L'Ingrés Mínim Vital (IMV) és una prestació per a famílies vulnerables que la Seguretat Social dona actualment a 342.000 llars. Els ajuts van des dels 461 euros per persona fins als 1.000 a famílies amb alguns de menors a càrrec, en funció també dels ingressos de cada beneficiari. Tanmateix, les quanties que s'aproven són provisionals i les revisions posteriors poden derivar que l'administració hagi de pagar una diferència o, al revés, que el beneficiari hagi de tornar una part al Govern. Què fer en aquest cas?
Segons un informe presentat recentment per Airef, una de cada 4 persones que cobren l'IMV han de tornar una part a la Seguretat Social. ON ECONOMIA ha parlat amb diversos beneficiaris que, amb ingressos molt baixos i pel mal càlcul previ de l'administració, es veuen obligats a pagar fins a 39.000 euros i contreuen un deute que els és impossible pagar. Com respondre davant d'aquests casos?
L'associació ADT Quart Món, que va presentar una reclamació contra el funcionament de l'IMV basant-se sobretot en els cobraments indeguts, explica en un vídeo com s'ha d'actuar en cas que l'administració et reclami part de l'Ingrés Mínim Vital.
Existeixen, va explicar l'oficina jurídica d'aquesta entitat, dos procediments per recórrer contra aquesta decisió: el procediment especial i el procediment general.
Quan et demanen una devolució d'imports per cobrament indegut és perquè la Seguretat Social realitza una revisió del que has cobrat i, segons la declaració de la Renda de l'any en qüestió, vas percebre més del corresponent, ja que la renda es va calcular en funció de la renda de l'any anterior.
En aquest 2024, estan arribant cartes als domicilis exigint el pagament d'imports indeguts, alguns d'ells de 2021 i 2022. A la carta, s'informa del que el beneficiari ha cobrat d'IMV, els ingressos declarats en la declaració de la Renda i el que hauria d'haver cobrat la persona en qüestió.
L'entitat apunta que, el primer que cal fer, és sol·licitar la Declaració de la Renda de l'any del qual sol·liciten la devolució i de l'any anterior. Això és per comprovar si el nou càlcul que fan és correcte, ja que al principi et donen la prestació en funció de la declaració de l'any anterior i en la revisió el que miren és l'any en curs.
Recórrer en 15 dies
"És molt important recórrer des del primer document que rebem de l'administració, perquè si deixem de recórrer en el termini previst, 15 dies hàbils, perdem l'oportunitat d'al·legar", explica Juan Carlos Rois, de l'oficina jurídica d'ATD, en el vídeo. Si s'acaba el terme de recursos, es perd aquest dret a al·legació i l'Administració procedeix a cobrar-se. El termini d'al·legacions són dies 15 dies hàbils, per la qual cosa és important fer l'al·legació com més aviat millor.
Al web d'ATD (aquí) hi ha models de reclamació a omplir pel beneficiari amb les seves dades i les seves raons i quanties particulars. Allà es pot argumentar per què el càlcul de cobrament indegut és incorrecte (es comptabilitzen rendes que no es van rebre, es compta a algú en la unitat familiar que no ho és, etc) o si és correcte per què en l'actualitat no es pot afrontar aquest deute.
Però una al·legació genèrica que pot servir per a tots els beneficiaris és que l'administració hauria d'haver fet aquesta revisió abans, amb tal de modificar la prestació en lloc de cobrar un reintegrament, i que "no es pot atribuir al beneficiari l'error de l'administració", informen des d'ATD.
La carta social europea
"No em poden imposar a mi la sanció perquè l'administració funcioni malament, ja que això va en contra de dues normes jurídiques molt importants, la carta social europea i el conveni per a la protecció dels Drets Humans i les Llibertats Jurídiques", compte Rois. Un dels articles consagra el dret de no posar recàrrec a les persones per errors de l'administració, avalat per sentències del Suprem sobre altres prestacions.
Si la prestació s'ha donat d'ofici, és a dir, que el beneficiari no l'ha sol·licitat, hi ha una altra al·legació perquè l'error és més greu.
Una vegada presentat l'escrit d'al·legacions en els 15 dies hàbils corresponents, existeix un termini de tres mesos perquè l'administració resolgui. Si no respon en aquells tres mesos, caduca l'expedient.
Si la resolució continua sent contrària als interessos del beneficiari, es pot posar una reclamació prèvia a la via jurisdiccional en 30 dies. Si passen 45 dies sense contestació, es pot interposar una denúncia. Si resolen la queixa de nou sense satisfer la petició, es pot posar una demanda al jutjat social en el termini de 20 dies hàbils.
Per a la via legal, el millor contactar amb algun advocat o amb alguna entitat especialitzada en desigualtat o drets humans com ATD que ajudi amb el procés jurídic.