El Banc Central Europeu (BCE) ha collit l'èxit en la seva lluita contra la inflació i podria assolir la seva meta d'estabilitat en la segona meitat de 2025, segons el Fons Monetari Internacional (FMI), que aconsella a l'entitat presidida per Christine Lagarde escometre una única retallada addicional d'un quart de punt del preu dels diners, que deixi la taxa de referència estable en el 2% tret de pertorbacions significatives.

En la seva tradicional roda de premsa en l'última jornada de la reunió que cada primavera fa l'FMI a Washington, Alfred Kammer, director del departament per a Europa de la institució, ha destacat l'"èxit en la lluita contra la inflació" a l'eurozona.

De tal manera, les previsions de l'FMI preveuen que la regió aconseguirà assolir la meta d'estabilitat de preus del banc central en el segon semestre de 2025, el que per al BCE podria implicar una nova retallada de 25 punts bàsics a l'estiu i, posteriorment, "mantenir el tipus d'interès en el 2% fins que es produeixin pertorbacions importants que obliguin a recalibrar la política monetària".

"Després del gran èxit de l'esforç desinflacionari del BCE, els bancs centrals haurien de continuar normalitzant la política monetària amb cautela", assenyala el funcionari de l'FMI, per a qui les tensions globals podrien provocar un nou alça en les expectatives de preus, mentre que una pitjor evolució econòmica a Europa les pressionaria a la baixa.

En aquest sentit, per trampejar la incertesa actual, el director del departament per a Europa defensa la importància que el Vell Continent "aposti per més comerç i no per menys", preservant la seva obertura comercial i ampliant la seva xarxa d'acords de lliure comerç.

No obstant això, avisa de la necessitat de vigilar acuradament l'impacte de la possible desviació del comerç amb l'arribada a Europa d'exportacions procedents de la Xina davant dels elevats aranzels aplicats pels EUA, que l'FMI estima en un vaor equivalent al voltant del 0,25% del PIB de la UE, a curt termini.

"La desviació del comerç probablement també reduiria els costos de les entrades per a les empreses europees i els preus per als consumidors", apunta la institució internacional, que considera "d'una magnitud manejable" els impactes d'aquest canal.

En l'àmbit fiscal, subratlla que qualsevol suport a les empreses destinat a mitigar els impactes aranzelaris "hauria de ser temporal i específic", ja que, si bé Europa hauria de protegir les persones, "hem de ser cautelosos per no obstaculitzar l'inevitable canvi estructural".

Així mateix, considera que reconstruir els matalassos fiscals continua sent una prioritat per a la majoria dels països, pel que aquells amb baixos dèficits i deute poden assumir temporalment la despesa prioritària en defensa, encara que amb el temps hauran de tornar als objectius de sostenibilitat del deute, mentre que els països amb alts nivells de deute "haurien de reassignar la despesa o augmentar els ingressos fiscals sense demora".