El Cercle d’Economia surt en defensa d’un nou sistema de finançament autonòmic, que mantingui la solidaritat entre comunitats i, especialment, la de Madrid cap a la resta de territoris. Adverteix que l’actual model de finançament està “caducat i no funciona” i que aquesta disfunció té greus conseqüències polítiques, econòmiques i socials. Però evita parlar de finançament singular per a Catalunya i aposta per un model que beneficia “totes” les comunitats.
L’última “Opinió” del Cercle, un dens document titulat “La reforma del sistema de finançament: una oportunitat social, econòmica i política”, arranca amb la constatació que l’actual sistema, aprovat el 2009, va “caducar” el 2014. I adverteix que “aquesta situació anòmala no és innòcua: va rovellant el funcionament de l’estat de les autonomies”. Ara, després d’una dècada de retard, recorden que “hi ha la voluntat política d’encarar-ne la reforma” i subratllen que “ni es pot ajornar ni es pot desaprofitar l’oportunitat. Només es podrà avançar si es manté una actitud constructiva. L’autogovern de Catalunya podrà fer un salt endavant i, a la vegada, totes les comunitats autònomes, sense excepció, n’haurien de sortir reforçades i també el mecanisme de solidaritat entre si”.
En el document, defensen la proposta del govern central de condonar part del deute a les administracions autonòmiques i el reforç de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que consideren “essencial per avançar en l’autogovern”.
“Menció especial” a Madrid
La nota del Cercle acaba amb una “menció especial” a la Comunitat de Madrid. Indiquen que la reforma del sistema de finançament també hauria de servir per “reconèixer la responsabilitat d’aquesta regió com a capital d’Espanya i els beneficis que obté per la concentració d’activitat econòmica que el model institucional actual hi genera”, com ha documentat a fons l’Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (IVIE). Constaten que “la Comunitat de Madrid es beneficia d’una concentració desproporcionada de l’ocupació pública estatal”. A part dels diferents ministeris, a la capital també s’hi centralitzen les seus de moltes altres entitats dependents de l’Administració central que podrien ser ubicades arreu. “A això s’hi suma un biaix significatiu i crònic en la contractació pública a favor de les empreses amb seu a Madrid i la concentració d’infraestructures estratègiques”.
Afegeixen que “si la distribució de l’ocupació pública, la contractació i les infraestructures es dugués a terme de manera harmònica arreu del territori”, com va reclamar el Cercle ja fa gairebé 25 anys, “l’activitat econòmica de la Comunitat de Madrid seria inferior, però la cohesió territorial, econòmica i social d’Espanya en sortiria enfortida”. “Mentre això no sigui així, la solidaritat de la Comunitat de Madrid amb la resta del territori s’ha de reforçar. El sistema actual, atès que no reconeix aquest avantatge, afavoreix el drenatge de recursos d’aquesta comunitat de la resta d’Espanya. Aquest fet s’ha accentuat amb la intensificació de la competència fiscal impulsada per aquesta comunitat, que atrau població i activitat econòmica de les comunitats que l’envolten i, per tant, exacerba la desigualtat territorial i perjudica el conjunt d’Espanya”.
Defensa de la solidaritat entre comunitats
Argumenten que, per tal de garantir que tots els ciutadans rebin uns serveis públics bàsics i amb independència del lloc on resideixin, “cal acordar els nivells de solidaritat”. I aquesta solidaritat la determina el sistema de finançament. Per això, entenen que la seva reforma “és crucial a l’hora de preservar tant la cohesió social com la territorial”. El sistema actual redistribueix gairebé 7.000 milions d’euros entre comunitats. I a aquesta xifra s’hi han de sumar 23.000 milions que aporta l’administració central en transferències addicionals. “El volum de recursos que es redistribueixen és molt elevat. En canvi, la cohesió social i territorial que s’assoleix és limitada, ja que el sistema és poc transparent i els criteris de redistribució són discutibles”.
El Cercle surt en defensa del reforç de les responsabilitats de l’Agència Tributària de Catalunya, que forma part dels acords d’investidura entre el PSC i ERC. Recorden que en una nota d’opinió del Cercle del 2018 ja apel·laven al fet que l’ATC assumís més responsabilitats i insistien en la importància de definir un mecanisme institucional que assegurés una bona coordinació amb l’AEAT. Actualment, a l’ATC hi treballen menys de mil persones, mentre que la delegació de l’AEAT a Catalunya té més de quatre mil professionals. Per això, “el canvi de recursos que haurà d’experimentar l’ATC és substancial i, per tant, caldrà buscar fórmules que assegurin una transició ordenada i sense riscos”.
També deixen clar que “en contra del que diuen algunes veus, en cap cas l’Estat desapareixeria de Catalunya, ja que mantindria capacitat normativa sobre els tributs suportats a Catalunya”. Tot i així, afegeixen que “seria desitjable que Catalunya disposés d’una capacitat normativa més àmplia que permetés impulsar el teixit productiu del país”.
Respecte a la distribució de recursos entre la Generalitat i l’Administració central, aposten per un “model federal”. Però, per evitar conflictes, proposen la creació d’un comitè d’experts independent, de prestigi reconegut i voluntat constructiva, que el validi.
Recorden que l’acord d’investidura entre el PSC i ERC també especificava que la Generalitat ha de seguir contribuint a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes. Sobre això, afegeixen que “la defensa de la solidaritat, que demostra la voluntat constructiva tant en el marc català com l’espanyol, és compartida pel Govern de la Generalitat i per les institucions representatives de la societat civil. No és cap novetat. Hi ha veus que des de fora de Catalunya, per desconeixement o per mala fe, qüestionen amb insistència aquesta voluntat. Cal recordar un cop més que no es posa en dubte, ans al contrari”.
Principi d’ordinalitat
De totes maneres, atès que el mecanisme de solidaritat s’articula en gran part entre territoris, indiquen que ha de ser “transparent”, “eficaç” i “just”. “El que no pot passar és que s’acabin invertint els papers, i que després d’aplicar el mecanisme de solidaritat, aquelles que inicialment tenien més recursos per habitant en tinguin menys que les més desafavorides, que és el que succeeix amb el model actual. Per exemple, l’any 2022, les tres comunitats amb més recursos per habitant, abans d’aplicar els mecanismes de solidaritat, eren Madrid, les illes Balears i Catalunya. Un cop aplicats els diferents fons de solidaritat, passaven a situar-se en les posicions 11, 9 i 10, respectivament”, precisa el Cercle en la seva nota.
Sobre la condonació parcial del deute autonòmic, que defensen, indiquen que hauria estat preferible que “s’hagués fet d’acord amb una estimació rigorosa de l’infrafinançament de cada comunitat”, com van assenyalar Antoni Zabalza o l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, entre d’altres. “En alguns casos, com els de Catalunya i la Comunitat Valenciana, això hauria mostrat que la condonació del deute que es planteja només compensa parcialment l’infrafinançament acumulat els darrers anys”. Subratllen que “la reforma del sistema ha de ser una oportunitat per articular una contribució solidària entre regions que sigui transparent, justa i que acabi amb la utilització actual de la solidaritat amb fins electoralistes”.
Res a veure amb el concert basc
En roda de premsa, el president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, ha recalcat que la principal diferència del model que proposen amb el concert basc és que, en aquest últim, “la contribució a la solidaritat és molt baixa”. Ha insistit en el fet que proposen que la reforma del model de finançament de les comunitats de règim comú “es faci en termes d’equitat perquè tothom rebi els mateixos recursos”.
Teresa Garcia-Milà, vicepresidenta del Cercle, ha precisat que si totes les comunitats tinguessin la mateixa participació en solidaritat que el País Basc i Navarra, l’actual model no seria sostenible.
En el mateix sentit, Miquel Nadal, director general del Cercle, ha apuntat que la seva proposta “no és una còpia dels sistemes forals. No és el model del cupo basc, on la solidaritat és limitada”. I ha subratllat que, en contra del que es diu, “el nou model no suposa que l’Administració central desaparegui de Catalunya”.
Sobre l’especificitat de Madrid, Guardiola ha apuntat una altra dada que no apareix en la nota d’opinió: Madrid té un 40% més de funcionaris per cada 100 habitants que Catalunya. I ha recordat que els sous dels funcionaris estan per sobre de la mitjana dels del sector privat i sense risc de perdre l’ocupació en períodes de crisi. Ha indicat que “tot això ha de formar part de l’anàlisi del model” de finançament. Ha afegit que “no té lògica que aprofiti aquests avantatges de ser capital per transportar-los al camp fiscal”.