La pèrdua de poder adquisitiu de 152.000 empleats del sector financer, repartits entre 71 bancs i 8 caixes d'estalvi, està pendent que patronal i sindicats de la banca arribin a un acord per renovar el conveni col·lectiu, després de mesos de negociació i diversos actes de protesta de les plantilles. Unes mobilitzacions que no cessen. Aquest divendres 15 de març les concentracions es faran a vuit ciutats (Bilbao, Madrid, Barcelona, Màlaga, Saragossa, La Corunya, Pamplona i Múrcia), com a avantsala de la vaga de 24 hores convocada per al 22 de març.
Darrere de les reivindicacions, hi ha els sindicats CCOO i UGT, i diverses agrupacions d'independents, entre elles Fine, la Federació Força, Independència i Ocupació que va sorgir el 2014 —amb una història sindical al darrere— i que té un pes destacat al sector. A les últimes eleccions sindicals al sector de la banca, Fine va esdevenir la primera fora al grup CaixaBank, l'entitat financera que suma més de la meitat dels delegats sindicals que hi ha a les antigues caixes d'estalvi. En concret, al grup d'antigues caixes, Fine és la que suma més representants, amb el 32,7% del total, davant el 29,3% de CCOO i el 20,1% d'UGT. En canvi, CCOO guanya entre els bancs convencionals, amb el 34,6%, davant el 22,3% de Fine i el 17,2% d'UGT.
La presidenta de Fine, Elena Díaz, valora el paper de la formació: "comptem amb aproximadament 900 delegats i prop de 30.000 afiliats al sector financer, treballadors de bancs i de les antigues caixes d'estalvi." "Som una organització necessària en el panorama sindical del sector financer, amb la nostra independència com a nota distintiva", defensa Díaz, que recorda com ha canviat el sector els últims anys, fruit de la reestructuració després de la crisi financera de la dècada passada i a la qual després s'hi ha afegit la crisi econòmica derivada de la pandèmia "que ens ha portat, a més, l'empenta i consolidació de noves formes de treball i canvis en l'estratègia comercial del sector financer, que tenen el seu impacte en les tasques de la plantilla".
Fini va sorgir fa deu anys de la suma entre les federacions i seccions de CSICA i l'Associació de Quadres de Banca ACB i a la qual s'han anat adherint altres formacions independents, fins a les tretze actuals. "Va ser una resposta a la dispersió del sindicalisme independent i la pèrdua de pes en les negociacions" i que ha tingut com a resultat que, per exemple, "ara som el primer sindicat al grup CaixaBank, amb molta diferència". Però també a Banc Sabadell, Abanca, Unicaja i "anem guanyant afiliats en altres entitats perquè el que també ens diferencia és que tots som treballadors de la banca que sabem què està passant a les entitats i com s'estan deteriorant els drets laborals i les condicions de treball". La formació defensa que cal un procés de reestructuració conforme als nous temps.
Segons l'opinió d'Elena Díaz, "sorgim també per contrarestar als sindicats de classe amb representació al sector, perquè, a diferència d'ells, no estem sotmesos a la pressió dels polítics, som independents". "Els sindicats de classe no tenen la mateixa bel·ligerància a la banca que en altres sectors d'activitat" i ara ja no tot "es basa en el salari, encara que en aquests moments la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors de la banca encapçala les nostres reivindicacions, però també veiem com s'han deteriorat les condicions a la feina, com això afecta la qualitat del servei als clients, com se suporta una gran pressió comercial, la gestió del teletreball, la consolidació dels neobancs... aspectes que han perjudicat la plantilla que, en part, responsabilitza de tot això a la manca de lluita dels sindicats tradicionals", insisteix la presidenta de Fine. Per això no descarten "expandir la nostra representació sindical a altres sectors", però de moment no pot donar més concreció.
Una negociació enquistada
Els sindicats Fine, CCOO i UGT —amb altres d'independents, com CICA— tenen a l'altre costat de la taula de negociació les patronals de banca (AEB), estalvi (CECA) i rurals (Unacc i Asemecc), perquè el que es negocia són tres convenis col·lectius que han vençut el 31 de desembre del 2023. El punt de partida dels treballadors és un increment salarial d'entre el 17% i el 23%, en tres anys, davant de la pèrdua de poder adquisitiu (per impacte de la inflació i dels tipus d'interès). "Unes propostes conformes als beneficis rècords del sector, a l'increment de retribucions de l'alta direcció, als dividends que reparteixen als seus accionistes i al que que reivindiquen i mereixen els seus treballadors, el principal actiu del sector financer", reivindica Elena Díaz, presidenta de Fine.
Si bé les negociacions es van iniciar l'octubre del 2023, les posicions continuen sent dispars. L'última oferta de l'Associació Espanyola de Banca (AEB) i CECA ha plantejat als sindicats una millora de l'alça de les taules salarials en banca del 8% en quatre anys i a les caixes, fins al 7,5%, en tres anys.
"Pretenem que la pujada s'abordi amb homogeneïtat i que tots els treballadors se'n beneficiïn", considera, en reconèixer que un dels hàndicaps de Fine ha estat aconseguir la representació dels quadres intermedis. Els càlculs de pèrdua de poder adquisitiu varien per entitats, segments i funcions. Perquè el plus que es va negociar al principi del 2023 no ha estat igual per a tothom, en alguns bancs s'ha absorbit, mentre que d'altres han fet millores addicionals, recorda. El gener del 2023, sindicats i patronals van acordar en banca un plus de Millora de Conveni del 4,25% sobre salari base i pagues extres del conveni, addicional a l'1% per al 2023.
Condicions de treball 'inassumibles'
Però a aquesta primera reivindicació, Elena Díaz defensa que hi ha altres temes tant o més importants que tenen a veure amb els beneficis de la plantilla i amb les condicions laborals. "El pitjor problema, subratlla, és la pressió comercial a què estan sotmesos els treballadors de les oficines". El sindicat denuncia que "la manera de treballar a les grans entitats del sector és absolutament inassumible", mentre que, a l'altre extrem, a les més petites —les rurals, per exemple— "troba a faltar que les decisions es prenguin després d'una negociació i consensuadament", problemes que cal abordar per igual en un sector amb una gran dispersió de reivindicacions entre caixes rurals, amb cinc treballadors, i grups com CaixaBank, amb més de 44.000.
Les càrregues de treball, la dotació de plantilla, els riscos psicosocials i la consideració de malalties psicològiques com a professionals, també són a la llista de reivindicacions en un sector "molt dispar, perquè tenim des de les grans entitats, amb plantilles de més de 40.000 treballadors, a les caixes rurals, que tenen uns recursos humans més limitats"
Però un altre punt "de màxima urgència" és el tema dels préstecs a empleats. "Amb l'euríbor com està, no podem permetre que les entitats es beneficiïn de la seva pròpia plantilla mentre estan prenent mesures per aturar la situació financera de multitud de clients, també apressats per la pujada dels tipus d'interès i "als quals donen solucions atractives perquè no traslladin la seva nòmina i el seu préstec a la competència". "Els empleats de la banca som esclaus de la nostra empresa, no podem pressionar amb el canvi dels estalvis a altres entitats, la nòmina ens té lligats", per això exigeixen préstecs amb un límit del tipus d'interès a l'1%, fins a, com a mínim, novembre del 2024 —un termini ampliable— i la definició al nou conveni de condicions mínimes i límits al tipus interès, però amb el compromís de negociació a cada empresa per a millora dels mínims esmentats.
Des de Fine, aquestes reivindicacions les encapçala Elena Díaz, presidenta de la formació des del 2020. Fins a aquesta data, Díaz ja era a SECB-FINI Sindicat d'Empleats de CaixaBank des del 2004, compaginant les seves funcions com a adjunta a la direcció amb la presidència del Comitè d'Empresa de Toledo a CaixaBank i l'Àrea d'Igualtat i Conciliació.
Els acords entre sindicats i patronals s'haurien d'assolir abans de la celebració de les Juntes d'Accionistes el primer quadrimestre del 2024. Aquest era l'objectiu sindical, però ara mateix difícil d'aconseguir. La reunió anual de BBVA se celebra aquest divendres 15 de març, la de CaixaBank i Santander tindran lloc el mateix dia, el 22 de març; mentre que Banc Sabadell l'ha convocada per al 10 d'abril.