El mes de juny es donarà el tret de sortida definitiu a la construcció del nou recinte de Fira de Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat, amb l’inici de la fonamentació de l’edificació que ha dissenyat l’arquitecte japonès Toyo Ito. Amb un lleuger endarreriment sobre les dates previstes, actualment estan finalitzant els treballs d’enderrocament de les naus que l’empresa Porcelanosa tenia en el sòl que es destinarà al nou pavelló firal, batejat com pavelló 0. Es tracta d’una superfície bruta de 60.000 metres quadrats que transformarà el recinte firal de Gran Via en un dels més extensos d’Europa: 300.000 metres quadrats. “L’ampliació consolidarà el projecte d’èxit que és Fira de Barcelona”, ha manifestat aquest dijous el director general de la institució, Constantí Serrallonga, “perquè ens permetrà donar resposta a les necessitats de creixement dels salons firals que han confiat en nosaltres i aprofitar les oportunitats que estan sorgint en el mercat firal internacional”, que són moltes i dinàmiques.

Serrallonga ha recordat que la rendibilitat de la inversió de 201 milions d’euros, per a una ampliació que hauria d’estar finalitzada el 2026, s’obtindrà pràcticament en només dos anys. Els estudis sobre l’impacte econòmic de la nova infraestructura així ho palesen. Un estudi de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) de la Universitat de Barcelona, preveu que l’impacte econòmic anual sigui de 675 milions d’euros, tenint en compte els efectes directes, indirectes i induïts. També generarà un valor afegit brut (VAB) de l’economia catalana que s’estima en 316 milions d’euros anuals de mitjana. A més, es preveu la creació de 5.048 llocs de treball (jornada completa) a l’any, 163 milions d’euros anuals en concepte de sous i salaris i una recaptació fiscal de 129 milions de mitjana anual per l’erari públic. El projecte es finançarà a través de la societat instrumental Fira 2000, participada en un 50% per la Generalitat de Catalunya, a més dels Ajuntaments de l'Hospitalet i Barcelona, la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana i la Cambra de Comerç de Barcelona.

En una trobada amb els empresaris de l'Associació Empresarial de l'Hospitalet i el Baix Llobregat (AEBALL), el director general de la institució ha determinat que el que dóna valor a la labor de Fira de Barcelona versus els seus clients és “l’excel·lència, el compromís, la fiabilitat i la professionalitat”. Respecte al complex resultant de l’ampliació, en tant que el nou recinte enllaçarà amb l’espai principal de Gran Via mitjançant un pas elevat, Serrallonga ha destacat que consolidarà una de les principals característiques versus altres fires europees: la seva connexió i proximitat amb l’entorn urbà i l’esperit d’acollida que traspua la ciutat de Barcelona.

Per a Constantí Serrallonga, el model de governança publicoprivada de la institució també és un dels seus principals valors. En aquest sentit, ha defugit pronunciar-se sobre el recent nomenament del nou director general de Fira 2000, David Poudevida, no exempt de polèmica. Respecte a aquest tema, el primer tinent d’alcalde de l’Hospitalet de Llobregat, Fran Belver, ha opinat que “Fira de Barcelona és un projecte de país i un projecte comú de totes les parts que volen l’èxit de la institució i que, per tant, saben disgregar què és rellevant i què és accessori, perquè tots hi estem compromesos”.