Fitch Ratings ha considerat que una reforma del finançament català "seria una cosa positiva per al crèdit" de Catalunya, encara que ha valorat que no espera que la reforma s'implementi a curt termini. Segons l'opinió de l'agència creditícia, la reforma, proposta pels partits que donen suport a la investidura de Salvador Illa requereix una majoria al Congrés dels Diputats per modificar les lleis de finançament autonòmic, una cosa de què manquen els partits que donen suport a l'esmentada reforma. Per això, considera poc probable que tingui un impacte immediat en els ràtings de Catalunya.
L'opinió de Fitch té una doble lectura, ja que si bé considera que la reforma beneficiària a possibles sortides de la Generalitat els mercats crediticis, tindria un efecte "negatiu per a les regions que actualment es beneficien dels fons de compensació". Perquè es produïssin canvis en la valoració dels ràtings de Catalunya, a més del canvi de finançament, "les mètriques de deute de Catalunya haurien de millorar dràsticament perquè hi hagués una millora de la qualificació, una cosa que considerem poc probable a curt termini", ha afegit Fitch.
Resistència política
Fitch ha recordat en la seva anàlisi que en la investidura d'Illa el Partido Socialista Català (PSC) va acordar amb ERC un nou sistema de finançament i que el PSOE ha recolzat l'acord, però s'enfronta a l'oposició d'altres partits, en particular del Partit Popular (PP). Aquest mateix dilluns, els presidents autonòmics del Partit Popular han firmat un manifest conjunt en el qual fixen una posició "unitària i comuna" contra el finançament singular pactat pel PSC i ERC per a Catalunya, que els populars qualifiquen de concert o quota catalana. El portaveu del PP, Borja Sémper, ha anunciat un text que "pretén deixar clara la unitat de criteri i posició de tot el Partit Popular en defensa de la igualtat de tots els espanyols"
L'anàlisi de l'agència de Ratings assenyala que amb el sistema de finançament proposat, l'autonomia de finançament de Catalunya seria molt més gran que la de les regions espanyoles de règim comuna, i més propera a les del règim foral del País Basc i Navarra. Catalunya recaptaria i gestionaria tots els impostos pagats en la comunitat autònoma i transferits a aquesta, i compensaria l'Estat espanyol per les competències no transferides. El territori també reduiria la seva aportació neta als fons d'anivellament amb altres regions que, actualment, la regió aporta més del que rep perquè és més rica que la mitjana nacional. Però segons l'acord, l'aportació solidària de Catalunya no podria superar el que rep.
2.088 milions
L'últim informe elaborat per Fedea sobre el finançament autonòmic apunta que Catalunya aporta 2.088 milions d'euros al finançament d'altres territoris i, que l'últim any del qual es tenen dades, 2022, el ciutadà de Catalunya ha perdut percentualment finançament per habitant respecte a altres territoris del règim comú.
Fitch tenen, des del 15 de març, una qualificació del perfil creditici (SCP, Standalone Credit Profile) de Catalunya del bb- i la seva Qualificació d'Impagament de l'Emissor (IDR) de BBB incorpora una pujada de quatre notes a causa de l'alta probabilitat de suport per part de l'Estat (A-/Estable). El SCP de Catalunya hauria de pujar dos esglaons, fins a bb+, per provocar una pujada de l'IDR a BBB+, segons assenyala en Fitch Ratings. "Segons la nostra opinió, la reforma no disminuiria la probabilitat de suport del Govern central, ja que Catalunya continuaria tenint accés als mecanismes de suport a la liquiditat de l'Estat."
Altres propostes
L'informe conegut aquest dilluns aclareix que la reforma del sistema de finançament és diferent de la proposta d'absorció del deute intergovernamental de les comunitats autònomes del règim comú del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i del Fons de Facilitat Financera (FFF), inclosos 15.000 milions d'euros en el cas de Catalunya. En Fitch consideren que aquesta mesura reduiria el deute directe total i les càrregues financeres dels territoris, la qual cosa seria moderadament positiu per a les seves qualificacions).
El PSOE i ERC també van arribar a un acord el juliol per desemborsar 1.000 milions d'euros en tres anys, a fi que Catalunya assumeixi el control de Rodalies de Catalunya, la xarxa ferroviària de rodalia. El traspàs del control, els trens, les vies i el finançament es farà de forma esglaonada. L'impacte d'aquest acord seria neutre en les finances de Catalunya, ja que totes les entrades d'efectiu es transferirien a Renfe, l'empresa ferroviària estatal nacional.