Uns 200 dels 500 alts càrrecs del Govern a qui afecta la supressió del teletreball decretada fa una setmana han signat un manifest en contra d'aquesta decisió. Segons han avançat Catalunya Ràdio i El Periódico de Catalunya ha confirmat l'ACN, aquest grup de subdirectors generals i funcionaris defensa que la presencialitat és un model antiquat i que caldria fer una avaluació independent i rigorosa de l'efectivitat del teletreball abans d'eliminar-lo. 

 Fonts de Funció Pública reiteren a l'ACN que la derogació del teletreball per a un grup de 100 alts càrrecs tirarà endavant perquè volen que “dirigeixin equips i recorrin el país” i això és “incompatible amb treballar des de casa”.

Des de l’Executiu recorden que la instrucció és una forma “de compromís, de prestigiar la direcció pública professional”, i que no es modificarà el decret de teletreball de l’agost del 2022. 

En els pròxims dies es preveu que el centenar de directius afectats rebin instruccions personalitzades sobre la derogació del seu model de teletreball, amb data d’inici a partir del 29 de gener. 

Fa una setmana, la Secretària d'Administració i Funció Pública, Alícia Corral, signava una ordre amb la decisió d'eliminar el teletreball on s'especifica els perfils que a partir d'ara no podran treballar des de casa. Son els alts càrrecs (secretaries generals, secretaries sectorials i direccions generals i assimilats orgànicament) i els subdirectors generals i assimilats orgànicament. Fonts del departament de Presidència aclareixen que és una mesura que afecta 500 alts càrrecs, d'entre els quals només 100 feien teletreball.

La instrucció especificava que aquests directius "han de garantir, d’acord amb l’adequada prestació del servei públic, una distribució equilibrada de les diferents modalitats de prestació de serveis, tant presencial com en règim de teletreball, en els òrgans i unitats d’adscripció". 

La instrucció compta amb un preàmbul de context en què especifica que "no són susceptibles de ser exercits en la modalitat de teletreball aquells llocs de treball la prestació efectiva dels quals només queda garantida amb la presència física de l’empleat o empleada en el centre de treball".

I reconeix que, un cop superada la crisi de Covid-19, "es considera que la modalitat de teletreball difícilment és compatible amb la naturalesa i les responsabilitats inherents als llocs de treball de subdirecció general i assimilats". 

"Aquests llocs de treball es caracteritzen per un alt grau de responsabilitat estratègica i un clar impacte institucional de les seves actuacions atès que són les posicions responsables de la planificació, coordinació i execució de polítiques estratègiques departamentals, amb impacte directe en l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques públiques", resa el preàmbul de la instrucció, que especifica que les tasques de supervisió directa, coordinació operativa, control i organització "requereixen la presència efectiva i constant per garantir una comunicació fluida i una supervisió efectiva".

A més, els càrrecs afectats "actuen com a punt de connexió entre els titulars dels òrgans de designació política i el personal tècnic", per la qual cosa necessiten "capacitat de resposta tècnica continuada de forma presencial", a diferència del règim de teletreball del personal permès als treballadors de servei.

"La presència continuada i efectiva en l’exercici de les funcions de subdirecció general i llocs de treball assimilats orgànicament esdevé un element necessari per al bon funcionament dels serveis públics atès que fomenta el lideratge i la coordinació eficaç dels equips de treball; reforça la presa de decisions en temps real; facilita la resolució immediata de possibles conflictes o incidències; garanteix la coordinació directa amb altres òrgans, àrees i unitats, i consolida la representació institucional en reunions, comissions i d’altres òrgans col·legiats", afegeix la instrucció.