El Fons Monetari Internacional (FMI) ha recomanat a tots els bancs centrals mantenir el ritme de les pujades de tipus d'interès, malgrat que també ha reconegut que hi ha "nerviosisme" al mercat després de la crisi bancària. L'organització creu que, malgrat el caos financer desencadenat a mitjans del mes passat, els organismes bancaris internacionals han de mantenir les polítiques monetàries restrictives, ja que la inflació segueix en cotes elevades. Encara que l'FMI reconeix que el mercat no té tota l'estabilitat que li agradaria, creu que els nivells d'IPC segueixen elevats, per allò que el BCE, la Fed, BoE… no s'han de relaxar.

Durant la roda de premsa d'aquest dimarts a Washington, en la que l'FMI ha presentat el seu nou informe de perspectives mundials, el director d'investigació de l'organisme, Pierre-Olivier Gourinchas, ha recalcat que el sector bancari té una solidesa i una robustesa superior a la que tenia fa 15 anys, quan es va desencadenar la crisi financera de 2008. Malgrat això, el representant de l'FMI ha reconegut que hi ha "nerviosisme" al mercat, i ha demanat a tots els reguladors que vigilin de prop els "focus de vulnerabilitat" de la banca.

La fallida del SVB va posar en un compromís les pujades de tipus d'interès

El passat 10 de març, el mercat va assistir a la fallida de Silicon Valley Bank, la qual ha suposat un abans i un després en el sistema financer dels Estats Units i ha trontollat les posicions borsàries de tots els bancs de l'eurozona. A mitjans del mes passat, tots els mercats internacionals es tenyien de ragatxo per la por que hi hagués un efecte contagi a la banca mundial, un temor que es va magnificar quan, el passat 15 de març, saltava pels aires la crisi de Credit Suisse, la qual va fer convulsar tota la banca de l'eurozona.

Malgrat que els reguladors i el mateix Banc Central Europeu van assegurar que la caiguda del banc no tindria una afecció major sobre les entitats bancàries del Vell Continent, els inversors no han acabat de confiar en aquests missatges de tranquil·litat. De fet, i malgrat que la situació s'ha neutralitzat a poc a poc amb la fusió entre Credit Suisse i UBS, el mercat encara té dubtes sobre l'estat de salut de la banca, i més atenent l'ocorregut als Estats Units, encara que els experts han certificat que el negoci dels bancs trencats al país americà dista del que tenen les entitats europees.

Sigui com fos, el terratrèmol bancari ha obligat els bancs centrals a repensar les seves estratègies monetàries i, per descomptat, a fer-li més atenció a l'evolució del sector tant a Europa com als Estats Units. La Reserva Federal es va veure obligada a pujar els tipus d'interès en uns nivells inferiors al que les estimacions projectaven. Per la seva part, el BCE va complir l'acordat, apujant les taxes en 50 punts bàsics, però també garantint la injecció de capital en bancs si fos necessari.

L'objectiu: evitar que es desencadeni una nova crisi financera

Davant d'això, aquest dimarts, l'FMI ha reconegut l'existència de "nerviosisme" als mercats després de la crisi financera. Encara que reconeixen que el sector està més ben preparat que fa 15 anys, entenen que la situació obliga els reguladors a fer més atenció a l'estat de salut de la indústria, però també al d'algunes entitats bancàries.

El director d'investigació del Fons Monetari Internacional ha afirmat que els inversors solen buscar "la baula més feble", per la qual cosa ha recomanat a les autoritats fer tot el possible per identificar possibles riscos al sector. L'objectiu és que no torni a ocórrer el mateix que va passar als Estats Units, amb dos bancs trencats i un altre de rescatat per la gran banca del país. El caos bancari ha obligat la Reserva Federal a endurir els requisits de liquiditat de la banca mitjana dels Estats Units, un altre dels punts que evidencien la necessitat d'enfortir al sector per a així evitar situacions com les vistes durant l'anterior mes.

BCE o BdE descarten un efecte contagi sobre la banca

Gourinchas ha explicat que el terratrèmol bancari ha portat a l'FMI a posar més èmfasi en els riscos a què s'enfrontaria l'economia global en el cas que una incertesa més gran portés al sector bancari a restringir el crèdit que ofereix als seus clients. Encara que l'organització ha posat sobre pla la possibilitat que s'agreugi la situació, altres agents del sector, especialment europeus, han descartat la possibilitat que torni a donar-se una situació similar. De fet, i malgrat que Europa s'ha vist fuetejada per la crisi de Credit Suisse, el BCE ha descartat un problema major sobre la banca de l'eurozona. En una línia similar, el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, va afirmar que la crisi financera tindrà un efecte "relativament suau" sobre el sector bancari europeu.

En aquestes, i amb un missatge similar a l'emès per l'FMI, són diverses les personalitats que mantenen la idea que els bancs centrals han de mantenir el ritme de les pujades de tipus. La inflació a Europa es manté sobre el 8,5%, lluny del 2% anhelat pel BCE; als Estats Units, l'IPC ha retrocedit fins al 6%, una cota decreixent, però que dista de l'objectiu de la Fed, que també és el 2%. Sigui com fos, i enmig d'una crisi financera, el que està per venir són noves pujades de tipus d'interès per part dels principals bancs centrals.