Quedin-se amb aquest terme: tokenización, doncs canviarà l'ús de les targetes de crèdit tal com les coneixem actualment. Entre els canvis, desapareixeran físicament i ja no haurem de funcionar amb codis PIN. L'operador de pagaments Mastercard, que juntament amb Visa domina el mercat, basa la seva estratègia comercial a assolir el "100% de tokenización del comerç electrònic a Europa per a l'any 2030". És part del compromís de l'empresa d'eliminar gradualment la introducció manual de targetes i fer que el comerç electrònic sigui més segur i accessible per a tothom.

MasterCard, que fa una dècada que treballa en un sistema que eliminarà les targetes de crèdit convencionals, aposta per un sistema de pagaments basat en tokens aleatoris, una tecnologia que crea un número únic per a cada operació (fent prescindible el número de la targeta), millorant la seguretat i protegint la informació delicada dels usuaris. Aquesta innovació agilitarà les compres, però sobretot, les farà més segures, reduint el risc de frau, ja que elimina la necessitat de compartir dades confidencials. Serà el final de la numeració de les targetes i dels codis PIN. L'autenticació del propietari de la targeta mitjançant l'escaneig biomètric de parts del cos, com el palmell de la mà.

Un desenvolupament que a més de revolucionar els sistemes de pagament, obre la porta un nou salt al sector financer, que fa una dècada està immers en una transformació tecnològica que fa irreconeixible la banca actual.

Actiu real en digital

La tokenización (de token, fitxa en anglès) suposa la transformació d'un actiu real en un digital que s'incorpora a un bloc i passa a formar part de la cadena de blocs (blockchain). Però, com tota tecnologia incipient, ha hagut de dotar-se d'un suport jurídic. El despatx d'advocats Laurri&Martin explica que tokenizar implica representar un dret en un registre distribuït (blockchain) privat a efectes legals i públic o semipúblic a efectes tecnològics, concretant-se l'esmentada representació en anotacions comptables unitàries anomenades tokens.

El bufet explica que aquests tokens aniran lligats sempre a un compte concret (wallet o moneder) que permetrà al seu titular o bé tenir o bé transferir els tokens. Tenim llavors que els tokens transmissibles i, en general, el seu legítim propietari és el propietari del wallet que els guarda i controla. Però hem de ser conscients que anem a tokenizar, perquè el règim jurídic aplicable que guiarà la relació entre el token i el posseïdor i entre el token i tercers, serà diferent.

I és que podem tokenizar coses molt dispars: mobles i immobles, físiques o jurídiques, coses fungibles o no fungibles, coses que són dins del comerç dels homes i aquelles que són fora, coses de domini públic i de propietat privada, coses presents i coses futures, i coses divisibles i indivisibles. El token servirà com a prova de la titularitat d'un dret i pot considerar-se com un instrument financer (el Security token).

Des del blog Finect assenyala la rellevància que els token tenen al món de la inversió i els actius financers. Així, defensen que la tokenización d'actius ha emergit com una força transformadora, oferint un paradigma completament nou per a l'adquisició, gestió i negociació d'actius financers i tangibles. Per entendre millor aquest concepte, a Finect posen un exemple:

"Imagina que tens una propietat immobiliària, com un apartament. En lloc de vendre la propietat tradicionalment, podries optar per tokenizarla. Això implicaria l'emissió de tokens digitals que representen la propietat de l'apartament".

Una dècada en marxa

El 2014, Masterdcard va introduir el 2014 el servei de tokenización de Mastercard que en l'actualitat assegura una de cada quatre transaccions de comerç electrònic en l'àmbit mundial. Una evolució que s'accelera un 50% cada any, segons informa l'empresa financera. A mesura que els pagaments es tornen més complexos, Mastercard està aprofitant la tokenización, el pagament de convidats optimitzat i les claus d'accés de pagament, per crear una experiència consistent en tots els dispositius, navegadors i sistemes operatius.

Les targetes de crèdit van sorgir a finals els cinquanta, encara que no es va generalitzar fins i tot 20 anys més tard. Al principi, la seguretat era manual, ja que existien llistats de targetes falses que consultaven els comerciants abans fer la venda o cridaven al banc emissor per obtenir autorització. El segon pas, en els anys setanta i vuitanta, van ser les validadoras manuals o bacallaneres, que imprimien els nombres de targetes -impresos en relleu- en paper carbó per registrar la targeta. La següent evolució va venir de les bandes magnètiques i els terminals de pagament electrònic, seguits de les targetes amb xip.

Avui, amb apropar la targeta a un lector -fins i tot el telèfon mòbil mitjançant apps de pagament-, el banc autentifica en segon l'operació. Però fa una dècada, es va crear una nova manera de protegir les dades: la tokenización, que substitueix el número de targeta de 16 a 19 dígits per un de generat aleatòriament. El 2013, Mastercard va desenvolupar l'estàndard de tokenización adoptat com a estàndard de la indústria per EMVCo, el consorci que administra els estàndards de pagament en l'àmbit mundial.

Des de Mastercard assenyalen que la tokenización és un dels impulsos més grans per a les transaccions segures. La generalització del comerç electrònic suposa, segons l'opinió d'aquesta empresa, vulnerabilitats a causa de la malícia d'actors que es mouen a les xarxes. Segons Juniper Research1, es preveu que les pèrdues per frau en els pagaments en línia superin els 91.000 milions de dòlars el 2028. Gràcies al sistema contactless, s'ha aconseguit que les compres en botigues físiques siguin més fluides i segures, substituint el número de la targeta per un generat aleatòriament per evitar així que es transmeti la informació real en cada transacció.