un recàrrec proporcional de solidaritat sobre la quota de l'IRPF.
D'aquesta forma, acaba, s'asseguraria un "repartiment equitatiu dels costos no purament contributius del sistema de protecció social entre una base més àmplia de contribuents". Aquest recàrrec, afegeix, hauria de substituir també a les actuals transferències de l'Estat a la Seguretat Social per fer el seu cost més visible per al contribuent. El destopall de les cotitzacions que paguen els salaris més alts forma part del segon bloc de la reforma de pensions que negocia el Govern amb patronal i sindicats i constitueix una de les fites compromeses amb Brussel·les per a aquest any.
Paguen els contribuents, no les empreses
La diferència entre la proposta d'Escrivá, que a més sustenten els sindicats, i la de Fedea és que en la primera en ser cotitzacions socials el cost recau sobre les empreses principalment cinc sisenes parts del total- i l'altra sisena part sobre els treballadors. En canvi, la proposta de Fedea, en tractar-se d'un impost directe com la Renda, recau sobre tots els contribuents ja siguin treballadors, autònoms (que a més han de pagar a part la seva pròpia cotització al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA)-, empresaris i, fins i tot, els pensionistes que també cotitzen en l'IRPF:
Gairebé un milió de treballadors
Segons els càlculs realitzats pel mateix De la Fuente, el destopall complet de les bases màximes implicaria que prop d'un milió de persona -946.174- tindrien que pagar pel seu salari complet, tal com sol·liciten CCOO i UGT. Tanmateix, si triomfa la tesi que defensa Escrivá que s'elevi la base de cotització no al salari complet, sinó un 30% (de 53.940 euros el 2023 a 73.940 euros el 2048) el nombre de treballadors es reduiria a 574.409. El que no significa que els restants 371.765 no veiessin augmentar la seva base de cotització, ja que passarien a cotitzar per un màxim de 53.940 euros a 73.940 euros. Els càlculs deixen fora els treballadors del País Basc i Navarra, segons aclareix l'autor.
L'informe de Fedea estableix que si s'elevés la base màxima de cotització un 30%, la Seguretat Social augmentaria la seva recaptació en 1.717 milions a l'any (a partir de 2048), mentre que si cotitzés pel salari total els ingressos es multiplicarien per sis vegades i mig, uns 11.165 milions d'euros més.
Argument del Fedea contra el destopall
De la Fuente conclou a l'informe que segons els seus càlculs la proposta del Govern tindria un impacte recaptatori molt modest (menys de dues dècimes de punt del PIB per any una vegada es completi) i per tant contribuiria de forma molt limitada a la sostenibilitat del sistema. D'altra banda, la proposta és segons la seva opinió qüestionable per raons d'equitat i d'eficiència. El destopall en suposaria una forta (encara que gradual) pujada dels impostos sobre els costos salarials dels treballadors en un determinat tram de rendes, que veurien sensiblement augmentades les seves cotitzacions socials sense que això es tradueixi en una pensió més important.
"Per més que es tracti d'un col·lectiu amb salaris relativament elevats, concentrar el gruix de l'esforç fiscal addicional sobre ells no sembla el més equitatiu. A això cal afegir els possibles desincentius generats per una mesura que situaria els tipus marginals de gravamen efectiu (sobre els costos salarials totals) clarament per sobre del 50% per a salaris bruts d'entre 45.000 i 70.000l euros (entre 60.000 i 95.000 euros en termes de cost empresa), un interval de rendes que correspon a treballadors altament qualificats que juguen un paper important per al creixement de la productivitat". Per tot això, conclou l'informe la conveniència de buscar maneres alternatives de complementar els ingressos del sistema de pensions.