Fira de Barcelona va aconseguir el 2022 un ebitda rècord de 36,9 milions d'euros i va ingressar 211,4 milions d'euros, triplicant la facturació anual amb un augment del 234,8%, que la situa a nivells molt pròxims a 2019, quan va ingressar 219 milions d’euros. El director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, ha explicat que l’increment del benefici operatiu prové de la varietat d’esdeveniments -fins a uns 250- que van tenir lloc durant l’any passat i a la política de reducció de costos que ja es va iniciar durant la recessió econòmica provocada per la covid. Fira de Barcelona ha presentat uns comptes que confirmen que l'activitat firal es va recuperar plenament l'any passat i va permetre deixar enrere les pèrdues operatives de 8 milions d’euros registrades el 2021, si bé en termes de facturació encara no va assolir els nivells prepandèmia.
L’extens creixement del darrer exercici “s’haurà de digerir i consolidar al llarg de 2023”, per la qual cosa les perspectives per enguany no disten dels resultats de l’any passat que va ser “inesperat perquè es va iniciar amb la cancel·lació d’importants fires com l’ISE i exitós perquè es va anar recuperant l’activitat progressivament”. Per tant, els responsables de Fira de Barcelona es mostren esperançats, entre altres coses per la prevista recuperació dels viatges de negocis intercontinentals que fins ara han restringit l’arribada de congressistes i visitants firals tant dels Estats Units com de la Xina.
El president del consell d'administració de Fira, Pau Relat, ha destacat d’aquest any el bon començament de l’activitat firal amb la recuperació de salons com ISE i el MWC -que començarà la setmana vinent- que, tant un com l’altre, han mostrat la seva aposta per la ciutat i per Fira. Ha valorat també la labor que s’ha fet des del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) en el primer any de la seva plena incorporació a la gestió de Fira de Barcelona. “La gestió integral de tres espais firals -Montjuïc, Gran Via i CCIB- ens reforça” com al primer actor firal d’Espanya, un referent a la Mediterrània i en el conjunt d’Europa, va manifestar Pau Relat a la roda de premsa de presentació dels resultats del 2022.
Recuperar el consens institucional
El president de la institució va referir-se als reptes de futur “que s’han d'abastar amb mirada llarga” i, especialment, al projecte d’ampliació del recinte de Gran Via, a L’Hospitalet de Barcelona. “Serà l’eina per fer créixer els salons propis i els externs i millorar la nostra competitivitat per seguir sent un referent líder internacional i motor de desenvolupament econòmic i social per al país i la ciutat”, ha manifestat. En aquest sentit, ha declarat que la Fira de Barcelona “ha de continuar sent un espai de lleialtat institucional i d’amplis consensos entre les diverses administracions i institucions” i que aquesta “enorme complicitat” també “ha d’estar per sobre de qualsevol altra cosa”. Aquesta ha estat l’única velada referència que ha fet el responsable de Fira a la recent polèmica institucional pel nomenament unilateral del nou director general de Fira 2000 per part del Govern català, i que ha recaigut en la figura de David Poudevida persona propera a Oriol Junqueras, i s’ha conclòs “apel·lant a l’esforç de totes les parts perquè el consens continuï dins de la institució”.
Una demanda a què s’han sumat, d’una banda l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al manifestar que “no discutim la legitimitat del Govern, però demanem que es treballi des del consens com s’ha fet fins ara perquè [Fira 2000] té al davant un repte molt important de gestió, com és l’ampliació del recinte de Gran Via i la remodelació dels espais firals de Montjuïc, i s’ha de dur a terme amb l’expertesa i un nivell de responsabilitat molt elevat i, en això, el consens ajuda”. Per altra banda, la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, ha afegit “una organització com la Fira de Barcelona es mereix que les decisions es prenguin des del consens, com sempre s’havia fet”. En aquest sentit, Roca va recordar com “s’ha consensuat amb les altres institucions”, en especial amb l’Ajuntament de Barcelona, el nomenament per al relleu a les vocalies que la Cambra té al si del consell d’administració de Fira de Barcelona. S’ha triat a les directives Anna Navarro i Laura Carnicero com a noves vocals del Consell d’Administració de la Fira de Barcelona, per la seva idoneïtat en el càrrec, ja que són professionals vinculades al món tecnològic i de l’automoció, respectivament. Així, es farà efectiva la renovació de les vocalies que deixaven vacants Kim Faura i Pedro Fontana, que tenien el mandat exhaurit i no podien accedir a més renovacions.
El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, també present a l’acte, ha volgut treure ferro a l’assumpte, com a representant del Govern. Segons Torrent, l’Executiu català “ha exercit la seva legitimitat i responsabilitat, amb més o menys consens, però pensant com totes les institucions en el millor per a la Fira i amb esperit de col·laboració”.
Objectius: l’ampliació, nous salons i activitat al 100%
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el conseller d'Empresa, Roger Torrent, i la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, han coincidit a destacar tant el paper de Fira com de motor econòmic de Catalunya i Barcelona, com el seu rol social de suport en situacions d'emergència com la pandèmia (centre de vacunació) o la guerra a Ucraïna (acollida de refugiats). Tots ells també han comentat que, després dels difícils anys de la pandèmia, la Fira afronta el futur amb "molt optimisme" i han posat com a exemple la celebració de l'edició següent de l'MWC, que arrenca dilluns.
El Mobile és una peça fonamental per a l’activitat de Fira de Barcelona, i totes les parts es van congratular que s’hagi anunciat que estableix definitivament a la ciutat de Barcelona. “Ens dona estabilitat”, va reconèixer Constantí Serrallonga, i va recordar que el certament aporta el 20% dels ingressos anual de la Fira. Una altra part important, un 16%, correspon al CCIB.
Per al calendari d’aquest any, també estarà al voltant dels 250 esdeveniments, amb certàmens com Seafood, Alimentaria FoodTech, Construmat i altres. Com a novetat, l’arribada des de Londres, per primera vegada a Barcelona, del saló europeu dedicat al retail, Shoptalk, que ha tancat un acord per a dues edicions i que acull a més de 40.000 visitants. També seran nous la fira mundial de la indústria farmacèutica CPHI, el Congrés Mundial d’Aeroports i el Global Public Transport Summit (UITP).
Respecte als terminis per a l’ampliació de Gran Via i la remodelació de Montjuïc, Ajuntament i Fira esperen complir amb els terminis, de manera que els espais de L’Hospitalet estiguin acabats a finals de 2026 amb el primer pavelló, anomenat Zero, i s’incorpori a l’oferta el 2027; i els canvis urbanístics i d’usos de Montjuïc es facin progressivament des d’aquest any i fins al 2029, any de celebració del centenari de Fira de Barcelona.