Els assalariats -i també les seves empreses- aporten cada mes diners al Servei Públic d'Ocupació (Sepe) que els permet, en cas de ser acomiadats, cobrar la prestació d'atur -conegut com a atur- durant un màxim de 24 mesos. Però si una vegada finalitzat aquell període continuen sense tenir una feina, aquesta cotització dona dret a una segona ajuda: el subsidi de l'atur (subsidi no contributiu per atur), que ha estat reformat recentment.

El subsidi dona dret a uns ingressos molt inferiors a la prestació (570 euros com a màxim al mes) i el seu objectiu és donar una segona oportunitat als treballadors a l'atur per reincorporar-se al mercat laboral. Però igual com la prestació, no és indefinit i com a màxim es pot cobrar 21 mesos, encara que no en tots els casos. La durada es determinarà en funció del període cotitzat i l'acreditació de responsabilitats familiars:

  • Amb un mínim de 90 dies cotitzats, es cobra el subsidi un màxim de 3 mesos.
  • Amb un mínim de 120 dies cotitzats, 4 mesos.
  • Amb un mínim de 150 dies cotitzats, 5 mesos
  • Amb un mínim de 180 dies cotitzats, acreditant responsabilitats familiars, un màxim de 21 mesos, sense que sigui necessari acreditar manca de rendes pròpies.

Quantia del subsidi

Amb la recent reforma, s'ha volgut dotar al subsidi d'un poder incentivador més gran en el recerca d'ocupació. A tal finalitat, l'ajut econòmic va reduint-se amb el pas dels mesos. El salari mensual ve determinat per l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (Iprem) que s'actualitza anualment. Per a 2024 és de 600 euros al mes. Així, l'ajuda es va degradant de la següent forma:

  • El 95% de l'Iprem durant els 180 primers dies: 570 euros al mes.
  • EL 90% de l'Iprem des del dia 181 al 360: 540 euros.
  • El 80% de l'Iprem des del dia 361 als 630 màxims: 480 euros.

I, una vegada acabat el subsidi d'atur, què passa si no es tenen ingressos recurrents?

És un problema molt estès si es té en compte que actualment hi ha 724.000 persones cobrant el subsidi d'atur i cada mes l'abandonen unes 45.000 que perden els seus ingressos, encara que siguin baixos. Un perfil molt feminitzat (57%) i de molta edat, ja que el 72% supera els 50 anys.

Ingrés Mínim Vital (IMV)

En aquest cas, surt de l'àmbit laboral i, per tant, del Sepe i es passa a dependre de les prestacions que gestiona la Seguretat Social, en concret l'Ingrés Mínim Vital (IMV), en marxa des de 2020. Però, encara que l'adoba la Seguretat Social, no es tracta d'una pensió (lligades també a les cotitzacions laborals), sinó una prestació social finançada amb els Pressupostos i que pot completar-se, amb ajuts que aporten algunes comunitats autònomes.

Abans de la reforma del subsidi d'atur, un dels problemes que havien d'afrontar aquells que finalitzaven el subsidi d'atur era una aturada de diversos mesos fins a començar a cobrar l'Ingrés Mínim Vital, en cas de tenir dret. Però això ha passat a la història. La Seguretat Social ha posat en marxa un sistema, la passarel·la a l'IMV, li diuen- que regula aquesta transició, simplifica els tràmits i elimina càrregues administratives. "Els beneficiaris ja no hauran de sol·licitar l'IMV ni aportar cap documentació", diuen en la Seguretat Social.

Procediment automàtic

El funcionament d'aquesta "passarel·la" entre ambdues prestacions funciona de la següent manera:

  • Durant el trimestre previ a l'esgotament del subsidi d'atur, el Sepe informarà la persona beneficiària sobre la possibilitat de remetre les seves dades i els de la seva unitat familiar, a fi de tramitar la prestació d'IMV.
  • Per a això, la persona beneficiària haurà d'atorgar el seu consentiment i, en el seu cas, subscriure una declaració responsable de què disposa del consentiment dels integrants de la seva unitat familiar.
  • Si autoritza el consentiment, el Sepe, dins dels deu dies següents a la data en la qual es produeixi l'esgotament del subsidi d'atur, remetrà a l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), com a entitat gestora de la prestació d'IMV (o als òrgans competents en els casos de País Basc i Navarra), la informació necessària per a la seva tramitació.
  • En cas de reconeixement del dret a l'IMV, es començarà a cobrar l'endemà que s'acabi el subsidi d'atur. "és a dir, no hi haurà un període de pèrdua d'ingressos per als perceptors", remarquen en la Seguretat Social. La persona titular de l'Ingrés Mínim Vital serà, en tot cas, la que fos beneficiària del subsidi d'atur.

Per a aquells casos en els quals no es pugui utilitzar aquest procediment o quan els ciutadans no hagin donat el seu consentiment, els interessats podran presentar la seva sol·licitud de forma molt senzilla al nou portal de l'INSS, per correu postal o en els Centres d'Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

L'objectiu de l'Ingrés Mínim Vital, segons el Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social, és prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que viuen soles o estan integrades en una unitat de convivència i manquen de recursos econòmics bàsics. A més, té com un dels seus principals objectius abordar la pobresa infantil.

Consultes

Amb l'entrada de la "passarel·la" s'ha posat en marxa el telèfon curt 020, un servei específic d'atenció i informació sobre l'Ingrés Mínim Vital. És gratuït, d'abast nacional, i permet als ciutadans sol·licitar informació sobre la prestació, rebre orientació per utilitzar els serveis electrònics, conèixer la situació del seu expedient o conèixer els requisits del complement d'ajuda a la infantesa, entre moltes altres consultes.

L'IMV ha arribat a l'octubre a 648.469 llars en les quals viuen 1.968.152 persones, segons l'última estadística publicada per l'INSS. La quantia mitjana de la prestació és de 473,41 euros al mes per llar i, en conjunt, la nòmina d'aquest mes ha ascendit a 511,2 milions d'euros desemborsats per la Seguretat Social.