La connexió a Internet encara no és igual arreu d'Espanya. Hi ha molts municipis on hi ha mala cobertura i la fibra òptica, que garanteix una velocitat de connexió més alta que els cables elèctrics, encara no arriba a totes les llars. De fet, un total de 2.637.253 habitatges encara no tenen connexió Fiber To The Home (FTTH), la connexió més habitual de fibra òptica al país, segons les darreres dades del juny del 2022 del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital. Això representa només un 10% dels habitatges de l'Estat, però hi ha clarament una desigualtat no només dels municipis més petits i de zones rurals, sinó també entre comunitats. Castella i Lleó és, per exemple, la comunitat amb menys cobertura de FTTH: un 75,84% de les llars cabestrades no tenen connexió a Internet per fibra. O dit d'una altra manera: una de cada quatre habitatges no tenen una connexió ràpida a la xarxa.

L'ús dels cables de fibra òptica facilita que les dades viatgin a molta més velocitat, cosa que fa que la connexió a internet sigui més ràpida. I en zones rurals històricament més aïllades i menys connectades, la implantació d'aquesta tecnologia pot suposar un abans i un després. No només per igualar les condicions de la població rural amb els ciutadans de zones metropolitanes, sinó també per impulsar l'economia i mantenir viva la població de zones menys urbanitzades. Es facilita, per exemple, poder teletreballar o fer feines marcadament tecnològiques des d'entorns fins ara poc habituals, i així evitar el despoblament rural d'algunes zones del país. I és que, en un món cada cop més digitalitzat, impulsar la connectivitat de tot el territori pot ser una de les claus per evitar el despoblament de certs territoris, com Castella i Lleó, on més d'un 70% dels municipis està en perill d'acabar perdent tota la població. Si bé és cert que l'estat espanyol és el quart país europeu en percentatge de cobertura d'Internet, segons dades d'Eurostat del 2021, encara hi ha grans diferències entre el camp i la ciutat. I també entre comunitats autònomes. 

 

Una de cada quatre llars a Castella i Lleó no tenen fibra òptica

Segons les dades del juny del 2022, la meitat de les localitats de Castella i Lleó —un total de 1.148 municipis— no tenen cap dels seus habitatges amb connexió amb fibra òptica. En total, hi ha 191.247 persones afectades que viuen en aquests municipis i no tenen connexió per fibra. Viuen, però, en municipis petits: cap supera els 2.500 habitants ni les 2.500 cases cabestrades. Només 7 superen els 1.000 habitants.

Tot i que és la comunitat autònoma amb pitjor cobertura per fibra òptica, en el darrer any la situació ha millorat notablement. És la comunitat que més s'ha posat les piles en els últims dotze mesos, passant d'una cobertura del 69,04% de les cases al 75,84%, un creixement de 6 punts percentuals, el més alt de l'estat en el darrer any. 

La bretxa digital a Catalunya: gairebé un terç d’habitatges rurals sense bona connexió

A Catalunya també existeixen diferències entre municipis, i encara hi ha un nombre molt elevat on no arriba la fibra òptica. Concretament, 161 localitats no tenen encara cap habitatge amb connexió a internet via fibra òptica -el 17% dels municipis catalans tenen el 0% d'habitatges connectats amb fibra. Hi ha grans diferències entre les comarques de les províncies de Lleida —un 85% dels habitatges amb fibra òptica— i les de Barcelona —un 97,7%.

La bretxa digital s'aprecia sobretot entre les zones rurals comparades amb la mitjana total de Catalunya. Mentre que el total d'habitatges connectats amb fibra òptica a Catalunya representen el 94,6% del total, en les zones rurals el percentatge no arriba al 72%. Això significa que en les zones rurals, més d'una de cada quatre cases no tenen fibra. La previsió del ministeri és que aquesta diferència es retalli de cara al 2024, amb gairebé el 90% dels habitatges rurals amb connexió d'alta velocitat a internet.

 

També des del govern català treballen per retallar les diferències territorials en matèria de desenvolupament digital. De fet, un dels projectes més destacats dels nous pressupostos del Departament de Presidència és precisament la instal·lació de prop de 3.000 quilòmetres de fibra òptica, a la qual es destinarà una partida de 140 milions d’euros. “És una aposta pel reequilibri territorial i l’equitat. En els darrers dotze anys s’han desplegat 4.250 quilòmetres de fibra òptica, i la nostra voluntat és acabar l’any 2023 amb 7.000 de desplegats. Un salt d’escala molt important”, va subratllar la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, en el seu torn de compareixença per explicar els pressupostos del seu departament.